7 de febrer de 2025, divendres IV

• Papa Francesc: Als formadors i seminaristes de la Província Eclesiàstica de València (2025, gener 30)

DIVENDRES DE LA SETMANA IV / I

Lectura primera He 13,1-8

Jesucrist és el mateix ahir i hui i sempre

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, no deixeu mai d'estimar-vos com a germans ni d'acollir els forasters; penseu que alguns acolliren àngels sense saber-ho. Recordeu-vos dels presos com si fóreu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos que podria patir mals tractes. Que tots i totes honren el matrimoni, i guarden immaculada la vida conjugal; Déu jutjarà els immorals i els adúlters.

No aneu darrere dels diners; acontenteu-vos amb allò que teniu, ja que Déu mateix ha dit: «No et deixaré, no t'abandonaré». Per això podem dir amb tota confiança: «Tinc el Senyor a favor, no em fa por res; els hòmens, ¿què em poden fer?» 

Feu memòria dels qui vos guiaren i vos anunciaren la paraula de Déu; considereu el final exemplar de la seua vida i imiteu la seua fe. Jesucrist és el mateix ahir i hui i sempre.

Salm responsorial 26,1.3.5.8b-9abc (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén,

¿qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Si un exèrcit acampa contra mi,

el meu cor no tremola;

si em declaren la guerra,

em quede tranquil. R.

Ell m'amaga al seu costat,

en dies de desgràcia;

m'abriga en sa casa,

em porta dalt d'una roca. R.

Senyor, busque la vostra faç;

no m'amagueu la vostra figura.

No sigueu sever ni aparteu

el vostre servent,

vós, la meua ajuda. R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Mc 6,14-29

Joan, el qui jo vaig decapitar, ha ressuscitat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, el rei Herodes sentí parlar de Jesús, perquè s'havia estés la seua fama. La gent deia: «Joan Baptiste ha ressuscitat d'entre els morts: per això té este poder d'obrar miracles». Altres pensaven que era Elies, i altres que era un de tants profetes. Però Herodes deia: «Joan, el qui jo vaig fer decapitar, ha ressuscitat». És que Herodes havia agarrat a Joan i l'havia encadenat a la presó per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà, ja que Joan li retreia que no li era lícit viure amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i volia que el mataren, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i recte, sentia per ell un gran respecte i el protegia, l'escoltava de bona gana i, després de sentir-lo, quedava molt desconcertat.

Finalment, Herodies trobà l'ocasió. Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els principals de Galilea. Durant el convit, entrà la filla d'Herodies a dansar, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei li digué: «Demana'm el que vullgues, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria el que li demanara, encara que fora la mitat del seu regne. La jove va eixir, i li va preguntar a sa mare: «¿Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap de Joan Baptiste». Ella va tornar a entrar, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vullc que em dones ara mateix en un plat gran el cap de Joan Baptiste». El rei s'entristí molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no va voler contrariar-la. Immediatament va ordenar a un guarda que portara el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar, va dur el cap en un plat gran i li'l va donar a la jove, i ella li'l va donar a sa mare. Quan ho saberen els deixebles de Joan, anaren a endur-se el cos per a posar-lo en un sepulcre.

* * * * *

Aniversari del naiximent de sant Tomàs More (1478)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de febrer

1. A Nola, població de la regió italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que va regir l'Església d'esta ciutat en període de persecucions i, després d'una llarga vida, va descansar en pau. (s. III)

2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, a l'actual Turquia, sant Parteni, bisbe, que en temps de l'emperador Constantí va ser un eximi propagador de la fe amb la seua predicació i el seu exemple. (s. IV)

3. A les muntanyes del Sinaí, a Egipte, sant Moisés, que, després d'haver portat vida eremítica en el desert, a petició de Mavia, reina dels sarraïns, va ser ordenat bisbe i va aconseguir imposar la pau entre aquelles gents violentes i mantindre intacta la vida cristiana. (c. 389)

4. A Florència, ciutat del territori d'Etrúria, santa Juliana, viuda. (s. IV)

5. A Manfredonia, lloc de la regió de la Pulla, també a Itàlia, sant Llorenç, bisbe. (c. 545)

Tomba de Sant Ricard

6. A Lucca, a Toscana, de nou a Itàlia, sant Ricard, pare dels sants Willibald i Valpurga, el qual, peregrinant juntament amb els seus fills des d'Anglaterra a Roma, va morir durant el viatge. (c. 720)

Sant Ricard el Pelegrí. Nasqué a Wessex, Anglaterra. En la primavera de l'any 720 va anar en peregrinació a Roma i a Terra Santa amb els seus fills Willibald, Winebald i Valpurga, i amb el seu servici. Visitaren santuaris a França i es dirigien a Roma quan Ricard morí a Lucca, Itàlia, el mateix any. Allí va ser enterrat a l'església de San Frediano on està la seua tomba. Es registraren molts miracles. 

7. A Soterion, lloc de la Fòcida, a Grècia, sant Lluc el Jove, eremita. (955)

8. A Muccia, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Riceri, que va ser un dels primers i estimats deixebles de sant Francesc. (1236)

9. A Assís, localitat de l'Úmbria, també a Itàlia, beat Antoni d'Stroncone, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1461)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Sherwood, màrtir, el qual, sent mercader de teixits, es va dirigir a Douai per a iniciar-se en el sacerdoci, però en tornar a Londres per a assistir al seu pare ancià i malalt, arrestat mentre passejava pel carrer, va ser conduït al suplici sota la reina Isabel I. (1578)

11. A Aubenàs, a la regió de Viviers, a França, beats màrtirs Jaume Salès, prevere, i Guillem Saultemouche, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que amb la seua predicació van consolidar la fe del poble. Temps després, en caure la ciutat en mans dels dissidents, un diumenge, i en presència de tota la població, van ser martiritzats. (1593)

12. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Gil (o Egidi) Maria de Sant Josep (Francesc) Pontillo, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que pels carrers de la ciutat diàriament demanava amb humilitat almoina al poble, donant a canvi paraules de consol. (1812)

13. A la ciutat de Changsha, a la província de Hunan, a la Xina, sant Joan de Triora (Francesc Maria) Lantrua, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, qui, després de prolongats turments patits en cruel presó, va perir estrangulat. (1816)

14. A París, a França, beata Rosalia (Joana Maria) Rendu, verge de les Filles de la Caritat, que va treballar incansablement en una vivenda dels suburbis més humils de la ciutat, disposada com a refugi per a necessitats, visitant, a més, els pobres a les seues cases. En temps de lluites civils va actuar a favor de la pau, i va convéncer a molts jóvens i a rics perquè es dedicaren a obres de caritat. (1856)

15. També a la mateixa ciutat de París, a França, beata Maria de la Providència (Eugènia) Smet, verge, fundadora de l'Institut de Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori. (1871)

16. A Roma, beat Pius IX, papa, que va proclamar la veritat de Crist, a qui estava íntimament unit. Va instituir moltes seus episcopals, va promoure el culte de la santíssima Mare de Déu i va convocar el Concili Vaticà I. (1878)

17. Beata Anna Maria Adorni (1805- Parma 1893). Laica, mare de sis fills; després de quedar-se viuda, es consagra a Déu: fundadora de la Congregació de les Esclaves de Maria Immaculada i de l'Institut del Bon Pastor; dedicà heroicament la seua vida al servici de les dones empresonades, extraviades i òrfenes.

18. Beata Clara (Ludwika) Szczesna (1863- Cracòvia, Polònia 1916). Verge, cofundadora de la congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús.

19. A Pont de Molins, poble de la província de Girona, a Espanya, beats màrtirs Anselm Polanco, bisbe de Terol, i Felip Ripoll, prevere, que, menyspreant amenaces i promeses, van mantindre fermament la seua fidelitat a l'Església. (1939)

20. Prop de Cracòvia, a Polònia, beat Adalbert Nierychlewski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir, el qual, per haver redactat un document defensant la dignitat humana i la religió sota l'ocupació de règim militar oposat a això, va ser deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on, després de cruels turments, va ser executat per la seua fe en Crist. (1942)

21. Al camp de concentració pròxim a la ciutat d'Angarsk, a la regió russa de Sibèria, beat Pere Verhun, prevere i màrtir, que en temps de persecució religiosa va aconseguir la vida eterna amb una mort fidel. (1957)