6 de gener de 2026, dimarts: Dia de Reixos

Dia 6 de gener

EPIFANIA DEL SENYOR

Solemnitat

Solemnitat de l'Epifania del Senyor, en la qual es recorden tres manifestacions del gran Déu i Senyor nostre Jesucrist: a Betlem, Jesús xiquet, en ser adorat pels mags; al Jordà, batejat per Joan, en ser ungit per l'Esperit Sant i reconegut com a Fill per Déu Pare; i en Canà de Galilea, en fer patent la seua glòria transformant l'aigua en vi en les bodes.

LECTURES DE LA MISSA:

Lectura primera Is 60,1-6

Damunt de tu, Jerusalem, clareja com l'alba la glòria del Senyor

Lectura del llibre d'Isaïes

Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teua llum

i damunt de tu clareja com l'alba la glòria del Senyor.

Mentres les tenebres embolquen la terra,

i núvols foscs cobrixen les nacions,

damunt de tu clareja el Senyor

i apareix la seua glòria.

Els pobles s'acosten a la teua llum,

els reis busquen la claror de la teua albada.

Alça els ulls i mira al teu entorn:

tots eixos es congreguen per a vindre cap a tu;

porten de lluny els teus fills,

duen als braços les teues filles.

Tota radiant i meravellada

voràs amb el cor eixamplat

com aboquen damunt de tu els tresors del mar

i porten a ta casa la riquesa de les nacions.

Et cobriran ones de camells,

dromedaris de Madian i d'Efà;

tots venen de Sabà portant or i encens

i cantant la grandesa del Senyor.

Salm responsorial 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,

doneu al fill de rei la vostra justícia,

que guie el vostre poble amb justícia,

els vostres pobres amb rectitud.

R. Tots els pobles, Senyor, vos honraran.

Que en els seus dies despunte la justícia,

i una gran pau fins que es vele la lluna.

Que domine de mar a mar,

des del Riu fins al cap de la terra. R.

Els reis de Tarsis i de les illes

li brindaran regals

els reis d'Aràbia i de Sabà

li faran ofrenes.

L'honraran tots els reis,

el serviran tots els pobles. R.

Salvarà el pobre que clama,

el desvalgut que no té defensor.

S'apiadarà del pobre i del dèbil,

els salvarà de la mort. R.

Lectura segona Ef 3,2-3a.5-6

Ara Déu ha revelat que tots els pobles compartixen la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seua gràcia. Per una revelació he conegut el misteri secret, que la humanitat no havia conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.

Que d'ara en avant, per l'Evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i compartixen la mateixa promesa, en Jesucrist.

Al·leluia Mt 2,2

Hem vist com s'alçava la seua estrela

i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge.

Evangeli Mt 2,1-12

Venim a adorar el rei

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan va nàixer Jesús, a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, arribaren a Jerusalem una mags d'Orient, que preguntaven: «¿On està el rei dels jueus que acaba de nàixer? Hem vist a l'Orient la seua estrela, i venim a prestar-li homenatge».

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir eixes notícies.

Herodes convocà a tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntà on havia de nàixer el Messies. Ells li respongueren: «A Betlem de Judea, tal com va escriure el profeta: "Tu, Betlem, terra de Judà, no eres de cap manera la més menuda entre les ciutats de Judà, perquè de tu eixirà un guia que serà pastor d'Israel, el meu poble"». 

Després Herodes cridà en secret els mags, i s'informà molt bé del moment en què se'ls havia aparegut l'estrela. En acabant els encaminà a Betlem amb este encàrrec: «Aneu, busqueu bé eixe infant i, quan el trobeu, aviseu-me, que jo també vullc prestar-li homenatge».

Eixint de l'audiència del rei, es posaren en camí.

I heus ací que l'estrela que havien vist a l'Orient anava davant d'ells, fins que es va parar damunt del lloc on estava l'infant. La seua alegria en vore allí l'estrela va ser immensa. Entraren en la casa, veren el xiquet amb Maria, sa mare, i, prostrats en terra, li prestaren homenatge. Van obrir en aquell moment les seues arquetes per a oferir-li presents: or, encens i mirra.

Després, advertits en un somni que no anaren a vore a Herodes, se'n tornaren a la seua terra per un altre camí. 

A. Jerusalem ha de brillar per a rebre a tots els seus fills, que són tots els pobles de la terra. Responem a esta paraula de llum universal amb el Salm que ens parla d'un rei que vindrà. Sant Pau comunica l'alegria que sent per haver sigut ell un mitjà per a que la gràcia de Déu manifestada en Jesucrist arribara a tots els pobles i no sols als jueus. El quadre històric i geogràfic que subratlla l'evangeliste sant Mateu ens situa en temps del rei Herodes i a Betlem de Judea. Els mags estrangers seguixen el camí d'Abraham, i este camí que va més enllà de la ciència els porta al Messies pobre com a encarnació del Déu verdader. Des del do de la fe i passant per la humilitat del naixement pobre de Jesús i per la seua creu, diem que Jesús és únic i universal, i tots els camins conflueixen en ell per a arribar al Pare. Esta veritat es manifesta en la dignitat de tot ser humà.

B. Jesucrist és Salvador per a tot el món. Així s'expressa en el relat evangèlic que ens presenta a uns gentils —els mags d'Orient— que guiats per la llum de la fe representada per l'estrela, van adorar el xiquet que estava amb Maria, sa mare. I li van oferir or, com a rei; encens com a Déu; i mirra com a home que hauria de patir per a salvar-nos. En la segona lectura l'apòstol sant Pau afirma clarament que «per l'Evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i compartixen la mateixa promesa, en Jesucrist». Contemplem amb la llum de la fe el misteri de Crist i visquem-lo amb amor, i portem-lo a tots, començant pels més allunyats.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Solemnitat de l'Epifania del Senyor (2025)

Solemnitat de l’Epifania del Senyor, titular d'una església parroquial a València.

Sants Reis, titular de les esglésies parroquials d'Albalat dels Sorells, Benissanó i Vilallonga.

• J.M. Bausset: Els Reis d'Orient (2015)
• Leo Giménez: I esperem els Reixos (2019)
• AVL: La paraula del dia: epifania (2018)

Aniversari de la mort de Lluís Lúcia i Lúcia, periodiste i polític valencià (València 1943)

• Vicent Comes Iglésia: Lluís Lúcia Lúcia, un confiat en Déu (2004-2005)

Martirologi Romà

2. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sants Julià i Basilissa, màrtirs. (s. IV)

3. A Nantes, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Fèlix, bisbe, qui va mostrar gran zel posant-se al servici dels seus ciutadans, va construir l'església catedral i va evangelitzar la població rural de la redor. (582)

4. A Würzburg, a Francònia, hui Alemanya, beat Macari, abat, que va ser el primer superior del monestir dels Escocesos d'esta ciutat. (1153)

5. A Barcelona, sant Ramon [o Raimon] de Penyafort, de qui es fa memòria demà. (1275)

6. A Famagusta, ciutat de Xipre, trànsit de sant Pere Tomàs, bisbe de Constantinoble, de l'Orde dels Carmelites, que va ser legat del Pontífex Romà a Orient. (1366)

7. A Fiesole, a l'actual regió italiana de Toscana, sant Andreu Corsini, bisbe, de l'Orde dels Carmelites, que es va distingir per la seua austeritat i per l'assídua meditació de la Sagrada Escriptura. Va regir sàviament l'Església que se li havia encomanat, va repoblar els convents devastats per la pesta, va prestar auxili als pobres i va reconciliar els enemistats. (1373)

8. A la ciutat de València, sant Joan de Ribera, bisbe, que va exercir també les funcions de virrei. Va ser molt devot de la Santíssima Eucaristia, va defendre la veritat catòlica i va educar el poble amb els seus sòlids ensenyaments. (1611)

9. A Roma, sant Carles de Sezze, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que des de xiquet es va vore obligat a guanyar el pa quotidià, convidant els seus companys a imitar a Crist i als sants. Vestit amb el saial franciscà, es lliurava llargament a l'adoració del santíssim Sagrament de l'Altar. (1670)

10. També a Roma, santa Rafaela Maria del Sagrat Cor Porras Ayllón, verge, fundadora de la Congregació de les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús; considerada com a malalta mental, va passar santament els últims anys de la seua vida entre tribulacions i penitència. (1925)

11. A Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, beat Andreu (Alfred) Bessette, religiós de la Congregació de la Santa Creu, qui va treballar incansablement en la construcció de l'insigne santuari dedicat a sant Josep que s'alça en aquella ciutat. (1937)

12. Beata Rita Amada de Jesús (1848 - Ribafeita, Viseu, Portugal 1913). Verge, va fundar la Congregació de les Germanes de Jesús, Maria i Josep.