15 de febrer de 2025, dissabte V

DISSABTE DE LA SETMANA V / I

Lectura primera Gn 3,9-24

El Senyor Déu expulsà l'home del jardí de l'Edén per a que treballara la terra

Lectura de llibre del Gènesi

El Senyor Déu cridà l'home i li digué: «On estàs?» Ell li respongué:  «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que has posat al meu costat m'ha oferit el fruit de l'arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat».

El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». 

Després digué a la dona: «Sovint quedaràs gràvida i donaràs a llum enmig de dolors. El desig et portarà cap al marit, però ell et voldrà dominar». 

Després digué a l'home: «Ja que has fet cas de la teua dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, per culpa teua la terra serà maleïda; tota la vida passaràs penes per a traure'n l'aliment. Et produirà cards i espines, i t'alimentaràs d'herbes silvestres. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornaràs a la terra d'on vas ser tret, perquè eres pols, i a la pols tornaràs». 

L'home donà a la seua esposa el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen. El Senyor Déu va vestir l'home i la dona amb unes pells. Després digué: «El ser humà ja coneix el bé i el mal, ja s'ha tornat com u de nosaltres: si ara cull també el fruit de l'arbre de la vida i en menja, viurà per sempre». 

I l'expulsà del jardí de l'Edèn, per a que treballara la terra d'on havia estat tret, i una vegada va estar fora, el Senyor Déu posà a l'orient de l'Edén els querubins amb la flama de l'espasa fulgurant, per a guardar el camí de l'arbre de la vida.

Salm responsorial 89,2.3-4.5-6.12-13 (R.: 1)

Abans de nàixer les muntanyes

i ser engendrats la terra i el món,

des de sempre i per sempre sou Déu.

R. Al llarg dels segles, Senyor,

heu sigut sempre la nostra muralla.

Vós feu tornar els hòmens a la pols

dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».

Mil anys als vostres ulls

són com un dia que ja ha passat,

com un torn de guàrdia de nit. R.

Quan preneu els hòmens,

són com un somni en fer-se dia,

són com l'herba que s'espiga:

ha tret florida al matí,

a la vesprada es pansix i se seca. R.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies

per a adquirir la saviesa del cor.

Torneu, Senyor, ¿a què espereu?

Tiingueu pietat dels vostres servents. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mc 8,1-10

La gent va menjar fins a assaciar-se

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquells dies, hi havia de nou molta gent amb Jesús i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els  deixebles i els digué: «Em fa llàstima esta gent; ja fa tres dies que no es mouen d'ací i no tenen res per a menjar. Si els deixe anar en dejú a sa casa, es quedaran pel camí sense forces; alguns d'ells han vingut de lluny». Els deixebles li preguntaren: «¿D'on traurem el pa per a alimentar-los ací, en un lloc despoblat?». Jesús els pregunta: «¿Quants pans teniu?» Li respongueren: «Set».

Jesús va manar que la gent s'assentara en terra. Prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i els va anar donant als deixebles per a que els serviren a la gent; i així ho van fer. Tenien també uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, va dir que també els serviren.

La gent va menjar fins a assaciar-se, i després recolliren set paneres de les sobres. Eren unes quatre mil persones. Després Jesús els va dir adeu, es va embarcar amb els deixebles i se'n va anar a la regió de Dalmanuta. 

 

Meditació

Sant Ambròs, in Lucam, 6, 73

Déu, bondadós en extrem, exigix zel, dona les forces, no vol acomiadar-los sense que mengen abans per a que no queden sense forces pel camí. És a dir, o en el curs de la vida, o abans que arriben al seu final, que és el Pare, i a entendre que Crist ve del Pare. I, alhora, perquè després d'haver admés que ha nascut d'una Verge, no jutgen potser que el seu poder és d'home i no de Déu. Jesús el nostre Senyor distribuïx el menjar, i a ningú li'l nega; perquè, sent dispensador de tots, a tots vol donar-lo. Però quan partix el pa i el dona als deixebles, si no estens les mans per a rebre la teua part, flaquejaràs en el camí i no podràs culpar per això a qui, ple de misericòrdia, ha repartit el pa.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de febrer

1. Commemoració del beat Onèsim, que, sent esclau fugitiu, va ser acollit per Pau i, engendrat com a fill en la fe, va passar a estar vinculat a Crist, tal com l'apòstol va escriure al seu amo Filèmon. (s. I)

2. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia, sants Faustí i Jovita, màrtirs, que van rebre la corona victoriosa del martiri després de molts combats suportats per la fe de Crist. (s. inc.)

3. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants màrtirs Isici, prevere, Jòsip, diaca, Romà, Zòsim i Baral, i Agapea, verge. (s. IV)

4. A Clarmont, a Aquitània, hui França, santa Geòrgia, verge. (s. V/VI)

5. A Vaison-la-Romaine, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment també França, sant Quinidi, bisbe. (578)

6. A la vall d’Antrodoco, hui a la regió del Laci, a Itàlia, sant Sever, prevere, recordat pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

7. A Càpua, ciutat de la regió també italiana de Campània, sant Decorós, bisbe. (d. 680)

8. A Palazzolo, lloc de la Toscana, de nou a Itàlia, sant Walfrid, abat, que després d'haver tingut cinc fills, va decidir, juntament amb la seua esposa, abraçar la vida monàstica. (c. 765)

Sant Sigfrid

9. A Växjö, població de Suècia, sant Sigfrid, bisbe, el qual, oriünd d'Anglaterra, va evangelitzar amb gran paciència aquella gent i va batejar el seu rei Olaf. (c. 1045)

10. A Borgo San Sepolcro, a la Toscana, a l'actual Itàlia, beat Àngel Scarpetti, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1306)

11. Beat Fra Frederic Bachstein i tretze companys* (Praga, 1611), pertanyents a l'Orde dels Frares Menors, assassinats per odi a la fe, per una turba formada per hussites, calvinistes i luterans.

*Els noms són: Fr. Joan Martínez, Fr. Bertomeu Dalmasoni, Fr. Simó (sacerdots); Fr. Jeroni dei Conti Arese (diaca); Fr. Gaspar Daverio (subdiaca); Fr. Cristòfol Zelt, Fr. Jan Didak, Fr. Emmanuel, Fr. Joan Bodeo (germans laics); Fr. Jaume i Fr. Clement (professos temporals); i Fr. Joan i Fr. Antoni (novicis).

12. A Paray-le-Monial, a la regió de Borgonya, a França, sant Claudi de La Columbière, prevere de la Companyia de Jesús, que, sent home entregat a la pregària, amb els seus consells va dirigir a molts en el seu esforç per a estimar a Déu. (1682)

13. Beat Miqueł Sopoćko (1888- Białystok 1975). Sacerdot catòlic polonés; professor de teologia pastoral de la Universitat Stefan Batory a Vilnius, Lituània. Confessor i director espiritual de santa Faustina Kowalska. Fundador de la Congregació de les Germanes de Jesús Misericordiós.