13 de febrer de 2025, dijous V

DIJOUS DE LA SETMANA V / I

Lectura primera Gn 2,18-25

Déu va presentar la dona a l'home. Els dos formen una sola carn

Lectura de llibre del Gènesi

El Senyor Déu digué: «No és bo que l'home estiga sol. Li faré qui l'ajude i l'acompanye». 

El Senyor Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells del cel, i els presentà a l'home, a vore quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada u dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cada u dels animals i a cada u dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i de fer-li companyia.

Per això el Senyor Déu va fer vindre sobre l'home una son profunda. Quan quedà adormit, Déu li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor Déu en va fer la dona, i la va presentar a l'home. L'home exclamà: «Esta sí que és os dels meus ossos i carn de la meua carn. El seu nom serà "dona", perquè ha sigut presa de l'home».

Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua dona, i, des d'aquell moment, els dos formen una sola carn. Els dos, l'home i la dona, anaven nus, sense avergonyir-se'n.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: cf. 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. Feliços vosaltres, fidels del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els fills, com rebrots d'olivera,

al voltant de la taula. R.

D'esta manera serà beneït el fidel del Senyor.

Que el Senyor et beneïxca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore 

la prosperitat de Jerusalem. R.

Evangeli Mc 7,24-30

Baix de la taula,

els gossets mengen les molles que els fills deixen caure

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabera, però no va poder passar inadvertit.

Va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda per un esperit maligne, i va anar corrents a llançar-se als seus peus. La dona, que no era jueva, sirofenícia d'origen, li pregava que expulsara de la seua filla el dimoni.

Jesús li va dir: «Deixa que mengen primer els fills: no estaria bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li replicà: «És veritat, Senyor, però també els gossets, baix de la taula, mengen les molles que els fills deixen caure». Jesús li digué: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha eixit de la teua filla».

Ella se'n va anar a sa casa i va trobar la xiqueta en el llit; el dimoni l'havia deixada. 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de febrer

1. A Atenes, ciutat de Grècia, sant Martinià, que havia abraçat la vida eremítica en un lloc pròxim a Cesarea de Palestina. (c. 398)

2. A Karden, prop del Mosa, al territori de Trèveris, actualment Alemanya, sant Càstor d'Aquitània, prevere i eremita. (s. IV)

3. A Todi, ciutat de la regió italiana de l'Úmbria, sant Benigne, prevere i màrtir. (s. IV)

4. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sant Esteve, bisbe. (c. 515)

5. A Rieti, a la Savina, hui regió del Laci, a Itàlia, commemoració de sant Esteve, abat, home d'exímia paciència, com va testificar d'ell sant Gregori el Gran, papa. (s. VI)

6. A Osnabrück, al territori de Saxònia, a Germània, hui Alemanya, sant Gosbert, bisbe dels suabis, que, havent estat expulsat pels pagans, va assumir el govern de la citada església d’Osnabrück. (874)

7. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Gimer, bisbe. (c. 931)

8. A Lodeva, també a la Gàl·lia Narbonense, sant Fulcrà, bisbe, insigne per la seua misericòrdia cap als pobres i pel seu zel en el culte diví. (1006)

9. A Meaux, a la Gàl·lia, de nou l'actual França, sant Gilbert, bisbe. (1009)

10. Prop de Ptolemaida, hui Akko, a Palestina, trànsit del beat Jordà de Saxònia, prevere de l'Orde de Predicadors, successor i imitador de sant Doménec, que va treballar incansablement per a estendre l'Orde i va perir en un naufragi. (1237)

11. A Spoleto, a l'actual regió italiana de l'Úmbria, beata Cristina (Agustina) Camozzi, la qual, mort el seu espòs, va cedir per un temps a la concupiscència de la carn, però recuperada de nou la fe, va triar una vida penitent i va ingressar en l'Orde Secular de Sant Agustí, on es va distingir pel seu lliurament incessant a la pregària i pel servici a malalts i pobres. (1458)

12. A Pàdua, a la regió de Venècia, a Itàlia, beata Eustòquia (Lucrècia) Bellini, verge de l'Orde de Sant Benet. (1469)

13. A la localitat de Dongjaochang, prop de la ciutat de Lezhi, a la província xinesa de Sichuan, sant Pau Liu Hanzuo, prevere i màrtir, estrangulat per ser cristià. (1818)

14. A Thi-Nghe, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Pau Le-Van-Loc, prevere i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va ser decapitat a la porta de la ciutat per confessar a Crist. (1858)

15. Beat Jaume Alfred Miller (1944- Huehuetenango, Guatemala 1982). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle i màrtir.