DIJOUS DE LA SETMANA VI / I
Posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meua aliança amb la terraLectura de llibre del GènesiDéu va beneir Noé i els seus fills dient-los: «Sigau fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Tots els animals de la terra, els ocells, les bèsties que es desplacen per terra i els peixos del mar vos respectaran i vos temeran, perquè els pose tots a les vostres mans. Podeu alimentar-vos de tot el que es mou i té vida, igual que dels vegetals. Però no mengeu la carn amb la sang que li dona la vida. Jo demanaré compte de la vostra sang, tant als animals com als hòmens. A cada u dels hòmens, li demanaré compte de la vida dels seus germans. El qui escampe sang humana ho pagarà amb la seua sang, perquè Déu ha fet l'home a la seua imatge. Vosaltres, sigau fecunds, multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la».Després Déu va dir a Noè i als seus fills: «Jo faig la meua aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els sers animats que hi ha amb vosaltres: les aus del cel, els animals domèstics i salvatges, tots els que han eixit de l'arca; en suma, tots els qui ara viuen en la terra. Jo faig amb vosaltres esta aliança meua: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devaste la terra».
Déu va afegir: «El signe d'esta aliança, que faig amb vosaltres i amb tots els sers animats que hi ha amb vosaltres, per totes les generacions és este: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meua aliança amb la terra.
Els estrangers temeran el nom del Senyor,i tots els reis de la terra, la seua glòria.Quan el Senyor restaurarà Sió,manifestarà la seua glòria,escoltarà l'oració dels desvalguts,farà cas de les seues pregàries.R. Des de les altures del cel el Senyoraguaita la terra.Que quede escritper a les generacions que vindran,i el poble creat de nou alabarà el Senyor:"El Senyor mira des de les altures del cel,des del seu lloc sagrat aguaita la terra,per a escoltar el plor dels captius,per a alliberar els condemnats a mort. R.Els fills dels vostres servents viuran segurs,els seus descendents es mantindranen la vostra presència.Anunciaran el nom del Senyor a Sió,la seua alabança, a Jerusalem,quan s'hi ajunten pobles i regnesper a donar culte al Senyor. R.
Les vostres paraules, Senyor,són esperit i són vida,vós teniu paraules de vida eterna.
Vós sou el Messies... El Fill de l'home ha de patir molt᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús i els deixebles se n'anaren als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als deixebles: «¿Qui diu la gent que soc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptiste; uns altres, Elies; uns altres, algun dels profetes». I ell els va preguntar: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Pere li va contestar: «Vós sou el Messies».Ell els prohibí severament que ho digueren a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere se'l va endur a part i es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà i, davant dels deixebles, increpà a Pere dient-li: «¡Fuig d'ací, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els hòmens».
* * * * *
Aniversari del naiximent de l'escriptor Georges Bernanos (1888)
Dia Mundial de la Justícia Social
Papa Francesc: Fratelli tutti, 22.
En el món de hui persistixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i fins i tot matar l'home. Mentre una part de la humanitat viu en l'opulència, una altra part veu la seua dignitat desconeguda, menyspreada o xafada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». ¿Què diu això sobre la igualtat de drets fundada en la mateixa dignitat humana?
Papa Francesc: Fratelli tutti.
Oració al Creador
Senyor i Pare de la humanitat,
que has creat a tots els sers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de reencontre, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,sense fam, sense pobrea,sense violència, sense guerres.
Que el nostre cor s'òbriga
a tots els pobles i nacions de la terra,
per a reconéixer el bé i la belleaque vas sembrar en cada u,per a ajustar llaços d'unitat, de projectes comuns,d'esperances compartides. Amén.
Elogis del 20 de febrer
1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Serapió, màrtir, que en temps de l'emperador Deci, va ser víctima d'atroços turments i, després de dislocar-li tots els membres, va acabar sent precipitat des de dalt de sa casa. (c. 248)
2. Commemoració de cinc sants màrtirs que van perir a la ciutat de Tir, a l'actual Líban, en temps de l'emperador Dioclecià, els quals, assotats primer i després exposats nus a les feres, van mostrar la seua ferma i inamovible constància a pesar de la seua joventut. Un d'ells, de tot just vint anys, pregava amb els braços estesos en forma de creu, i tots, finalment, van ser degollats. (303)
3. A Antioquia de Síria, hui Turquia, commemoració de sant Tiranió, bisbe de Tir i màrtir, que educat en la fe cristiana des de la seua edat més tendra, va aconseguir la corona de la glòria en ser estripat amb garfis de ferro, juntament amb el prevere Zenobi. (311)
4. A Tournai, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Eleuteri, bisbe. (c. 530)
5. Al cenobi de Saint-Truiden, al territori de Brabant, a Austràsia, també a l'actual Bèlgica, trànsit de sant Euqueri, bisbe d'Orleans, que desterrat per Carles Martel a causa de les calúmnies d'alguns envejosos, va trobar piadós refugi entre aquells monjos. (c. 738)
6. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sant Lleó, bisbe, que es va ocupar sobretot de la cura dels pobres. (c. 787)
7. A Ajustrel, lloc pròxim a Fàtima, a Portugal, santa Jacinta Marto, la qual, sent encara xiqueta de tendra edat, va acceptar amb tota paciència la greu malaltia que l'afligia i va demostrar sempre una gran devoció a la Santíssima Mare de Déu. (1920)
8. A Stutthof, prop de Gdynia, a Polònia, beata Júlia Rodzinska, verge de la Congregació de Germanes de Sant Doménec i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser confinada en un camp de concentració, on, després d'haver contret una greu malaltia, va passar a la glòria. (1945)
Entre els milions de víctimes de l’Holocaust nazi hi ha nombrosos màrtirs cristians, especialment a Polònia. És el cas d’Estanislava Rodzinska nascuda al poble polonés de Nawojowa el 1899. Òrfena ben prompte de mare, és acollida per les religioses d’un convent de dominiques. El seu exemple de vida farà que entre a la congregació i hi professe canviant el seu nom. Es va dedicar a la docència en diverses escoles i orfenats.
El 1939, amb l’ocupació del país per les tropes soviètiques, les religioses van haver de deixar la docència, però la Júlia la continuà clandestinament en un orfenat de Vilna. Acusada d’ajudar la resistència, és enviada al camp de concentració de Stutthof (prop de Danzig). El seu bon esperit la va portar a ajudar les presoneres jueves, malaltes de tifus, fins que ella mateixa se’n va contagiar i va morir el 20 de febrer de 1945. El 9 de maig següent el camp fou alliberat. Durant el seu seté viatge apostòlic a Polònia el papa Joan Pau II la va beatificar el 3 de juny de 1999. (Font)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada