13 de gener de 2026, dimarts I: Sant Hilari

DIMARTS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 1,9-20

El Senyor es va recordar d'Anna i va tindre un fill, Samuel

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquell temps, després d'haver menjat a Siló, Anna s'alçà de la taula i va anar davant del Senyor a pregar. El sacerdot Elí estava a l'entrada del santuari. Anna, dolorida com estava, pregà el Senyor plorant i li va fer esta promesa: «Senyor de l'univers, si vos digneu mirar l'aflicció de la vostra serventa, si vos en recordeu i no la deixeu oblidada i li doneu un fill, vos l'oferiré, Senyor, per tota la vida, i no es tallarà mai els cabells, en signe de la seua consagració».

Veent que allargava la seua pregària davant del Senyor, Elí l'observava, i va notar que Anna, que pregava només interiorment, movia els llavis, però no se li sentia la veu. Pensant que havia begut massa, li digué: «¿Què fas tan beguda? ¡Ves a dormir el vi que portes!». Ella li va contestar: «No, senyor meu, no he begut vi ni cap altra beguda espirituosa, soc una dona afligida que esplaiava el cor davant del Senyor. No prengues la teua serventa per una qualsevol; anava parlant al Senyor perquè estic trista i apesarada».

Elí li respongué: «Ves-te'n en pau. Que el Déu d'Israel et concedixca allò que li has demanat». Ella li va dir: «Senyor, que puga tindre sempre el favor de la teua mirada». Aleshores la dona se'n va tornar, va entrar a la sala, va menjar i el seu semblant ja no era el d'abans.

L'endemà de bon matí, després d'adorar el Senyor, se'n tornaren a casa, a Ramà. Elcanà es va unir a la seua dona i el Senyor es va recordar d'ella: l'any següent va tindre un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.

Salm responsorial 1S 2,1.4-5.6-7.8abcd (R.: 1a)

Celebre de tot cor el Senyor,

alce el front gràcies a ell.

La meua boca es riu dels enemics,

soc feliç perquè ell m'ha salvat.

R. Celebre de tot cor el Senyor.

Als valents, els tremola l'arc,

però els covards s'armen de valor;

els farts es lloguen per un tros de pa,

però els famolecs s'embafen;

la dona estèril porta al món set fills,

però la que era fecunda queda erma. R.

És el Senyor qui dona mort o vida,

qui estaca en l'abisme o en trau fora.

És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,

qui abaixa o enaltix. R.

Alça de la pols el desvalgut,

trau el pobre de la cendra,

per a posar-lo entre els nobles,

i assignar-li un tron de glòria. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:

paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mc 1,21b-28

Jesús ensenyava amb autoritat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús entrà en la sinagoga i es va posar a ensenyar. La gent s’admirava de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. 

En aquella sinagoga hi havia un home que portava un esperit maligne que es posà a bramar: «¿Què vols de nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres tu: el Sant de Déu». Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla, i ix d’este home.» I l’esperit immund el sacsejà violentament, llançà un gran crit i va eixir d’ell. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: «¿Què vol dir tot açò? Ensenya amb autoritat una doctrina nova i, a més, dona órdens als esperits immunds i l’obeïxen». 

I la seua fama s’escampava ràpidament per tota la regió de Galilea. 

• València Cristiana: El temps ordinari... que hui comença: la santedat del que és quotidià .

 

* * * * * 

Sant Hilari, bisbe (mem. ll.).

Sant Hilari

Sant Hilari, bisbe i doctor de l'Església, que va ser elevat a la seu de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, en temps de l'emperador Constanci, el qual havia abraçat l'heretgia arriana. Va lluitar intrèpidament en favor de la fe nicena sobre la Trinitat i de la divinitat de Crist, i va ser desterrat per esta raó a Frígia durant quatre anys. Va compondre els celebèrrims comentaris als Salms i a l'evangeli de sant Mateu. (367)

• J.M. Bausset: Sant Hilari, bisbe de Poitiers (2015)

Beat Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya, abat

Aniversari de l'ordenació episcopal (2001) d'Esteve Escudero i Torres, que fou bisbe auxiliar de València i bisbe de Palència

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de gener

2. A Belgrad, ciutat de Mèsia, a l'actual Sèrbia, sants màrtirs Hermili i Estratònic, els qui, en temps de l'emperador Licini, van ser precipitats en el riu Danubi després de patir cruels turments. (c. 310)

3. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Agrici, bisbe, que va transformar en església el palau que li va regalar santa Elena. (c. 330)

4. A la ciutat de Reims, també a la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, mort de sant Remigi [o Remí], bisbe, que, després d'haver iniciat al rei Clodoveu en la font baptismal i en els sagraments de la fe, va convertir al cristianisme a tot el poble franc. Al cap de més de seixanta anys en l'episcopat, va morir, cèlebre per la seua vida repleta de santedat. (c. 530)

5. A Glasgow, a Escòcia, sant Kentigern, bisbe i abat, que va establir en aquell lloc la seua seu, i de qui es conta que va reunir una gran comunitat de monjos, per a imitar la vida de la primitiva Església. (603/612)

6. A la ciutat de Capitòlies, a Batanea, hui Síria, sant Pere, prevere i màrtir, que acusat davant Walid, príncep dels sarraïns, de predicar en públic la fe en Crist, va consumar el seu martiri clavat en una creu, després que se li amputaren la llengua, les mans i els peus. (713)

7. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Gumesind, prevere, i Servodeu, monjo, els quals, reconeixent-se com a cristians davant dels prínceps i jutges sarraïns, van perdre la vida per la fe en Crist. (852)

8. Al monestir d’Ilbenstad, a Alemanya, sant Godofred [o Godofreu o Jofré], que, sent comte de Cappenberg, va desitjar portar una vida més perfecta, per això va convertir el seu castell en monestir i, havent pres l'hàbit canonical, es va lliurar a servir pobres i malalts. (1127)

9. Prop d’Huy, a la regió de Lieja, a Bèlgica, santa Jutta o Ivet, la qual, havent quedat viuda, es va dedicar a curar leprosos i es va recloure més tard en una cel·la pròxima a ells. (1228)

10. A Milà, a la regió italiana de Llombardia, beata Verònica Negroni de Binasco, verge, que va entrar al monestir de santa Marta, on se seguia la Regla de sant Agustí, i allí es va dedicar profundament a la contemplació. (1497)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sants màrtirs Doménec Phạm Trọng  (An) Khảm, Lluc (Cai) Thìn, el seu fill, i Josep Pham Trong (Cai) Tà, tots els quals, en temps de l'emperador Tu Duc, van preferir els turments i la mort abans que xafar la Creu. (1859)

12. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, beat Emili Szramek, prevere i màrtir, que, oriünd de Polònia, en temps de guerra, va ser deportat a este lloc per defensar la fe en Crist, i allí va morir després d'haver estat turmentat de diverses maneres. (1942)

13. Beat Francesc Maria Greco (1857- Acri, Itàlia 1931). Sacerdot diocesà, rector i arxipreste, amb gran zel apostòlic, fundador de la Congregació de les Germanetes Obreres dels Sagrats Cors.