5 de febrer de 2025, dimecres IV

• Papa Francesc: Als formadors i seminaristes de la Província Eclesiàstica de València (2025, gener 30)

DIMECRES DE LA SETMANA IV / I

Lectura primera He 12,4-7.11-15

El Senyor corregix aquells que ama

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, en la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins a la sang. Heu oblidat les paraules d'ànim que Déu vos adreça com a fills: «Fill meu, no desdenyes la correcció que ve del Senyor, no et canses quan ell et reprén, perquè el Senyor corregix aquells que ama, castiga els fills que ell acull». Per tant, vosaltres patiu per la vostra correcció: Déu vos tracta com a fills. Perquè, ¿quin fill hi ha a qui son pare no corregixca? La correcció, de moment, no pareix que porte alegria, sinó tristesa; però més tard, els qui han passat per eixa disciplins cullen el fruit pacífic d'una vida justa.

Per això, enfortiu les mans que flaquegen i els genolls que es dobleguen, i aplaneu el camí per on passen els vostres peus, per tal que el qui va coixo no es faça més mal, sinó que es pose bé. Mireu de viure en pau amb tots. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú vorà el Senyor. Vigileu que ningú de vosaltres no quede privat de la gràcia de Déu, i que no ixca un rebrot agre que pertorbe els altres i els contamine. 

 

Salm responsorial 102,1-2.13-14.17-18a (R.: cf. 17)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

del fons del cor beneïx el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,,

no t'oblides dels seus favors.

R. L'amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre.

Com un pare s'apiada dels fills,

el Senyor s'apiada dels fidels,

perquè sap de quin fang ens va formar,

i es recorda que som pols. R.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre;

la seua bondat s'estén als fills dels fills,

si guarden la seua aliança. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 6,1-6

Un profeta només és despreciat en el seu poble

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, el seu poble, i els deixebles el seguiren. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Molts, quan el sentien, se n'estranyaven i deien:

«¿D'on li ve tot açò? ¿Què és esta saviesa que ha rebut? ¿I estos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?»

I s'escandalitzaven d'ell. Jesús els digué:

«Un profeta només és despreciat en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa».

I no pogué fer allí cap miracle; només va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I es sorprenia de la seua incredulitat. 

Després recorria les viles i els pobles de la rodalia i ensenyava. 

 

 

Memòria

Santa Àgueda o Àgata, verge i màrtir (mem. ob.), titular i patrona de Xèrica, venerada a l'ermita de Santa Llúcia de València.

Memòria de santa Àgueda, verge i màrtir, que a Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sent encara jove, enmig de la persecució va mantindre el seu cos incontaminat i la seua fe íntegra en el martiri, donant testimoniatge en favor de Crist el Senyor. (c. 251)

• J.M. Bausset: Santa Àgata (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de febrer

2. A la regió del Ponto, actual Turquia, commemoració de molts sants màrtirs que van morir en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià. Uns van ser ruixats amb plom fos, altres turmentats amb canyes punxegudes clavades sota les ungles i els restants vexats amb repetits turments, fins a meréixer del Senyor, amb la seua gloriosa passió, la palma i la corona del martiri. (s. III ex.)

3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Avit, bisbe, que en temps del rei Gundobald, amb la seua fe i la seua activitat pastoral va defendre la Gàl·lia contra l'heretgia arriana. (518)

4. A Sabiona, lloc de Forta, actual regió de l'Alto-Adige [Tirol del Sud], a Itàlia, sant Ingenuí, primer bisbe d'esta seu. (c. 605)

5. A Lucània, a l'actual Itàlia, sant Lluc, abat segons les institucions dels Pares orientals, que va portar una activa vida monàstica, primer a Sicília i després, a causa de la invasió dels sarraïns, en diversos llocs. Va morir finalment prop d'Armento, al monestir Carbonense dels Sants Elies i Anastasi fundat per ell mateix. (995)

6. A Roma, al monestir de Sant Cesari, sant Sabas, monjo, anomenat el "Jove", que, juntament amb el seu germà sant Macari, va difondre la vida cenobítica per Calàbria i Lucània, en temps de la devastació causada pels sarraïns. (995)

7. A Brixen, lloc de la regió de Trento, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Albuí, bisbe, que va traslladar a esta ciutat la seu episcopal de Sabiona. (1005/1006)

8. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, hui Alemanya, santa Adelaida, primera abadessa del monestir de Vilich, en el qual va introduir la Regla de Sant Benet, i després al monestir de Santa Maria de Colònia, on va morir. (1015)

9. A Nagasaki, ciutat del Japó, passió dels sants Pau Miki juntament amb vint-i-cinc companys, la festa litúrgica dels quals se celebra demà. (1597)

10. A Laval, a França, beata Francesca Mézière, verge i màrtir, que, dedicada a educar xiquets i a curar malalts, durant la Revolució Francesa va ser morta per odi a la fe cristiana que professava. (1794)

11. A Roma, beata Isabel Canori Mora, mare de família, que després d'haver patit durant molt de temps, caritativament i pacientment, la infidelitat del marit, així com angoixes econòmiques i el cruel tracte per part de parents, va oferir la seua vida a Déu per la conversió, salut, pau i santificació dels pecadors, i va entrar a formar part del Tercer Orde de la Santíssima Trinitat. (1825)

12. A la localitat de Valtierrilla, a Mèxic, sant Jesús Méndez, prevere i màrtir, que va morir per la seua fe en Crist durant la Revolució Mexicana. (1928)