DILLUNS DE LA SETMANA VII / I
Lectura primera Sir 1,1-10
Primer que tot va ser creada la saviesaComença el llibre de Jesús, fill de SiraTota saviesa ve de Déu, el Senyor,i es troba amb ell des de sempre.¿Qui pot comptar els grans d'arena de la mar,les gotes de la pluja o els dies de l'eternitat?¿Qui és capaç de mesurar l'alçària del cel,l'amplària de la terra i la profunditat de l'oceà?¿Qui ha escrutat la saviesa de Déu, que és anterior a tot?Primer que tot va ser creada la saviesa,la intel·ligència prudent existix des de l'eternitat.
La font de la saviesa és la paraula de Déu que està en el cel;
els seus camins són els manaments eterns.¿A qui ha sigut desvelat l'origen de la saviesa?¿Qui ha conegut les seues subtilitats?
¿A qui s'ha revelat la ciència de la saviesa?
¿Qui ha comprés la seua profunda experiència?
Només u és savi, digne de veneració,el que està assentat en el seu tron.El Senyor és qui l'ha creada,l'ha vista, l'ha mesuradai l'ha escampada sobre totes les seues obres,i sobre tots els vivents, amb generositat;l'ha brindada a tots aquells que l'amen.
Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)
El Senyor és rei, va vestit de majestat.El Senyor va vestit i cenyit de poder.R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.Manté ferm tot el món, incommovible.El vostre soli es manté des del principi,vós sou des de sempre. R.La vostra ensenyança és veraç, Senyor;la santedat adorna la vostra casa,al llarg de tots els temps. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,ha destruït la morti, amb l'Evangeli,ha fet resplandir la llum de la vida.
Evangeli Mc 9,14-29
Ja crec, Senyor, però ajudeu-me a creure mésLectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i, quan anava a reunir-se amb els deixebles, va vore una multitud a l'entorn i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Sorpresos de vore'l arribar, la gent va anar corrents a saludar-lo.
Jesús els preguntà: «¿Què discutíeu amb ells?» Un de la gent li respongué: «Mestre, vos he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. Quan se n'apodera, siga on siga, el tira per terra, i el xiquet trau bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als vostres deixebles que l'expulsaren, però no han pogut».Jesús exclamà: «¡Generació descreguda! ¿És que hauré d'estar sempre amb vosaltres? ¿És que vos hauré d'aguantar més encara? Porteu-me el xiquet».
Li'l portaren i, només vore a Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué en terra i es rebolcava tirant bromera per la boca. Jesús va preguntar a son pare: «¿Des de quan li passa açò?» Ell li respongué: «Des de molt menut, i sovint ha intentat matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. ¡Compadiu-vos de nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer alguna cosa!»
Jesús li contestà: «¿Dius que vos ajude si puc? Tot és possible per al qui creu». El pare del xiquet exclamà: «Crec, però ajudeu-me a tindre més fe».Jesús, veent que acudia més gent, va reprendre l'esperit maligne amb estes paraules: «Esperit mut i sord, et mane que isques d'este xiquet i que no hi tornes més». L'esperit va eixir entre crits i convulsions, i el xiquet quedà sense cap senyal de vida, de manera que tots deien que estava mort. Però Jesús li donà la mà, el va alçar i el xiquet es posà dret.
Una volta en casa, els deixebles li preguntaren: «¿Com és que nosaltres no l'hem pogut expulsar?» Ell els va respondre: «Esperits d'esta classe només es poden expulsar amb la pregària».
