28 de febrer de 2025, divendres VII

DIVENDRES DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 6,5-17

Un amic fidel no té preu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Una veu amable atrau els amics;

una llengua afable, les bones relacions.

Que siguen molts els qui viuen en pau amb tu,

però, de conseller, un entre mil.

Si vols dir-li amic, espera l'hora de la prova;

no cregues en ell ingènuament,

perquè hi ha l'amic de conveniència,

que et planta el dia de la desgràcia.

Hi ha l'amic que es torna enemic

i t'avergonyix fent pública la discòrdia.

Hi ha l'amic que t'acompanya a taula,

però et planta el dia de la desventura;

quan tot va bé, diries que és com tu mateix,

fins i tot adreçarà la teua llar;

però quan va malament, t'anirà en contra,

i evitarà la teua presència.

Aparta't dels teus enemics

i ves alerta amb els amics.

Un amic fidel és un refugi segur;

qui el troba, troba un tresor.

Un amic fidel no té preu,

és d'un valor inestimable.

Un amic fidel és un elixir de vida,

i el trobaran els fidels del Senyor.

Qui venera el Senyor tria bé les amistats,

perquè tal com és ell, seran les seues amistats.

Salm responsorial 118,12.16.18.27.34.35 (R.: 35a)

Sou beneït, Senyor,

feu que aprenga els vostres decrets.

R. Guieu-me, Senyor,

pel camí dels vostres manaments.

Els vostres decrets són la meua delícia,

no oblidaré mai les vostres promeses. R.

Obriu-me els ulls i podré contemplar

les meravelles de la vostra llei. R.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R. 

 

Feu-me entendre la vostra Llei,

i la guardaré amb tot el cor. R. 

 

Guieu-me pel camí dels manaments,

que em fa molt de goig. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 10,1-12

Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Judea, a l'altra vora del Jordà. Novament la gent anava al seu encontre, i ell els instruïa, com tenia per costum. Uns fariseus l'abordaren per a provar-lo, i li preguntaren si és lícit al marit repudiar la seua dona. Ell els preguntà: «¿Què vos va ordenar Moisés?» Li respongueren: «Moisés permet redactar una acta de repudi i despatxar-la». Jesús els digué: «Moisés va escriure eixe precepte per la durea del vostre cor. Però en el principi Déu va crear l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare, per a unir-se a la seua dona i, des d'aquell moment,  els dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home».

Quan estigueren en casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre açò. Jesús els va dir: «Aquell que repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i, si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ: Elogis del 28 de febrer