10 de febrer de 2025, dilluns V: Santa Escolàstica

DILLUNS DE LA SETMANA V / I

Lectura primera Gn 1,1-19

Déu va dir i va ser així

Comença el llibre del Gènesi

Al principi Déu va crear el cel i la terra. La terra era un món buit i sense cap orde, la foscor cobria tota la superfície de l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre les aigües. Déu va dir: «Que existixca la llum». I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: «Que hi haja un firmament enmig de les aigües per a separar unes aigües de les altres». Déu va fer la volta del firmament i separà les aigües que hi ha davall de la volta de les que hi ha damunt. I va ser així. Déu veié que el firmament era bo, i li donà el nom de «cel». Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: «Que les aigües de davall del cel es reunixquen totes en un sol lloc i apareguen els continents». I va ser així. I Déu donà als continents el nom de «terra», i a les aigües reunides, el de «mar». Déu ho veié, i era bo.

Déu digué: «Que la terra produïxca la vegetació: herbes que facen llavor i arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor, per tota la terra». I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el tercer dia. Déu digué: «Que hi haja en el firmament del cel unes lluminàries que separen el dia de la nit, i assenyalen les festivitats, els dies i els anys i, des del firmament del cel, il·luminen la terra». I va ser així. Déu va fer els dos astres gegants: un de més gran que regnara sobre el dia, i un de més menut, que governara la nit; va fer també les estreles. Déu els col·locà en el firmament del cel per a que il·luminaren la terra, regnaren sobre el dia i la nit i separaren la llum de la foscor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el quart dia.

Salm responsorial 103,1-2a.5-6.10 i 12.24 i 35c (R.: 31b)

Beneïx el Senyor, ànima meua.

Senyor, Déu meu, que gran sou!

Aneu vestit d'esplendor i majestat,

vos rodeja la llum com un mantell.

R. Que s'alegre el Senyor de la seua obra.

Assentàreu la terra sobre uns fonaments,

incommovible per segles i segles.

La cobríreu amb el mantell dels oceans,

les aigües sepultaven les muntanyes. R.

Feu brollar torrents de les fonts,

que s'esgolen entre les muntanyes;

en les vores fan niu els ocells,

refilen entre les branques. R.

Que variades són, Senyor,

les vostres obres,

i totes les heu fetes sàviament.

La terra està plena de les vostres criatures.

Beneïx el Senyor, ànima meua. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mc 6,53-56

Tots els qui el tocaven quedaven curats

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els seus deixebles travessaren el llac i tocaren terra a Genesaret. Només desembarcar, la gent el va reconéixer. Ells començaren a recórrer tota la regió; i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien dir que havia anat. A tots els llocs on arribava, pobles, viles o alqueries, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixara tocar encara que fora la vora del vestit. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

* * * * *

Demà és la Jornada Mundial del Malalt

• Papa Francesc: Missatge per a la XXXIII Jornada Mundial del Malalt (2025)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXXII Jornada Mundial del Malalt (2024)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXXI Jornada Mundial del Malalt (2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Cuida d'ell. Jornada Mundial del Malalt (2023)

* * * * *

Santa Escolàstica, verge (memòria ob.).

Memòria de la sepultura de santa Escolàstica, verge, germana de sant Benet, la qual, consagrada des de la seua infància a Déu, va mantindre una perfecta unió espiritual amb el seu germà, al qual visitava una vegada a l'any a Montecassino, a la regió italiana de Campània, per a passar junts una jornada de santes converses i alabança a Déu. (c. 547)

• J.M. Bausset: Santa Escolàstica (2015)

Aniversari del naiximent de Patrocini Agulló i Soler (Penàguila 1909), defensora del més necessitats

Dia Mundial dels Llegums

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de febrer

2. A Magnèsia, a la província romana d'Àsia, actual Turquia, sants Caralampi, Porfiri i Bapte, que, juntament amb tres dones, van patir el martiri en temps de Septimí Sever. (s. III)

3. A Roma, a la desena milla de la via Labicana, sants Zòtic i Amanci, màrtirs. (s. II/IV)

4. Prop de Terracina, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Silvà, bisbe. (s. IV)

5. A la ciutat de Saintes, a Aquitània, hui França, sant Trojà, bisbe. (c. 550)

6. A Besançon, a Burgúndia, també França actualment, sant Protadi, bisbe. (c. 624)

7. A la regió de Rouen, a Nèustria, de nou a l'actual França, santa Austreberta, verge i abadessa, que va regir el monestir de Pavilly, fundat piadosament pel bisbe sant Audeno. (704)

8. A la gruta d'Stabulum Rhodis, prop de Grossetto, a la regió italiana de la Toscana, sant Guillem, eremita de Malavalle, la vida del qual va inspirar i va donar origen a nombroses congregacions d'eremites. (1157)

9. Al monestir premonstratenc de Fosses, prop de Namur, a Lotaríngia, actual Bèlgica, beat Hug, abat, a qui el seu mestre sant Norbert, en ser elegit arquebisbe de Magdeburg, li va encomanar l'organització del nou Orde, que va regir sàviament durant trenta-cinc anys. (c. 1163)

10. A Rímini, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Clara, viuda, que per mitjà de la penitència, mortificació i dejunis va expiar la vida dissoluta que havia portat abans i, després de reunir un grup de companyes en un monestir, va servir a Déu amb humilitat d'esperit. (1324/1329)

11. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Fremond, juntament amb cinc companyes, màrtirs,* que durant la Revolució Francesa van ser afusellats per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

* Els noms són: beates Caterina i Maria Lluïsa du Verdier de la Sorinière, germanes; Lluïsa Bessay de la Voûte; Maria Anna Hacher du Bois; i Lluïsa Poirier, esposa.

12. A Valverde del Camino, prop de Huelva, a la regió d'Andalusia, beata Eusèbia Palomino Yenes, verge de l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, que, donant un egregi exemple d'humilitat i evitant tota ostentació, va mostrar el seu esperit d'abnegació en les tasques més senzilles i va meréixer els dons de la gràcia. (1935)

13. Al llogaret de Krasic, prop de Zagreb, a Croàcia, beat Lluís Stepinac, bisbe de Zagreb, que va rebutjar amb fermesa les doctrines que s'oposaven a la fe i a la dignitat humana, i per la seua fidelitat a l'Església, després de prolongada presó, víctima de la malaltia i la misèria, va acabar egrègiament el seu episcopat. (1960)