DIUMENGE II / Cicle A
Jornada de la Infància Missionera
Lectura primera Is 49,3.5-6
T'he fet llum de tots els pobles, per a que la meua salvació
arribe d'un extrem a l'altre de la terraLectura del llibre d'IsaïesEl Senyor em va dir: «Eres el meu servent, Israel, en tu manifestaré la meua glòria».El Senyor em va formar des del si de la mare per a que fora el seu servent, fera tornar el poble de Jacob i li reunira el poble d’Israel; m’he sentit honrat davant del Senyor, i el meu Déu ha sigut la meua força; però ara ell em diu: «És massa poc que sigues el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els qui he guardat d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles, per a que la meua salvació arribe d’un extrem a l’altre de la terra».
Salm responsorial 39,2 i 4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)
Tenia esperança ferma en el Senyor,i ara ell m'ha buscat.M'inspira un càntic nou,un himne al nostre Déu.R. Ací em teniu:Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.M'heu dit a cau d'orellaque no voleu sacrificis ni ofrenes,que no cal holocaust ni víctima. R.Per això vos dic: «Ací em teniu:-com està escrit en el meu llibre-,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,amb la vostra llei en el cor». R.Anuncie de gust la vostra justíciaen la gran assemblea;no em mossegue els llavis;vós bé que ho sabeu, Senyor. R.
Lectura segona 1C 1,1-3
Vos desitgem la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare,i de Jesucrist, el SenyorComença la primera carta de sant Pau als cristians de CorintPau, cridat per voluntat de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el nostre germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que està a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui, en tot lloc, invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells.Vos desitgem la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Al·leluia Jo 1,14a.12a
La Paraula es va fer homei va habitar entre nosaltres.A tots els qui l'han rebuda,els concedix poder ser fills de Déu.
Evangeli Jo 1,29-34
Mireu l'anyell de Déu, que lleva el pecat del món᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Joan va vore a Jesús que venia cap a ell i va dir: «Mireu l'anyell de Déu, que lleva el pecat del món; este és de qui jo deia: després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig vindre a batejar amb aigua per a que ell es manifestara a Israel». I Joan testificà: «He vist l'Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell; i jo no sabia qui era, però el que m'envià a batejar amb aigua em digué: "Damunt de qui voràs que l'Esperit baixa i es posa és el que bateja amb l'Esperit Sant". Jo ho he vist, i done testimoni que este és el Fill de Déu».
A. Crist és la llum de les nacions que ha vingut a rescatar-nos de la foscor dels nostres pecats (1 lect). I ho farà des de l'obediència a la voluntat de Déu en tot, fins a l'ofrena de la seua vida en la creu (Salm resp.) Eixe ha de ser sempre el nostre propòsit, que demanem en el Parenostre: «Faça's la vostra voluntat». Ell és el Corder que lleva el pecat del món, a qui invoquem en el ritu de la comunió demanant-li que tinga pietat de nosaltres i ens done la seua pau. Ell és el Fill de Déu que ens ha batejat amb l'Esperit Sant (Ev).
B. La paraula d'este diumenge en el qual reprenem el temps ordinari ens il·lumina per a continuar meditant la missió de Jesús començada en el seu baptisme. Jesús és el Servent que complix de manera perfecta la voluntat de Déu. Ell és la llum per a tots els pobles, és el corder innocent que lleva el pecat del món, el que ha passat per la nostra humanitat amb totes les seues conseqüències, en tot igual a nosaltres menys en el pecat. L'evangeli es referix encara a la manifestació de Jesús com el nostre salvador en el baptisme, però esta vegada segons Sant Joan. En este diumenge després del baptisme sempre llegim l'Evangeli segons sant Joan. El testimoni d'este evangeliste és un testimoni contemplat. Contemplem, amb la mirada de Joan l'evangeliste a Jesús com el nostre corder: ell tindrà l'última paraula.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: (2026)
- Missa d'À Punt: Pregària dels seguidors de l'Anyell (Càritas València)
- Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
Jornada de la Infància Missionera
Amb esta Obra Pontifícia, el Papa implica els xiquets del món per a ajudar altres infants com ells en les missions. I compta també amb adults compromesos que ajuden en esta formació durant tot l'any.
* * * * *
Primera jornada de Pregària per la unitat dels cristians
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2026)
- Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: Un sol cos i un sol Esperit (2026)
- Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 18 de gener
1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sants màrtirs Succés, Pau i Luci, bisbes, que van participar en un concili celebrat en eixa ciutat, i en temps de l'emperador Deci van patir el martiri. (259)
2. A Nicea, ciutat de la província romana de Bitínia, hui Turquia, sants Cosconi, Zenó i Melanip, màrtirs. (s. III/IV)
3. Prop de Foix, a la Gàl·lia Narbonesa, actual França, trànsit de sant Volusià, bisbe de Tours, que, després de ser capturat pels gots, en el desterrament va entregar el seu esperit a Déu. (c. 498)
 |
| Santa Prisca |
4. A Roma, commemoració de santa Prisca, sota el nom de la qual va ser dedicada la basílica edificada en el tossal de l'Aventí. (a. 499)
5. A l'abadia de Lure, a Burgúndia, hui França, sant Deícola, abat, que, oriünd d'Irlanda i deixeble de sant Columbà, va ser el fundador d'eixe cenobi. (s. VII)
6. A Ferrara, a la regió hui italiana d'Emília-Romanya, beata Beatriu d'Este, monja, que, en morir el seu espòs, va renunciar a les obligacions seculars i es va consagrar a Déu sota la Regla de sant Benet, al monestir que ella mateixa havia fundat. (1262)
7. A Buda, a Hongria, santa Margarida, verge, la qual, filla del rei Bela IV, va ser promesa pels seus progenitors a Déu en vot per a alliberar la pàtria dels tàrtars, per la qual cosa, sent xiqueta encara, va entrar al monestir de monges de l'Orde de Predicadors, on va fer professió a dotze anys, i allí es va consagrar totalment a Déu, dedicada a imitar generosament a Crist crucificat. (1270)
8. A Cremona, a l'actual regió italiana de Llombardia, beat Faci, el qual, orfebre de professió, deixà la seua ciutat natal de Verona i es va traslladar a eixe lloc, on va portar una vida penitent i es va dedicar a ajudar pelegrins i malalts. (1272)
9. Al convent de Morbegno, als Alps, també a Llombardia, beat Andreu Grego de Peschiera, prevere de l'Orde de Predicadors, que caminant va visitar repetides vegades aquella regió, on va viure austerament al costat dels pobres i va tractar de conciliar fraternalment a tots. (1485)
10. A L'Aquila, a la regió també italiana dels Abruços, beata Cristina (Maties) Ciccarelli, verge, de l'Orde de Sant Agustí. (1543)
11. A Braunsberg [ara Braniewo], a Prússia, actual Polònia, beata Regina Protmann, verge, que, plena d'amor pels pobres, es va entregar generosament al seu servici, i per a això va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina. (1613)
12. A Avrillé, a la redor d'Angers, a França, beates Felicitat Pricet, Mònica Pichery, Carola Lucas i Victòria Gusteau, màrtirs, que van ser afusellades durant la Revolució Francesa per odi a la seua fe cristiana. (1794)
14. A la ciutat de Càssia, a Itàlia, beata Maria Teresa (Maria Joana) Fasce, abadessa del monestir de l'Orde de Sant Agustí, que va saber unir l'ascesi i la contemplació amb obres de caritat cap als pelegrins i indigents. (1947)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada