DIUMENGE VII / Cicle C
Déu t'havia posat en les meues mans, però jo no he volgut fer-te malLectura del primer llibre de SamuelEn aquells dies, Saül, amb tres mil hòmens escollits d'Israel, baixà al desert de Zif a buscar a David. David i Abisai s'infiltraren de nit en el campament de Saül, i el trobaren dormint, gitat al mig de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant estaven gitats Abner i els altres hòmens. Abisai digué a David: «Hui Déu ha posat el teu enemic en les teues mans. Ara mateix el clavaré en terra d'una llançada. No en caldran dos». Però David li contestà: «¡No el mates! ¿Qui quedaria net de culpa si fera mal a l'Ungit del Senyor?»Per això David prengué la llança i el pitxer d'aigua que Saül tenia vora el capçal i se n'anaren. Ningú ho va vore, ni ho va advertir, ni es va despertar.Tots dormien. El Senyor havia fet caure damunt d'ells un son profund. David passà a l'altra banda d'on estava Saül i va parar un tros lluny, dalt de la muntanya. Els separava una bona distància.David cridà: «Ací tinc la llança del rei. Que vinga a buscar-la un dels teus hòmens. I que el Senyor recompense a cada u de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Hui el Senyor t'havia posat en les meues mans, però jo no he volgut fer mal a l'Ungit del Senyor».
Beneïx el Senyor, ànima meua,i tot el meu cor el seu sant nom.Beneïx el Senyor, ànima meua,no t'oblides mai dels seus favors.R. El Senyor és compassiu i benigne.O bé:Al·leluia.Ell et perdona les culpesi et cura totes les malalties;rescata de la mort la teua vidai t'engalana d'amor entranyable. R.El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor.No ens castiga els pecats com mereixem,no ens paga com deuria les nostres culpes. R.Aparta de nosaltres les nostres culpescom l'Orient està apartat de l'Occident.Com un pare s'apiada dels fills,el Senyor s'apiada dels fidels. R.
Igual que som semblants a l'home fet de pols,també serem semblants a l'home que és del celLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, l'Escriptura diu que el primer home, Adam, “fou un ser viu i terrenal”; però l’últim Adam és Esperit que dona vida. No és primer el ser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. El primer home, fet de pols, naix de la terra, però el segon home ve del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Igual que som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel.
Vos done un manament nou, diu el Senyor;que vos estimeu els uns als altrestal com jo vos he amat.
Sigau misericordiosos com el vostre Pare és misericordiósLectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús digué als deixebles: «A vosaltres que m'escolteu, jo vos dic: Ameu els enemics, feu el bé als qui vos odien, beneïu els qui vos maleïxen, pregueu per aquells que vos calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si algú et lleva la capa, dona-li també la túnica. Dona a tot aquell que et demane, i no reclames res a qui et lleva allò que és teu. Feu als altres tal com voleu que ells vos facen. Si ameu els qui vos amen, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors amen aquells que els amen. I si feu el bé als qui vos fan bé, ¿qui vos ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors. I si presteu diners a qui espereu que vos els tornaran, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors se'ls presten els uns als altres, perquè saben que els recobraran.Vosaltres, en canvi, ameu els vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res a canvi. D'este modo, la vostra recompensa serà gran, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els roïns.Sigau misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no sereu jutjats. No condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull. Tal com mesureu sereu mesurats».
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió (2025)
- Missa d'À Punt: Pregària per a estimar els enemics (Reclaim Today)
Policarp va ser deixeble dels Apòstols i bisbe d'Esmirna, Va ser hoste d'Ignasi d'Antioquia. Va viatjar a Roma per tal de tractar la data de la Pasqua amb el papa Anicet. El 23 de febrer de l'any 155 va sofrir martiri en una foguera de l'estadi de la seua ciutat «per haver estat considerat digne de prendre part amb els màrtirs en el calze de Jesucrist». Tenia 86 anys. [Font]
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 23 de febrer
Memòria de sant Policarp, bisbe i màrtir, deixeble de sant Joan i l'últim dels testimonis dels esdeveniments apostòlics, que en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli Còmode, quan tenia ja quasi noranta anys, va ser cremat viu a l'amfiteatre d'Esmirna d'Àsia, actual Turquia, en presència del procònsol i del poble, mentre donava gràcies a Déu Pare per haver-lo comptat entre els màrtirs i permés participar del calze de Crist. (c. 155)
2. A la regió de Sírmia, a Pannònia, hui Croàcia, sant Siré o Sineri, màrtir, d'ofici hortolà, que va ser denunciat per una dona a la qual havia retret la seua lascívia, i per haver declarat davant del jutge la seua condició de cristià i negar-se a sacrificar als déus, va ser decapitat. (c. 307)
3. A Wenlock, a Anglaterra, santa Milburga, verge, de la família reial de Mèrcia, que va ser abadessa d'este monestir. (c. 722)
4. A Magúncia, al territori de Francònia, a l'Alemanya actual, sant Willigis, bisbe, eximi pel seu zel pastoral. (1011)
5. A Stilo, lloc de la regió italiana de Calàbria, sant Joan, que va ser monjo segons els estatuts dels Pares orientals i va meréixer ser anomenat "Terestes" o "Segador", perquè, persona de summa caritat envers els pobres, tenia costum de prestar ajuda als segadors. (s. XI)
6. A França, en una nau presó ancorada enfront de la ciutat de Rochefort, beat Nicolau Tabouillot, prevere i màrtir, que era rector, i per raó del seu ministeri sacerdotal va ser detingut durant la Revolució Francesa i va acabar els seus dies en un hospital, consumit per la malaltia. (1795)
7. Beata Giovannina Franchi (1807, Como, Itàlia 1872). Fundadora de la Congregació de les Germanes Infermeres de la Mare de Déu Dolorosa.
8. A Bilbao, al País Basc, beata Rafaela de Ybarra i Arambarri de Vilallonga, que, sent mare de set fills i amb el consentiment del seu marit, va fer professió religiosa i va fundar la Congregació dels Sants Àngels Custodis, per a la protecció de les jóvens i per a ensenyar-los el camí dels preceptes del Senyor. (1900)
9. A Roma, santa Josefina (Judit Adelaida) Vannini, verge, que va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, per a servir als malalts. (1911) Canonitzada en 2019.
10. A Poznan, ciutat de Polònia, beat Lluís Mzyk, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim sectari, inhumà i hostil a la fe, va ser assassinat pels guàrdies de la ciutat, confessant a Crist fins a la mort. (1942)
11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Vicent Frelichowski, prevere, que durant la guerra, empresonat en diverses presons, mai va decaure en la fe ni en la seua missió pastoral. Atenent companys malalts, també ell va emmalaltir i, després de molts sofriments, va arribar a la possessió de la pau eterna. (1945)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada