28 de febrer de 2025, divendres VII

DIVENDRES DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 6,5-17

Un amic fidel no té preu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Una veu amable atrau els amics;

una llengua afable, les bones relacions.

Que siguen molts els qui viuen en pau amb tu,

però, de conseller, un entre mil.

Si vols dir-li amic, espera l'hora de la prova;

no cregues en ell ingènuament,

perquè hi ha l'amic de conveniència,

que et planta el dia de la desgràcia.

Hi ha l'amic que es torna enemic

i t'avergonyix fent pública la discòrdia.

Hi ha l'amic que t'acompanya a taula,

però et planta el dia de la desventura;

quan tot va bé, diries que és com tu mateix,

fins i tot adreçarà la teua llar;

però quan va malament, t'anirà en contra,

i evitarà la teua presència.

Aparta't dels teus enemics

i ves alerta amb els amics.

Un amic fidel és un refugi segur;

qui el troba, troba un tresor.

Un amic fidel no té preu,

és d'un valor inestimable.

Un amic fidel és un elixir de vida,

i el trobaran els fidels del Senyor.

Qui venera el Senyor tria bé les amistats,

perquè tal com és ell, seran les seues amistats.

Salm responsorial 118,12.16.18.27.34.35 (R.: 35a)

Sou beneït, Senyor,

feu que aprenga els vostres decrets.

R. Guieu-me, Senyor,

pel camí dels vostres manaments.

Els vostres decrets són la meua delícia,

no oblidaré mai les vostres promeses. R.

Obriu-me els ulls i podré contemplar

les meravelles de la vostra llei. R.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R. 

 

Feu-me entendre la vostra Llei,

i la guardaré amb tot el cor. R. 

 

Guieu-me pel camí dels manaments,

que em fa molt de goig. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 10,1-12

Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Judea, a l'altra vora del Jordà. Novament la gent anava al seu encontre, i ell els instruïa, com tenia per costum. Uns fariseus l'abordaren per a provar-lo, i li preguntaren si és lícit al marit repudiar la seua dona. Ell els preguntà: «¿Què vos va ordenar Moisés?» Li respongueren: «Moisés permet redactar una acta de repudi i despatxar-la». Jesús els digué: «Moisés va escriure eixe precepte per la durea del vostre cor. Però en el principi Déu va crear l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare, per a unir-se a la seua dona i, des d'aquell moment,  els dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home».

Quan estigueren en casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre açò. Jesús els va dir: «Aquell que repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i, si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

* * * * *

Venerable Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o Pares Maristes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de febrer

1. Commemoració dels sants preveres, diaques i molts altres, que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Galié, en declarar-se una gravíssima epidèmia, es van entregar al servici dels malalts fins a morir ells mateixos, motiu pel qual la pietat dels creients els va considerar com a màrtirs. (262)

Sant Romà, abat

2. En les muntanyes del Jura, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sepultura de l'abat sant Romà, que, seguint els exemples dels antics monjos, primer va abraçar la vida eremítica i va arribar després a ser pare de nombrosos monjos. (463)

Originari de la Gàl·lia, després d’entrar de monjo a l’abadia d’Ainay (Lió), a 35 anys es retirà a la vida eremítica al Mont Jura (Alps francesos, on ara hi ha una gran estació d’esquí). El silenci i la contemplació d’aquelles muntanyes van atraure companys amb els quals fundà l’abadia de Condat. I com que ja no hi cabien fundà la de Lauconne. Instaurà una autoritat compartida amb el seu germà Lupicí, també monjo, que si bé també arribà a la santedat, feia més difícil que d’altres monjos hi arribaren pel seu excessiu rigor.

Aleshores, Romà havia d’intervenir per a endolcir les penitències i tot tornava a la normalitat. El rigor, Romà, l’exercia amb els prínceps i nobles que s’excedien amb la seua autoritat envers els seus súbdits. Després dels companys vingueren les companyes, per a les quals fundarà, amb la seua germana, el monestir femení de La Baume.

► “Per Sant Romà, la neu al pla”.

3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)

8. A París, a França, beat Daniel Brottier, prevere de la Congregació de l'Esperit Sant, que es va dedicar plenament a treballar en favor dels òrfens. (1936)

9. Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a Cracòvia, a Polònia, beat Timoteu Trojanowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, per confessar la fe cristiana va consumar el seu martiri infringit pels suplicis. (1942)