DISSABTE DE LA SETMANA I / II
Lectura primera 1S 9,1-4.10b.17-19;10,1a
Ací tens a Saül,l'home de qui et vaig dir que governarà el meu pobleLectura del primer llibre de SamuelHi havia un home de la tribu de Benjamí que es deia Quix, home valent, fill d'Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d'Afiah, benjaminita. Tenia un fill què es deia Saül, jove i ben plantat. Entre tots els hòmens d'Israel no n'hi havia ningú tan ben plantat. Era tan alt que els altres només li arribaven als muscles.Un dia es perderen les someres de Quix, el pare de Saül, i Quix va dir al seu fill: «Pren un dels criats i ves a buscar-les».Ells recorregueren la muntanya d'Efraïm i el territori de Xalixa, però no les trobaren. Recorregueren després els territoris de Xaalim i de Benjamí, però no les trobaren tampoc.Anaren, per tant, al poble on vivia Samuel, l'home de Déu. Quan Samuel va vore a Saül, el Senyor li va dir: «Ací tens l'home de qui et vaig dir que governarà el meu poble».Saül s'acostà a Samuel, que estava a l''entrada del poble, i li va preguntar: «¿On està la casa del vident?» Samuel li va respondre: «Soc jo, el vident. Puja davant de mi al santuari, que hui menjareu amb mi, i demà al matí, després de dir-te tot el que t'interessa, te'n podràs anar».L'endemà de bon matí, Samuel va ungir amb oli el cap de Saül.
Salm responsorial 20,2-3.4-5.6-7 (R.: 2a)
El rei celebra el vostre triomf, Senyor.¡Com s'alegra per la vostra victòria!Li heu concedit el desig del seu cor,no li heu negat l'anhel dels seus llavis.R. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.Vos avanceu a beneir-lo a mans plenes,li poseu al cap una corona d'or.Vos demanava vida, i li heu fet la gràciad'allargar els seus anys per sempre. R.L'ha fet cèlebre la vostra victòria,l'heu cobert d'honor i majestat,sempre es donaran gràcies en nom d'ell,l'ompliu de goig amb la vostra mirada. R.
Al·leluia Lc 4,18
El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a proclamar als captius la llibertat.
Evangeli Mc 2,13-17
No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús tornà a eixir cap a la vora del llac. I tota la gent acudia a ell, i ell continuava ensenyant-los. Quan passava, va vore a Leví, fill d’Alfeu, assentat al lloc on recapten impostos, i li digué: «Seguix-me». Ell s’alçà i el va seguir.
Més tard, es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè eren ja molts els qui el seguien. Quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veren que Jesús menjava amb pecadors i publicans, digueren als deixebles: «¿Per què menja amb publicans i pecadors?». Jesús ho va sentir i els digué: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts: no he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors».
* * * * *
Sant Antoni, abat (mem. ob.).
- 1. La festa de sant Antoni abat. [...], té molt arrelament popular i el Sant ha adquirit al llarg dels segles una intensa i àmplia devoció. És considerat un dels pares del monacat i la seva vida, austera i silenciosa, es remunta al segle III-IV en terres d’Egipte. Quan es converteix a Crist, ven els seus béns, els regala als pobres i es retira a la solitud del desert. A més del seu amor al proïsme, admira i respecta els altres éssers de la creació. Per això, des de molt antic, és considerat el patró dels animals (Salvador Giménez, bisbe valencià).
- J.M. Bausset: Sant Antoni Abat (2017)
- J.M. Bausset: Sant Antoni Abat (2015)
- València cristiana: Vítol a Sant Antoni!
Demà comença l'octavari de pregària per la unitat dels cristians.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 17 de gener
Memòria de sant Antoni, abat, qui, havent perdut els seus pares, va distribuir tots els seus béns entre els pobres, seguint la indicació evangèlica, i es va retirar a la soledat de la regió de Tebaida, a Egipte, on va portar vida ascètica. Va treballar per a reforçar l'acció de l'Església, va sostindre els confessors de la fe durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, va fer costat a sant Atanasi contra els arrians i va reunir tants deixebles que va meréixer ser considerat pare dels monjos. (356)
2. A la regió de Capadòcia, a l'actual Turquia, sants Espeusip, Elausip i Melasip, germans, i amb ells Leonil·la, la seua àvia, màrtirs. (s. inc.)
3. Al territori d'Osroene, hui dividit entre Síria i Turquia, commemoració de sant Julià, asceta, anomenat pels seus paisans "Saba" o "Ancià", qui, encara que detestava l'ambient estrepitós de la ciutat, va deixar temporalment la seua estimada soledat per a confondre, a Antioquia, els seguidors de l'heretgia arriana. (c. 377)
4. A Die, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Marcel, bisbe, defensor de la ciutat, el qual, per haver mantingut la fe catòlica, va ser desterrat pel rei arrià Euric. (510)
5. A Bourges, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Sulpici, anomenat "el Piadós", bisbe, la preocupació més gran del qual, després de passar del palau reial a l'episcopat, va ser la cura dels pobres. (647)
6. A Baviera, hui Alemanya, beat Gamalbert [o Gamelbert], prevere, que va entregar tots els seus béns a Utó, de qui havia sigut padrí en la font baptismal, perquè construïra l'abadia de Metten. (c. 802)
7. A Frejús, localitat de Provença, a França, santa Rosalina de Vilanova, priora de Celle-Roubaud, de l'Orde Cartoixà, que es va distingir per la seua abnegació i per la seua austeritat en el menjar, el son i el dejuni. (1329)
8. A la ciutat de Tocolatlán, a Mèxic, sant Genar Sánchez Delgadillo, prevere, màrtir durant la persecució mexicana. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada