4 de febrer de 2025, dimarts IV

• Papa Francesc: Als formadors i seminaristes de la Província Eclesiàstica de València (2025, gener 30)

DIMARTS DE LA SETMANA IV / I

Lectura primera He 12,1-4

Llancem-nos a córrer, sense cansar-nos, en la prova que se'ns presenta

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, rodejats d'un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, llevem-nos de damunt tota càrrega, i el pecat, que amb tanta facilitat ens lliga. Llancem-nos a córrer, sense cansar-nos, en la prova que se'ns presenta. 

Tingam la mirada posada en Jesús, el guia de la nostra fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per a arribar a la felicitat que l'esperava, va acceptar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i es troba a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seua persona de part dels pecadors, i no vos canseu ni perdau l'ànim. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins a la sang.

Salm responsorial 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R.: 27b)

Davant dels fidels compliré les promeses.

Els pobres menjaran fins a assaciar-se,

alabaran el Senyor els qui el busquen,

i diran: «¡Que tingueu llarga vida!».

R. Vos alabaran, Senyor,

els qui vos busquen.

Ho tindran present i tornaran al Senyor

tots els països de la terra;

s'inclinarà en la seua presència

gent de totes les nacions.

Els qui dormen en la terra només l'adoraran a ell,

els qui baixen a la pols s'inclinaran davant d'ell. R.

La meua ànima viurà per a ell,

el meu llinatge el servirà;

parlaran del Senyor les generacions futures.

Vindran a anunciar la seua justícia

al poble que ha de nàixer,

i diran: «El Senyor ha fet tot açò». R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mc 5,21-43

Xiqueta, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l'altra vora del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua.

Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore'l, se li tirà als peus i, suplicant-li amb tota l'ànima, li digué: «La meua xiqueta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans per a que es cure i visca».

Jesús se n'anà amb ell. La gent que el seguia l'espentava per tots els costats.

Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor.

Eixa dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, entre la gent, i li tocà la roba, perquè pensava: «Només que li puga tocar el vestit, ja em curaré».

A l'instant se li tallà l'hemorràgia i notà que el mal havia desaparegut. Jesús, que va sentir que havia eixit d'ell aquella força, es va girar a l'acte i va preguntar a la gent: «¿Qui m'ha tocat el vestit?»

Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per totes bandes ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?»

Però Jesús anava mirant al seu entorn per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li confessà tota la veritat.

Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau i queda curada del teu mal». 

Encara estava parlant Jesús, quan arribaren uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teua filla s'ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el Mestre?» 

Però Jesús, sense fer cas d'aquelles paraules, va dir al cap de la sinagoga: «No tingues por: tu creu i prou!». 

I només va permetre que l'acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, van vore l'escama de la gent, que plorava i cridava sense parar. 

Ell va entrar en la casa i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». 

Ells es burlaven de Jesús, però Jesús els va fer eixir a tots i va prendre només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l'acompanyaven, va entrar a on estava la xiqueta, li va donar la mà i li va dir: «Talità, Kum», que vol dir: «T'ho mane, xiqueta, alça't». 

A l'acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s'alçà i es posà a caminar. 

Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de febrer