DIMARTS DE LA SETMANA III / II
David i el poble d'Israelacompanyaven l'arca del Senyor enmig d'aclamacionsLectura del segon llibre de SamuelEn aquells dies, David va traslladar l'arca de Déu de la casa d'Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d'una gran festa. Quan els portadors de l'arca del Senyor havien fet sis passos, David va sacrificar un bou i un moltó. David, vestit només amb una túnica de lli, dansava amb totes les forces davant del Senyor. Ell i tot el poble d'Israel acompanyaren l'arca del Senyor enmig d'aclamacions i al so dels corns, i la col·locaren al seu lloc dins del tabernacle que David li havia preparat.
David va oferir en l'altar víctimes d'holocaust i de comunió i, després d'oferir-les, va beneir el poble en nom del Senyor de l'univers i va manar que distribuïren a cada u, a tota la multitud del poble d'Israel, hòmens i dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tots se'n tornaren a casa.
Portals, alceu els llindars;engrandiu-vos, portalades eternes,que ha d'entrar el rei de la glòria.R. El Senyor és el rei de la glòria.¿Qui és el rei de la glòria?És el Senyor, valent i poderós,és el Senyor, victoriós en el combat. R.Portals, alceu els llindars;engrandiu-vos, portalades eternes,que ha d'entrar el rei de la glòria. R.¿Qui és el rei de la glòria?És el Senyor de l'univers,ell és el rei de la glòria. R.
Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà,la meua germana i ma mare᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, arribaren la mare i els germans de Jesús i, des de fora, enviaren a buscar-lo.La gent que estava a l'entorn d'ell li diu: «La vostra mare, els vostres germans i les vostres germanes estan ací fora, que vos busquen».Ell els respon: «¿Qui són ma mare i els meus germans?» I, mirant els qui es trobaven a l'entorn d'ell, diu: «Estos són ma mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare».
 |
| Sant Enric d'Ossó |
- F. Garcia Monforte: Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Bisbat de Tortosa)
- J.M. Bausset: Sant Enric d'Ossó (2015)
Va nàixer vers l'any 1470 a Desenzano, a l'antic domini de Venècia. Va prendre l'hàbit del tercer Orde franciscà i va reunir xiques que es dedicaren a les obres de caritat. L'any 1535 va fundar a Brèscia, sota el nom de santa Úrsula, una congregació femenina per a la instrucció cristiana de les xiques pobres. El seu institut va esdevenir precursor de les formes de vida religiosa moderna per la flexibilitat d'adaptació a les circumstàncies. Va morir l'any 1540.
Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 27 de gener
2. Al lloc de Sora, a la regió també italiana del Laci, commemoració de sant Julià, màrtir, el qual, segons la tradició, va patir el sacrifici en temps de l'emperador Antoní. (c. s. II)
3. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Julià, considerat com el primer bisbe d'este lloc. (s. III)
4. A Mariana, a l'illa de Còrsega, commemoració de santa Devota, verge i màrtir. (c. 300)
5. Al monestir de Beuvoux, a la regió de Sisteron, a la Gàl·lia, actualment França, sant Marí, abat. (c. 550)
6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Vitalià, papa, que va treballar incansable per la salvació del poble dels angles. (672)
7. A Tonnerre, a Borgonya, actual França, trànsit de sant Teodoric, bisbe d'Orleans, que va morir mentres viatjava a Roma, en peregrinació a la basílica dels apòstols. (1022)
8. Prop de la ciutat de Chartres, també a França, trànsit de sant Gilduí, diaca de l'església de Dol, a la Bretanya Menor, que designat bisbe quan era encara molt jove, es va considerar indigne i va renunciar a este honor davant del papa sant Gregori VII, i al seu retorn de Roma, malalt en arribar a esta regió, donà fi a la seua peregrinació terrestre. (1077)
9. A la ciutat de Thérouanne, de nou a França, beat Joan, bisbe, qui, sent canonge regular, va assumir la seu morinense, la qual va governar per més de trenta anys. Va resistir els simoníacs i va fundar huit monestirs de canonges i de monjos. (1130)
10. A Riva San Vitale, prop de Como, a Suïssa, beat Manfred Settala, prevere i eremita. (1217)
11. A Angers, a França, beata Rosalia du Verdier de la Sorinière, verge del monestir del Calvari de la mateixa ciutat i màrtir, que va ser guillotinada durant la Revolució Francesa, per odi a la religió cristiana. (1794)
12. Beat Pau Josep Nardini (Speyer, Alemanya 1821-1862). Sacerdot diocesà, fundador de la Congregació de les Franciscanes Pobres de la Sagrada Família.
13. Prop de Mengo, a Uganda, passió de sant Joan Maria, anomenat "Muzeo" o "Ancià" per raó de la seua maduresa espiritual. Era servidor del rei i, convertit al cristianisme, en temps de persecució, no va voler fugir, sinó que va confessar espontàniament la seua fe en Crist davant del primer ministre del rei Mwenga, per la qual cosa va morir decapitat. Va ser l'última víctima d'aquella persecució. (1887)
14. A la vila de Gilet, a la província de València, a Espanya, sant Enric d'Ossó i Cervelló, prevere, que va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús, per a la formació de les jóvens, però, obligat després a deixar esta institució, va passar la resta dels seus anys en un convent dels Germans Menors. (1896)
15. A la ciutat de Kaunas, a Lituània, beat Jordi Matulaitis, bisbe de Vílnius i més tard enviat apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació de Clergues Marians i la Congregació de Germanes Pobres de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada