27 de febrer de 2025, dijous VII

DIJOUS DE LA SETMANA VII / I


Lectura primera Sir 5,1-10; Sir grec 5,1-8

No tardes a convertir-te al Senyor

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

No confies en els teus béns
pensant que ja tens prou.
No et deixes dur per l'impuls
de seguir les passions del teu cor.
No digues: «¿Qui em podrà dominar?»
o «¿qui em podrà sotmetre pel que he fet?»,
perquè el Senyor segur que et castigarà.
No digues: «He pecat, i no m'ha passat res»,
perquè el Senyor és molt pacient.
Si vas acumulant pecats,
no estigues tan segur del perdó,
pensant: «El Senyor és molt compassiu,
em perdonarà tants pecats com tinga».
Ell té compassió, però també s'indigna,
i farà sentir la seua ira sobre els pecadors.
No tardes a convertir-te al Senyor,
no ho deixes d'un dia per l'altre,
perquè la seua còlera pot esclatar de colp
i el dia del juí estaràs perdut.
No confies en les riqueses, que són enganyoses;
el dia de la desgràcia no et serviran de res.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: Salm 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pels consells dels malvats,
ni el veus pels camins dels pecadors,
ni s'entaula amb els descreguts.
Té el seu amor en la llei del Senyor,
la medita nit i dia

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:
dona fruit quan li arriba el temps,
les fulles no li cauen mai,
totes les seues obres acaben bé. R.

Eixa no serà la sort dels injusts;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor guarda els camins dels justs,
i els dels malvats, acaben mal. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu
com allò que és de veritat:
paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mc 9,41-43.45.47-50

Val més que entres en la vida sense mà,
i no que vages amb les dos mans a l'infern

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Tot aquell que vos done un got d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa. Però al qui fa caure en pecat u d'estos menuts que creuen en mi, més valdria que el tiraren al mar amb una roda de molí lligada al coll.
Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entres en la vida sense mà, i no que vages amb les dos mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entres en la vida sense peu, i no que sigues llançat amb els dos peus a l'infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, arranca-te'l. Val més que entres en el Regne de Déu amb un sol ull, i no que sigues llançat amb els dos ulls a l'infern, a on el seu corcó no mor mai i el foc no s'apaga. Perquè cada u haurà de passar la prova de ser salat amb foc. La sal és bona, però si perd el gust, ¿amb què la tornaran salada? No perdau la sal i viviu en pau entre vosaltres».

* * * * *

Commemoració de Sant Gregori de Narek, abat i doctor de l'Església (mem. ll.)

Servent de Déu Guillem Rovirosa i Albet, sindicaliste

Dia Mundial de les ONG.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Julià i Eunus, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, el primer d'ells, Julià, impedit per la seua malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, es va fer portar per dos dels seus criats en una cadira de mà per a presentar-se al jutge, i allí, un dels criats va renegar de la seua fe, mentre que l'altre, Eunus, es va mantindre ferm en la seua confessió de Crist juntament amb el seu amo. Conduïts tots dos per tota la ciutat muntats en camells, a la vista del poble van ser assotats fins a la mort. (s. III)

2. També en la mateixa ciutat d'Alexandria, sant Besas, màrtir, que, sent soldat, va intentar contindre els que insultaven els màrtirs abans citats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va morir decapitat. (s. III)

3. A Rouen, a la Gàl·lia, actualment França, santa Honorina, verge i màrtir(s. inc.)

4. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Baldomer, subdiaca, home dedicat a Déu. (c. 660)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l'emperador Lleó III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. (741)

6. Al monestir de Narek, a Armènia, sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seua doctrina, els seus escrits i la seua saviesa mística. (1005)

7. A Messina, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia la normes dels monjos orientals. (1149)

8. A Londres, a Anglaterra, santa Anna Line, viuda i màrtir, la qual, havent mort el seu marit en el desterrament per ser catòlic, va oferir la seua casa per a acollir sacerdots, i per esta raó, durant el regnat d'Isabel I, va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l'Orde de Sant Benet, i Roger Filcock, de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. (1601)

9. També a Londres, beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que havent-se ordenat a la ciutat de Sevilla, a Espanya, va ser penjat a Tyburn, sent l'últim màrtir sota Isabel I. (1603)

10. Al poble de Sencelles, a l'illa espanyola de Mallorca, beata Francesca Anna [Francinaina] dels Dolors de Maria Cirer Carbonell, verge, que sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va entregar a obres d'apostolat i de caritat, i va fundar per a això la comunitat de Germanes de la Caritat(1855)

Sant Gabriel de la Dolorosa Possenti
11. A Isola, a la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Gabriel de la Mare de Déu dels Dolors (Francesc) Possenti, acòlit, que, renunciant a la vanitat del món, encara adolescent va ingressar en la Congregació de la Passió de Jesucrist, on en breu temps va consumar la seua vida. (1862)

12. A Marsella, a França, beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres Filles del Cor de Jesús, que ferida de mort per un sediciós, va concloure la seua vida escampant la seua sang en íntima unió amb la Passió de Crist. (1884)

13. A la població de Pastura, a Colòmbia, beata Maria de la Caritat de l'Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l'activitat missionera, i per a promoure la formació cristiana, va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada(1943)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

4 d'abril de 2025, divendres IV de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma : elegir el camí del just perseguit o el dels perseguidors Oració col·lecta Oh Déu, vós d...

entrades populars