DILLUNS DE LA SETMANA VI / I
Lectura primera Gn 4,1-15.25
Caín es llançà sobre Abel, el seu germà, i el matàLectura de llibre del GènesiAdam es va unir a Eva, la seua dona, que va dur al món a Caín. Ella deia: «He engendrat un xiquet, gràcies al Senyor».
Més avant tingué a Abel, germà de Caín. Abel era pastor d'ovelles i Caín treballava la terra. En acabar les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també al Senyor les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes.
El Senyor va acceptar favorablement a Abel i l'ofrena que li presentava, però no a Caín ni la seua ofrena. Caín es va disgustar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: «¿Per què estàs disgustat i no alces el cap? Obra com cal, i seràs acceptat. Si no, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l'has de dominar».
Caín digué a Abel, el seu germà: «Eixim al camp». Una vegada estigueren en el camp, Caín es llançà sobre el seu germà i el matà.Després el Senyor va preguntar a Caín: «¿On està Abel, el teu germà?» Ell respongué: «No ho sé. ¿És que soc el guardià del meu germà?» El Senyor li replicà: «¿Què has fet, Caín? El clam de la sang del teu germà m'arriba de la terra. Des d'ara seràs maleït de la terra amerada amb la sang del teu germà, que les teues mans han escampat. Quan la treballaràs, ja no et donarà la seua riquesa. Aniràs pel món errant i fugitiu».
Caín digué al Senyor: «El meu crim és insuportable. Des de hui m'expulseu de la terra fèrtil i m'hauré d'amagar de la vostra presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobe em matarà».
El Senyor li respongué: «Això no! Si algú mata a Caín, serà venjat set vegades». I el Senyor el va marcar amb un senyal, per a que no el mataren els qui el trobarien.La muller d'Adam tingué un altre fill, i li posà el nom de Set, perquè deia: «Déu m'ha concedit encara descendència en lloc d'Abel, que va ser mort per Caín».
Salm responsorial 49,1 i 8.16bc-17.20-21 (R.: 14a)
El Déu del déus, el Senyor, parla,convoca la terra d'orient a occident.«No condemne els teus sacrificis,els teus holocaustos sempre presents».R. Oferix a Déu com a sacrifici l'alabança.«¿Per què em recites els manamentsi t'omplis la boca amb la meua aliança,si tu odies els mandats,i desdenyes les meues paraules?» R.«T'assentes, malparles del teu germà,deshonres el fill de ta mare.¿He de callar, mentres fas tot això?¿Penses que soc com tu?T'acuse i t'ho retrac a la cara». R.
Al·leluia Jo 14,6
Jo soc el camí, la veritat i la vida,diu el Senyor;ningú ve al Pare sinó per mi.
Evangeli Mc 8,11-13
¿Per què demana un senyal, la gent d'esta generació?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, els fariseus començaren a discutir amb Jesús i li demanaven un senyal del cel, per a posar-lo a prova.Ell sospirà profundament i digué: «¿Per què demana un senyal, la gent d'esta generació? Vos dic en veritat que a esta generació no se li donarà cap senyal».I Jesús els deixà, s'embarcà una altra vegada i se'n va anar a l'altra vora del llac.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 17 de febrer
Els set sants Fundadors de l'Orde dels Servents de la Mare de Déu: Bonfill, Bertomeu, Joan, Benet, Gerardí, Ricover i Aleix, tots mercaders de Florència, a Itàlia, que es van retirar de comú acord a Montesenario per a servir la Santíssima Mare de Déu, i van fundar per a això un Orde sota la Regla de sant Agustí. Són commemorats en este dia, en el qual va morir, ja centenari, l'últim d'ells, Aleix. (1310)
2. A Amàsia, a la regió de l’Hel·lespont, actual Turquia, passió de sant Teodor, soldat, que sota l'emperador Maximià, per confessar que era cristià, va ser terriblement assotat, reclòs en la presó i finalment cremat viu. Sant Gregori de Nissa va cantar les lloances d'este sant, en un cèlebre elogi. (306)
3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Bonós, bisbe, que, al costat de sant Hilari de Peiteu [Poitiers], va treballar amb zel i saviesa perquè a les regions de la Gàl·lia es mantinguera la integritat de la fe. (c. 373)
4. A Armènia, sant Mesrob, doctor dels armenis, que sent deixeble de sant Narset i escriba al palau reial, es va fer monjo. Va crear els signes de l'alfabet per tal que el poble poguera ser instruït en les Sagrades Escriptures, va traduir a l'armeni els dos Testaments i va compondre himnes i càntics. (c. 440)
5. Al monestir de Clúain Ednech [Clonenagh], a Irlanda, sant Fintan, abat, fundador d'este cenobi i prestigiós per la seua austeritat. (c. 440)
6. Commemoració de sant Flavià, bisbe de Constantinoble, que per defensar la fe catòlica proclamada a Efes, va ser colpejat i calcigat pels partidaris de l'impiu Diòscor i, enviat a l'exili, va morir poc després. (449)
7. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Fian, bisbe i abat, cèlebre per la seua doctrina i pel seu zel en l'evangelització. (c. 656)
9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió italiana de Campània, sant Constable, abat, que per la seua exímia mansuetud i caritat cap a tots, va meréixer ser anomenat justament "protector dels germans". (1124)
10. A la localitat de Ratzeburg, al territori d'Alsàcia, a Germània, sant Evermod, bisbe, el qual, deixeble de sant Norbert en l'Orde Premonstratenc, es va dedicar a evangelitzar el poble dels wendos. (1178)
11. A Pàdua, a la regió de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Lluc Belludi, prevere de l'Orde dels Menors, deixeble i company de sant Antoni. (1286)
12. Beata Elisabet Sanna (1788- Roma 1857). Laica del Tercer Orde de Sant Francesc, mare de família, membre de la Unió de l'Apostolat Catòlic fundat per Sant Vicent Pallotti.
13. A Pyongyang, a Corea, sant Pere Yu Chong-nyul, màrtir, pare de família, que mentres estava llegint els textos sagrats als fidels que durant la nit es congregaven en el domicili del catequista, va ser capturat i, per la seua condició de cristià, assotat fins a la mort. (1866)
14. A Rzeszów, a Polònia, beat Antoni Lesczewicz, prevere de la Congregació de la Companyia de Maria i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser lliurat a les flames pels perseguidors de l'Església a causa de la seua fe en Crist. (1943)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada