1 de febrer de 2026, diumenge IV

DIUMENGE IV / Cicle A

Lectura primera So 2,3;3,12-13

Deixaré en el teu país un poble humil i pobre

Lectura del llibre del profeta Sofonies

Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Així quedareu protegits del juí del Senyor.

Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d'Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els moleste ningú.

Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: Mt 5,3)

El Senyor fa justícia als oprimits,

dona pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els captius.

R. Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

El Senyor dona la vista als cegos,

el Senyor redreça els vençuts.

El Senyor estima els justs;

el Senyor guarda els forasters. R

El Senyor manté les viudes i els òrfens,

però capgira els camins dels malvats.

El Senyor regna per sempre,

és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R

Lectura segona 1C 1,26-31

Déu ha elegit els qui, als ulls del món, són dèbils

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, mireu qui sou els qui heu sigut cridats: als ulls dels hòmens, en sou pocs els sabuts, en sou pocs els poderosos o de família noble. Al contrari: Déu, per a confondre els sabuts, ha elegit els qui el món té per ignorants; per a confondre els forts, ha elegit els qui, als ulls del món, són dèbils; i ha elegit els descartats, els qui el món desprecia: els qui no són res, per a reduir  a no res els qui són alguna cosa; d'esta manera ningú pot desvanir-se davant de Déu. I és gràcies a ell que teniu en Jesucrist tot allò que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Qui vullga desvanir-se, s'ha de desvanir en el Senyor».

Al·leluia Mt 5,12a

Alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Evangeli Mt 5, 1-12a

Feliços els pobres en l'esperit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,

es va assentar i els deixebles se li acostaren.

I prenent la paraula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

Feliços els qui ploren:

Déu els consolarà.

Feliços els humils:

ells posseiran la terra.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justs:

ells seran assaciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

ells voran a Déu.

Feliços els qui treballen per la pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justs:

d'ells és el Regne del cel.

Feliços vosaltres quan, per causa meua,

vos ofendran, vos perseguiran i escamparan

contra vosaltres tota classe de calúmnies:

alegreu-vos i feu festa, perquè 

la vostra recompensa és gran en el cel. 

 

A. En les Benaurances de l'evangeli de hui, Jesús ens presenta els valors que han de guiar la nostra vida cristiana: la pobresa, la mansuetud, plorar amb els que ploren, la fam i set de ser justs, la misericòrdia, la netedat de cor, el treball per la pau, suportar la persecució per la causa de Crist i el seu regne. Valors contraris als poders d'este món, que no són els que ens han portat a formar part de la comunitat cristiana, sinó la pura gràcia de Déu que ha triat la debilitat del món, de manera que ningú puga desvanir-se davant de Déu (2 lect).

B. El projecte de Déu per a la humanitat: un poble pobre i humil que siga una resta fidel. Este poble és l'Església, formada pels dèbils d'este món, pels descartats. Una pobresa i una humilitat que ningú ens imposa, sinó que la triem com a camí que ens porta a Déu. ¿Com es pot estimar d'esta manera? Jesús fonamenta este amor en la misericòrdia de Déu Pare, de qui prové la nostra existència. La nostra mirada és de confiança en l'amor de Déu, i en esta confiança està la nostra esperança d'una vida eterna. Que açò que contemplem ens porte a una vida austera compartint amb els més necessitats.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge IV  (2026)
• Missa d'À Punt: Benaurances dels qui busquen Déu (2026)
• Ma Dolores Simarro: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

• La paraula del dia: febrer (AVL)

* * * * *

Demà és la Jornada de la Vida Consagrada.

• Enric Benavent, arquebisbe de València:  Jornada de la Vida Consagrada (2026, gener 28) 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de febrer

1. A Frígia, a l'actual Turquia, commemoració de sant Trifó, màrtir. (s. inc.)

2. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Sever, bisbe. (d. 342)

3. A Augusta Tricastina, a la Gàl·lia Vienense, a França, sant Pau, bisbe, que va donar posteriorment el seu actual nom a la ciutat, Saint-Paul-Trois-Châteaux. (s. IV)

4. A Kildare, lloc d'Irlanda, santa Brígida, abadessa, que va fundar un dels primers monestirs de l'illa i, segons es conta, va continuar el treball d'evangelització iniciat per sant Patrici. (c. 525)

Brígida és la santa nacional irlandesa, patrona de l'illa després de sant Patrici, i el seu culte es va propagar per Escòcia, Anglaterra i Gal·les. Va ser batejada per un deixeble de sant Patrici, a setze anys va entrar en religió i més tard va fundar el convent de Kildare, al comtat de Leinster, del qual va ser abadessa (se suposa que esta va ser la primera comunitat religiosa femenina que hi va haver a Irlanda). Sembla que va morir l'any 523 dC. 

5. A Augusta Pretòria, actualment Aosta, als Alps de Graies italians, sant Urs, prevere. (a. s. IX)

6. A Lo Puèi de Velai [Puy-en-Velay], lloc d'Aquitània, a la França actual, sant Agripà, bisbe i màrtir, el qual, de retorn a Roma, a la seua arribada a esta regió va ser assassinat per uns idòlatres. (s. VII)

7. A Metz, ciutat d'Austràsia, també a l'actual França, el sant rei Sigebert III, que va fundar els monestirs d'Stavelot i Malmedy, així com molts altres, i es va distingir per la seua liberalitat a fer almoines a les esglésies i als pobres. (656)

8. A la vila de Ciruelos, a la regió de Castella la Nova, sant Ramon, abat de Fitero, fundador de l'Orde de Calatrava, sota la regla del Cister, i insigne defensor del cristianisme. (c. 1160)

9. A Saint-Malo, a la Bretanya Menor, hui França, sant Joan, bisbe, home de gran austeritat i justícia, que va traslladar la seua seu episcopal des d'Aleth a eixa ciutat. Sant Bernat el va alabar com a bisbe pobre, amic dels pobres i amant de la pobresa. (1163)

10. A París, també a França, beat Reginald d'Orleans, prevere, qui, de pas per Roma, commogut per la predicació de sant Doménec, va entrar en l'Orde de Predicadors, on va atraure molts amb l'exemple de les seues virtuts i el fervor de la seua paraula. (1220)

11. Prop de Castelfiorentino, a la regió italiana de Toscana, santa Viridiana, verge, que va viure reclosa des de la joventut fins a l'ancianitat. (1236/1242)

12. A Piglio, lloc de la regió del Laci, a Itàlia, beat Andreu, de la família dels comtes de Segni, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, renunciant a altes dignitats, va preferir servir a Crist en la humilitat i simplicitat. (1302)

13. A Dublín, a Irlanda, beats màrtirs Conor O'Devany, bisbe de Down and Connor, de l'Orde dels Germans Menors, i Patrici O'Loughran, prevere, penjats tots dos per ser catòlics, sota el regnat de Jaume I. (1612)

14. A Londres, a Anglaterra, sant Enric Morse, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, capturat en diverses ocasions i exiliat dos vegades, va ser empresonat de nou, en temps del rei Carles I, per ser sacerdot, i, després d'haver celebrat la Missa en la presó, va entregar la seua ànima a Déu, penjat a Tyburn. (1645)

15. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, passió de les beates Maria Anna Vaillot i les seues quaranta-sis companyes*, que van rebre la corona del martiri durant la Revolució Francesa. (1794).

Estos són els noms: Otília Baurngarten, religiosa; Joana Gruget, Lluïsa Rallier de la Tertinilre, Magdalena Perrotin, Maria Anna Pichery i Simona Chauvigné, viudes; Francesca Pagis, Joana Fouchard, Margarida Riviére, Maria Cassin, Maria Fausseuse, Maria Galard, Maria Gasnier, Maria Joana Chauvigné, Maria Lenée, Maria Leroy Brevet, Maria Rouault, Petrina Phélippeaux, Renata Cailleau, Renata Martin i Victòria Bauduceau, esposes; Joana, Magdalena i Petrina Sailland d'Espinatz, germanes; Gabriela, Petrina i Susanna Androuin, germanes; Maria i Renata Grillard, germanes; Anna Francesca de Villencuye, Anna Hamard, Carla Davy, Caterina Cottanceau, Francesca Bellanger, Francesca Bonneau, Francesca Michau, Jacoba Monnier, Joana Bourigault, Lluïsa Amata Déan de Luigné, Magdalena Blond, Maria Leroy, Petrina Besson, Petrina Ledoyen, Petrina Grille, Renata Valin i Rosa Quenion.

16. A la ciutat de Seül, a Corea, sants màrtirs Pablo Hong Yông-ju, catequista, Joan Yi mun-u, que s'ocupava dels pobres i enterrava els cossos dels màrtirs, i Bàrbara Ch'oe Yong-i, la qual seguint els exemples dels seus pares i espòs morts pel nom de Crist, va ser decapitada igual que els altres. (1840)

17. A Torí, a Itàlia, beata Joana Francesca de la Visitació (Anna) Michelotti, verge, que va fundar l'Institut de Germanetes del Sagrat Cor, per a servir el Senyor cuidant desinteressadament els malalts pobres. (1888)

18. A la ciutat de Cúcuta, a Colòmbia, beat Lluís Variara, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va dedicar tota la seua activitat en favor dels leprosos i va fundar la Congregació de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. (1923)

19. Beats Mateu Casals, Teòfil Casajús, Ferran Saperas i 106 companys claretians (En diferents poblacions d'Espanya 1936). Tots membres de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu; màrtirs a Espanya entre 1936 i 1937.

20. Beat Tshimangadzo Samuel Benedict Daswa (1946- Mbahe, Sud-àfrica 1990). Laic, pare de família i màrtir, assassinat perquè la seua fe catòlica li impedia implicar-se en res que tinguera a veure amb bruixeria.