 |
| Miracle dels Corporals |
Llutxent celebra el miracle dels Sants Corporals
- J.M. Bausset: Els Corporals de Llutxent (2015)
- Els corporals de Llutxent (Ajuntament de Llutxent)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 24 de febrer
1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, actual Turquia, passió de sant Eveci, que, en temps de l'emperador Dioclecià, en vore exposat a la plaça l'edicte contra els adoradors de Déu, ardent de fe va esgarrar el document davant del poble i, per això, va ser sotmés a suplicis cruels. (303)
2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Modest, bisbe. (c. 480)
Modest va ser bisbe de Trèveris (Alemanya). Es va trobar amb un poble envaït i la seua població assolada pels reis francs Meroveu i Khilderic I. La seua gent va suportar totes les conseqüències del desorde, del descoratjament, del dolor dels morts i de la indigència. Estaven desencaminats els usos i costums dels cristians; abundava el vici, el desorde i el llibertinatge. La comunitat cristiana estava desfeta i l'estat en què es trobava el clero era encara més deplorable. Majoritàriament estaven desviats i sumits en l'error. El bisbe estava descoratjat. Es va refugiar en la pregària, i va demanar a Déu i va suplicar-li que aplacara la seua ira. Va acompanyar el prec amb generosa penitència; va plorar pels pecats del seu poble i va dejunar. Mentrestant, no va deixar de costat altres mitjans que eren al seu abast i que formaven part del seu ministeri. També predicava i, a poc a poc, en una tasca lenta, va començar a visitar les cases i a conéixer la seua gent. Sobretot els pobres es van beneficiar de la seua generositat. El que semblava impossible es va realitzar. Hi va haver un canvi entre els fidels que va saber guanyar amb paciència i amabilitat. Va morir el 24 de febrer de l'any 486. [font]
3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Etelbert [o Edilbert o Edelbert o Adalberg], rei de Kent, que va ser el primer dels prínceps dels angles convertit a la fe en Crist pel bisbe sant Agustí. (616)
Edilbert (o Adalberg, “alberg noble”) és un bon model d’un autèntic rei. Casat amb Berta, princesa franca de religió catòlica, acollí en el regnat anglés de Kent els monjos enviats per sant Gregori des de Roma. El 597 ja es va fer batejar i, tot i que no va obligar els seus súbdits pagans a fer-ho, el seu exemple motivà que molts abraçaren la nova fe. Feu alçar la catedral de Rochester i ajudà a la conversió de Sabert, el rei dels saxons de l’Est, en el territori del qual s’hi construiria la catedral de Sant Pau, de Londres. Va morir el 24 de febrer del 616. [font]
4. A Ascoli Piceno, lloc d'Itàlia, beat Constanci Servoli de Fabriano, prevere de l'Orde de Predicadors, que es va distingir per l'austeritat de la seua vida i el seu zel a promoure la pau. (1481)
5. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Marc de' Marconi, religiós de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni. (1510)
7. A la ciutat d'Algemesí, beata valenciana Josepa Naval Girbés, verge, que es va consagrar a Déu dins de la vida ciutadana, entregada a catequitzar els xiquets. (1893) A la diòcesi de València es fa memòria el 6 de novembre.
- Beata Josepa Naval (Cercapou)
- Homília de Joan Pau II en la missa de la beatificació (fragment).
- Oració a la beata Pepa.
- Xavier Casp: Prègaria a la beata Pepa (1988)
- J.M. Bausset: La beata Pepa Naval (2014)
8. A Nocera Inferiore, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Tomàs Maria Fusco, prevere, qui va manifestar un amor extraordinari als pobres i els necessitats, i va fundar l'Institut de Filles de la Caritat de la Preciosíssima Sang, per a treballar sobretot entre els jóvens i els malalts. (1891)
9. Beata Ascensió del Cor de Jesús Nicol Goñi (Navarra, Espanya 1868-1940). Fundadora de la congregació de les Germanes Missioneres Dominicanes del Rosari.
10. Beat Josep Mayr-Nusser (1910- Erlangen, Alemanya 1945). Fidel laic, pare de família nascut a Bozen, va ser president de l'Acció Catòlica de Trento, i membre de les conferències de Sant Vicent de Paül, víctima de l'odi a la fe per no prestar jurament per a entrar en l'exèrcit nazi per motius de consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada