DIMECRES DE LA SETMANA VI / I
Noé mirà, i va vore que la terra estava eixutaLectura de llibre del GènesiAl cap de quaranta dies, Noé obrí la finestra que havia fet en l'arca i deixà anar el corb, que eixia i tornava al moment, esperant que s'eixugara l'aigua en la terra. Després, per vore si l'aigua havia minvat, deixà anar el colom, que no va trobar on posar-se i va tornar a l'arca, perquè l'aigua encara cobria tota la terra. Noé tragué la mà, prengué el colom i l'entrà dins de l'arca. Esperà set dies més i el va soltar una altra vegada. A poqueta nit el colom tornà duent al bec una rama tendra d'olivera. Noé va comprendre que l'aigua ja havia minvat. Esperà encara set dies més i deixà anar una altra vegada el colom, que ja no tornà.L'any sis-cents u de la vida de Noé, el dia u del primer mes, l'aigua s'havia eixugat. Noé va apartar la coberta de l'arca per a mirar; i va vore que la terra estava eixuta.
Noé dedicà un altar al Senyor, va prendré animals i ocells de cada una de les espècies que es poden oferir en sacrifici i els va immolar sobre l'altar.
Amb l'aroma d'aquelles víctimes el Senyor es va aplacar, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels hòmens, perquè el cor humà està inclinat al mal des de menut. No tornaré a fer morir tots els vivents, com ara ho acabe de fer. Mentres durarà la terra, no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits».
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Alçaré la copa de la salvació
i invocaré el seu nom.
R. Senyor, vos oferiréuna víctima d'acció de gràcies.Compliré les meues promesesen presència de tot del poble.Al Senyor li doldriala mort dels seus fidels. R.Compliré les meues promesesen presència de tot del poble,en els atris de la casa del Senyor,en mig de tu, Jerusalem. R.
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a que conegam a quina esperança ens ha cridat.
El cego estava curat, i ho veia tot clar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús i els deixebles arribaren a Betsaida. Allí li portaren un cego i li demanaven que el tocara. Jesús li donà la mà i se l'endugué fora del poble, li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: «¿Veus alguna cosa?» El cego mirà i li digué: «Veig persones: les veig com si foren arbres, però caminen». Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cego s'hi va vore clarament. Estava curat, i ho veia tot clar, fins i tot des de lluny. Després Jesús l'envià a sa casa dient-li que no posara els peus en el poble.
Elogis del 19 de febrer
1. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sepultura de sant Quodvultdeus, bisbe de Cartago, que desterrat juntament amb el seu clergat pel rei arrià Genseric, van ser abandonats en la mar en naus velles, sense rems ni veles, i, contra tota esperança, van arribar a Nàpols, on va morir l'esmentat bisbe com a confessor de la fe. (439)
2. Commemoració dels sants monjos i altres màrtirs que a Palestina van ser víctimes, a causa de la seua fe cristiana, de cruels turments per part dels sarraïns acabdillats per Alamondir. (507)
 |
| Sant Mansuet |
4. Prop de Benevent, a la Campània, de nou a Itàlia, sant Barbat, bisbe, de qui es conta que va convertir al poble dels longobards, juntament amb el seu cabdill. (682)
5. Al monestir de Vabres, a la regió de Rodez, a Aquitània, hui França, sant Jordi, monjo. (c. 877)
6. A Bisignano, prop de Cosenza, a la regió italiana de Calàbria, sant Procle, monjo, que, molt ben format doctrinalment, es convertí en herald de la vida monàstica. (c. 970)
7. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, sepultura de sant Bonifaci, que va ser bisbe de Lausana i després va abraçar la vida ascètica al costat del monestir cistercenc del lloc. (1260)
8. A Noto, lloc de Sicília, a Itàlia, beat Conrad Confalonieri de Piacenza, eremita del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, el qual, abandonant els atractius seculars, va cultivar durant més de quaranta anys una vida austera d'oració i penitència. (1351)
9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, commemoració del beat Àlvar, prevere de l'Orde de Predicadors, cèlebre per la seua predicació i la contemplació de la Passió del Senyor. (c. 1430)
10. A Màntua, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Isabel Picenardi, verge, la qual, havent revestit l'hàbit de l'Orde dels Servents de Maria, es va consagrar a Déu a la casa paterna i va rebre sovint la comunió eucarística. Es va dedicar a la celebració de la litúrgia de les Hores, a la meditació de les Sagrades Escriptures i a la devoció a la Mare de Déu. (1468)
11. Al llogaret de Kaiyang, prop de Mianyang, a la província xinesa de Sichuan, santa Llúcia Yi Zhenmei, verge i màrtir, que va ser decapitada per confessar-se catòlica. (1862)
12. Beat Joan Sullivan (1861- Dublín, Irlanda 1933). Sacerdot profés de la Companyia de Jesús. Es va convertir al catolicisme a 35 anys. Es va dedicar a la formació dels jóvens, i a l'atenció de pobres i malalts.
13. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Josep Zaplata, religiós de la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús i màrtir, que, condemnat a un atroç empresonament per raó de la seua fe, va emmalaltir greument i va consumar el seu martiri. (1945)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada