Diumenge després del dia 6 de gener
BAPTISME DEL SENYOR / Cicle A
Festa
Lectures de la missa
Lectura primera Is 42,1-4.6-7Ací teniu el meu servent, que té tot el meu favorLectura del llibre d'IsaïesAçò diu el Senyor:«Ací teniu el meu servent, que jo sostinc,el meu elegit, que té tot el meu favor.He posat en ell el meu Esperit;porta el dret a les nacions.No crida ni alça la veu,no es fa sentir pels carrers;no trenca la canya que es bada,no apaga la flama que vacil·la;porta el dret amb veritat,sense dubtar ni flaquejar,fins que l'haurà implantat en la terra,i les illes esperen les seues decisions.Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament,t'he pres per la mà, t'he formati et designe aliança del poble,llum de les nacions,per a tornar la vista als cegos,per a traure de la presó els captiusi, del calabós, els qui viuen en la foscor».
Salm responsorial 28,1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R.: 11b)
Aclameu el Senyor, fills de Déu,aclameu la glòria i el poder del Senyor,aclameu la glòria del nom del Senyor,adoreu el Senyor en el seu atri sant.R. Que el Senyor beneïxca el seu pobleamb el do de la pau.La veu del Senyor sobre les aigües,el Senyor sobre les aigües torrencials.La veu del Senyor és potent,la veu del Senyor és magnífica. R.El Déu majestuós ha tronati al seu palau tot canta: «Glòria!»El Senyor s'assenta en les aigües diluvials,el Senyor s'assenta com a rei etern. R.
Lectura segona Fets 10,34-38
Déu va ungir a Jesús amb l'Esperit SantLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara vaig comprenent de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que accepta a tot aquell que el venera i fa el bé, siga de la nació que siga. Ell va enviar la seua paraula als fills d’Israel, anunciant-los la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.Vosaltres ja sabeu què ha passat últimament per tota la Judea, començant per Galilea, després del baptisme que Joan havia predicat. Parle de Jesús de Natzaret, ungit per Déu amb la força de l’Esperit Sant, que va passar fent el bé i sanant a tots els qui estaven oprimits pel diable, perquè Déu estava amb ell».
Al·leluia Cf. Mc 1,11
El cel es va obrir, i es va sentir la veu del Pare:«Este és el meu Fill, el meu amat, escolteu-lo».
Evangeli Mt 3,13-17
Una volta batejat, Jesús va vore que l'Esperit de Déues posava damunt d'ell᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va anar de Galilea a la vora del riu Jordà, a fi que Joan el batejara. Però Joan no volia i li deia: «Tu m’hauries de batejar a mi, ¿i tu vens a mi?» Jesús li respongué: «Deixa’t estar ara: convé que complim així allò que Déu vol». I va accedir a batejar-lo.Una volta batejat, Jesús va eixir de l’aigua a l’instant, i en aquell moment el cel es va obrir i Jesús va vore que l’Esperit de Déu baixava com un colom i es posava damunt d’ell. I una veu deia des del cel: -«Este és el meu Fill, el meu amat, en qui m’he complagut».
A. El Pare, en el baptisme de Crist al Jordà, va voler revelar solemnement que ell era el seu Fill amat, el seu predilecte (cf. co i Ev). En ell es complix la profecia d'Isaïes: «Ací teniu el meu servent, el meu elegit». Ell és l'ungit per l'Esperit Sant, el Messies que «va passar fent el bé i sanant a tots els qui estaven oprimits pel diable» (2 Lect). Acostant-se al baptisme com si fora un pecador més, anuncia que carregarà en la creu amb el pes dels nostres pecats i així ens salvarà.
B. El profeta Isaïes va anunciar la vinguda d'un Messies que implantaria la justícia en tota la terra, però no amb la força sinó amb la humilitat i el servici. Esta justícia i esta pau anunciada es complixen en Jesucrist, el Fill amat i predilecte de Déu que seguix un camí d'humilitat i entrega total. És ara quan es manifestarà la llum que els mags d'Orient havien trobat en el portal de Betlem: Jesús és el Fill amat que a través del baptisme ens fa fills d'adopció per la unció de l'Esperit Sant; i renovant el nostre baptisme ens sentim seguidors de Jesús en la seua Església, identificats amb la seua missió als més pobres i als qui patixen.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Festa del Baptisme del Senyor (2026)
- Honori Pasqual i Martí: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- València Cristiana: El Baptisme del Senyor: lloc de trobada amb Déu.
- Missa d'À Punt 2026:
- J.M. Bausset: El Baptisme de Jesús (2015)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Epifania i Baptisme de Jesús (2025, gener 7)
MARTIROLOGI ROMÀ
1. A Roma, sant Higini, papa, que va ser el huité a ocupar la seu de sant Pere. (142)
Fill d'un filòsof atenenc, va defendre l'Evangeli contra les doctrines sincretistes i gnòstiques, en defensa de l'ortodòxia contra els heresiarques Cerdó i Valentí. Va ser el successor del màrtir sant Telèsfor en la seu de Pere. Va haver de patir molt durant els quatre anys que va ocupar el tron pontifici. Per això va ser posat entre els màrtirs. Va morir l'any 142.
3. A Tigava, ciutat de la província romana de Mauritània, hui Algèria, sant Tipàs, màrtir, qui, havent-se retirat legítimament de l'exèrcit, en ser reclamat de nou es va negar a sacrificar als déus i, per això, va ser decapitat. (297/298)
4. A Cesarea de Palestina, sant Pere, anomenat "Apsèlamos" o "Bàlsam", màrtir, que en temps de l'emperador Maximí, convidat, tant pel president del tribunal com pels altres assistents al juí a reconsiderar la seua joventut, sense cedir a tals persuasions va demostrar la seua fe en Crist i va morir amb ànim esforçat en el foc, com a or puríssim. (309)
5. A Bríndisi, a la regió de la Pulla, a l'actual Itàlia, sant Leuci, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)
6. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, translació de santa Honorata, verge consagrada a Déu i germana de sant Epifani, bisbe. (s. V)
7. En un erm de la Judea, a l'actual Israel, sant Teodosi, cenobita, amic de sant Saba, qui, després d'una llarga vida de solitud, va acceptar al seu costat molts deixebles i va inculcar la vida comunitària en els monestirs que va construir, i, ja centenari, després d'haver patit persecució a causa de la fe catòlica, va descansar en la pau de Crist. (529)
8. Al Friül, a la regió de Venècia, hui Itàlia, sant Paulí, bisbe d’Aquileia, que es va esforçar a convertir els àvars i els eslovens, i va presentar al rei Carlemany un poema insigne sobre la Regla de la fe. (802)
9. A la ciutat de Catània, a l'illa de Sicília, també a Itàlia, beat Bernat Scammacca, prevere de l'Orde de Predicadors, que es va distingir per la seua misericòrdia cap als pobres i malalts. (1487)
10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Carter, màrtir, que, estant casat, per haver publicat un tractat sobre el cisma, durant el regnat d'Isabel I va ser penjat i esquarterat a Tyburn. (1584)
11. A Bellegra, lloc de la regió italiana del Laci, sant Tomàs de Cori (Francesc Antoni) Placidi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per l'austeritat de vida, per la predicació, i il·lustre fundador, també, d’ermitoris. (1729)
12. Beata Anna Maria Janer Anglarill (1800- Talarn, Lleida, 1885). Verge, fundadora de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, que es va distingir per la seua insigne caritat envers els ferits de les guerres carlistes.
13. A Gdansk, ciutat de Polònia, beat Francesc Rogaczewski, prevere i màrtir, que per la seua fe va ser afusellat durant l'ocupació de Polònia, en temps de guerra, per un règim contrari a Déu. (1940)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada