9 de febrer de 2025, diumenge V

DIUMENGE V / Cicle C

Lectura primera Is 6,1-2a.3-8

Ací estic: envieu-me a mi

Lectura del llibre d'Isaïes

L'any de la mort del rei Ozies, vaig vore el Senyor assentat en un tron molt elevat. La vora del seu mantell omplia el temple. L'assistien, drets, uns serafins que cridaven l'un a l'altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra està plena de la seua glòria». Aquell crit feia tremolar els muntants de les portes i l'edifici s'omplia de fum.

Jo vaig dir: «¡Ai de mi, estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d'un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l'univers».

En eixe moment un dels serafins va volar cap a mi duent en la mà una brasa que havia pres amb unes estenalles de damunt de l'altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Açò ha tocat els teus llavis: ja ha desaparegut la teua culpa, el teu pecat ja està perdonat».

Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «¿A qui enviaré? ¿Qui anirà per nosaltres?» Jo li vaig respondre: «Ací estic: envieu-me a mi».

Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.4-5.7c-8 (R.: 1c)

Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,

vos cantaré en presència dels àngels.

Em prosternaré davant del santuari.

R. Vos cantaré en presència dels àngels, Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Enaltiré el vostre nom,

perquè estimeu i sou fidel.

Quan vos invocava, m'escoltaveu,

heu enfortit la meua ànima. R.

Quan sentiran les vostres promeses,

tots els reis de la terra vos alabaran

i celebraran les vostres obres dient:

«Que gran és la glòria del Senyor». R.

La vostra dreta em salva.

Que el Senyor continue afavorint-me.

El vostre amor perdura sempre.

Acabeu la vostra obra, Senyor. R.

Lectura segona 1C 15,1-11

Açò és el que prediquem, i açò és el que vosaltres heu cregut

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vos recorde l'Evangeli que vos vaig anunciar i que vosaltres acceptàreu, i en el qual vos manteniu ferms. Per ell sereu salvats, si el guardeu en la forma com jo vos el vaig anunciar; perquè, si no, hauríeu cregut en va.

Primer de tot vos vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut, és a dir, que Crist va morir pels nostres pecats, com deien les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità al tercer dia, com deien les Escriptures, i s'aparegué a Cefes i després als Dotze. Després s'aparegué a més de cinc-cents germans alhora; molts d'estos encara viuen, però alguns ja han mort. Després s'aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols.

Finalment, com a u que naix fora de temps, se m'aparegué també a mi.

Perquè jo soc el més menut dels apòstols i ni tan sols meresc el nom d'apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu, que hi ha en mi.

Per això, tant si soc jo com si són ells, açò és el que prediquem, i açò és el que vosaltres heu cregut.

Al·leluia Mt 4,19

Seguiu-me, diu el Senyor,

i vos faré pescadors d'hòmens.

Evangeli Lc 5,1-11

Ho deixaren tot i el seguiren

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En una ocasió Jesús es trobava a la vora del llac de Genesaret, i la gent s'aglomerava al seu voltant per a escoltar la paraula de Déu. Ell va vore dos barques amarrades vora l'aigua. Els pescadors havien desembarcat i netejaven les xàrcies. Pujà a una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartara un poc de terra, s'assentà i instruïa la gent des de la barca.

Quan acabà de parlar, li digué a Simó: «Tira mar cap a dins, i caleu les xàrcies per a pescar». Simó li digué: «Mestre,  hem estat bregant tota la nit i no hem pescat res, però, ja que vós ho dieu, calaré les xàrcies». Ho feren i arreplegaren tant de peix que les xàrcies s'esgarraven. Després feren senyal als pescadors de l'altra barca que anaren a ajudar-los. Ells s'arrimaren, i ompliren tant les barques que quasi se'ls afonaven.

Simó Pere, en vore això, es va deixar caure als peus de Jesús dient: «Senyor, aparteu-vos de mi, que soc un pecador». Veent una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren atònits, i gualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús li digué a Simó: «No tingues por: des d'ara seràs pescador d'hòmens». Ells tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i el seguiren.

La vocació o missió és sempre la mateixa, perquè es tracta de posar-se al servici del pla de Déu. Esta pesca miraculosa i la crida de Pedro reflectix la missió de l'Església, i este text evocarà sempre la continuïtat entre la senzillesa de la predicació de Jesús i la missió de l'Església. Una Església formada per hòmens limitats que es fien de la paraula de Jesús i naveguen pobrament en les mars d'este món, tirant les xarxes i posant tota l'atenció a no perdre a ningú. Buscant també l'ajuda dels qui són els nostres companys en les mars de la vida.

• Missa d'À Punt: Pregària per a demanar guiatge (Basili de Cesarea)

* * * * *

Jornada contra la Fam en el Món

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada contra la fam en el món (2025, febrer 31)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada contra la fam en el món (2024, gener 31)

Aniversari del naiximent de la beata Mare Ainés de Benigànim (1625) 

• "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
• J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)
• F. Xavier Martí: Mare Ainés de Benigànim.

 MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de febrer

Santa Apol·lònia

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Apol·lònia, verge i màrtir, que després de patir molts i cruels turments per part dels perseguidors, per a no vore's obligada a proferir paraules impies va preferir entregar-se al foc abans que cedir en la seua fe. (c. 250) És patrona dels dentistes.

2. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, passió dels nombrosos sants màrtirs que, durant la celebració de l'Eucaristia a l'església van ser assassinats de diferents maneres pels arrians. (s. IV)

3. A Lamaleffa, a l'actual Algèria, commemoració dels sants Prim i Donat, diaques i màrtirs, que per defendre l'altar de l'església van morir en mans dels heretges. (c. 361)

4. En una muntanya pròxima a Apamea, a Síria, sant Maró, eremita, mort després d'una vida d'aspra penitència i intensa pietat. Es va fundar després, sobre el seu sepulcre un cèlebre monestir, entorn del qual va anar configurant-se la comunitat cristiana a la qual va donar nom. (c. 423)

5. Al monestir de Llandaf, a Càmbria, actual país de Gal·les, sant Teilo, bisbe i abat, els eximis esforços del qual pastorals són recordats per moltes esglésies de Càmbria, Cornualla i Armòrica. (560)

6. A Canosa, a la regió italiana de la Pulla, sant Sabí, bisbe, que va ser amic de sant Benet i llegat de la Seu Romana a Constantinoble, per a defendre la fe autèntica davant de l'heretgia monofisita. (c. 566)

7. A l'abadia de Hautmont, al costat del riu Sambre, a Hainaut, a la França actual, mort de sant Ansbert, el qual, després de ser abat de Fontenelle, va ocupar la seu episcopal de Rouen i va ser desterrat pel príncep Pipí. (c. 695)

8. A Baviera, a Alemanya, commemoració de sant Alt o Altó, abat, nascut a Irlanda, que va fundar en els boscos d'esta regió l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VIII)

9. A Nocera, a la regió italiana d'Úmbria, sant Reinald, bisbe, primer monjo camaldulenc a Fonte Avellana, i una vegada designat en el seu càrrec episcopal va mantindre els costums de la vida monàstica. (1222)

10. Beat Jaume Abbondo (1720- Tronzano Vercellese, a la regió de Piemont, Itàlia 1788). Sacerdot diocesà que va entregar la seua vida a Déu servint d'una manera admirable els fidels de la parròquia que li va ser encomanada.

11. Beata Anna Caterina Emmerick (Dülmen, Alemanya 1774-1824). Verge, religiosa agustina.

12. Beata Maria Teresa Bonzel, en el segle Regina Cristina Wilhelmine (1830- Olpe, Alemanya 1905). Fundadora de les Germanes Pobres Franciscanes de l'Adoració Perpètua. De l'Eucaristia treia la força per a dedicar-se als més pobres.

13. A Premià de Mar, prop de Barcelona, sant Miquel (Francesc Lluís) Febres Cordero, religiós dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant quaranta anys es va dedicar a l'educació a la ciutat de Cuenca, a l'Equador, i, traslladat a Espanya, es va distingir per la perfecta observança de la disciplina de la vida religiosa. (1910)

14. Beat Leopold d'Alpandeire (1864, Granada 1956). Conegut popularment com a Fra Leopold, germà llec de l'orde dels Germans Menors Caputxins. La major part de la seua vida va ser frare caritatiu pels carrers de Granada, ciutat on era conegut per la seua generositat cap als necessitats i la seua disposició a oferir-los consell i comprensió.