21 de febrer de 2025, divendres VI

DIVENDRES DE LA SETMANA VI / I

Lectura primera Gn 11,1-9

Baixem a posar confusió en la llengua

Lectura de llibre del Gènesi

En aquell temps, en tota la terra es parlava una sola llengua, amb les mateixes paraules. Venint de l'Orient, els hòmens trobaren una plana al país de Xinar i la poblaren. 

Parlaren entre ells de fer rajoles i coure-les al forn. Així començaren a fer servir rajoles en lloc de pedra, i betum en lloc de morter. 

Després digueren: «Construïm-nos una ciutat i una torre que arribe fins al cel; així farem famós el nostre nom i no ens dispersarem per tota la terra». 

El Senyor va baixar per a vore la ciutat i la torre que es construïa, i va dir: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si esta és la primera obra que emprenen, des d'ara no quedarà fora del seu abast qualsevol dels seus projectes. Baixem a posar confusió en la llengua, i que ningú entenga els altres».

Així el Senyor els va dispersar per tota la terra des d'aquell lloc, i abandonaren la construcció de la ciutat. 

Per això la ciutat porta el nom de Babel, perquè allí el Senyor va posar la confusió en la llengua de tota la terra, i des d'allí el Senyor els va dispersar per tota la terra.

Salm responsorial 32,10-11.12-13.14-15 (R.: 12b)

El Senyor desfà els plans de les nacions,

desbarata els designis dels pobles;

però els plans del Senyor perduren,

els designis del seu cor, d'edat en edat.

R. Feliç el poble que el Senyor

s'ha triat com a heretat.

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam. R.

Des de la casa on viu

observa cada habitant de la terra;

ell, que ha modelat tots els cors,

comprén totes les seues accions. R.

Al·leluia Jo 15,15b

A vosaltres vos he dit amics,

diu el Senyor;

perquè vos he fet saber tot allò

que he sentit del meu Pare.

Evangeli Mc 8,34-9,1

El qui perda la vida per mi i per l'evangeli, la salvarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús cridà la gent i els seus deixebles i els va dir: «Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a ell mateix, que prenga la seua creu i que em seguixca. Perquè, qui vullga salvar la seua vida, la perdrà; però qui la perda per mi i per l'Evangeli, la salvarà.

¿Què en trau l'home de guanyar tot el món si perd la seua vida? ¿I què podrà donar per a recobrar-la? Quan el Fill de l'home vindrà amb els sants àngels en la glòria del Pare, s'avergonyirà del qui s'haurà avergonyit de mi i de les meues paraules davant d'esta generació infidel i pecadora». I afegí: «Vos ho dic de veres: Alguns dels qui ara es troben ací no moriran sense haver vist que el Regne de Déu ha arribat amb eficàcia». 

 

MEDITACIÓ

Sant Joan Crisòstom, in Matthaeum, hom. 55, 2

Diu això perquè pot ocórrer que alguns dels qui patixen no seguixquen a Crist, cosa que passa quan no es patix per Ell. Seguix a Crist qui va darrere d'Ell i es conforma amb la seua mort, menyspreant els prínceps i les potestats, sota les quals pecava abans de la vinguda de Crist. «Perquè qui vullga salvar -diu- la seua vida, la perdrà, però el qui la perda», etc. Que és com si diguera: Vos mane açò per la meua misericòrdia cap a vosaltres, perquè el que no corregix el seu fill el perd, i el salva qui el corregix. És convenient, per tant, que estigam sempre preparats per a la mort, perquè, si el que hi està preparat és el millor soldat en les batalles materials, encara que no ha de poder ressuscitar, molt més ho serà el que hi estiga preparat en els combats espirituals, tenint tanta seguretat en què ha de ressuscitar i salvar-se en perdre la vida.

* * * * *

Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Memòria de sant Pere Damià, cardenal bisbe d'Òstia i doctor de l'Església. Havent entrat en l'erm de Fonte Avellana, va promoure intrèpidament la vida religiosa, i en els temps difícils de la reforma de l'Església va treballar per tal que els monjos es dedicaren a la santedat de la contemplació, els clergues a la integritat de vida, i per tal que el poble cristià mantinguera la comunió amb la Seu Apostòlica. Va morir el dia 22 de febrer a la ciutat de Faenza, a la regió italiana d'Emília-Romanya. (1072)

• J.M. Bausset: Sant Pere Damià (2015)

Aniversari del naiximent de sant Joan Enric Newman, cardenal (1801)

Dia Internacional de la Llengua Materna

• Eficàcia de la predicació en valencià (Bonaventura Guerau, 1655)
• El valencià a la diòcesi de Sogorb-Castelló (Josep Maria Cases Deordal, bisbe, 1978)
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual, (Enric Dobón, San Pascual, 273 (1989, juliol-agost), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual (II) (Enric Dobón, San Pascual, 274 (1989, setembre-octubre), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• Per què en valencià? (mossén Jesús Miralles, 1990)
• La llengua forja la unitat d'una nació (Joan Pau II, 1993)
• El valencià en l'església: 1707-2007 (Vicent Canet i Llidó, Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 2007, núm. 18, p. 93-110).
• Normes de Castelló i Església valenciana (Òscar Pérez Silvestre, Saó, 323 (2007,desembre), pp. 32-33).
• Sant Agustí i Pentecosta (Avel·lí Flors, 2009-2010)
• El valencià en la litúrgia (Antoni Ferrando, 2010)
• Humans, llengües i cultura (Vicent Artur Moreno, 2018)
• La llengua com a memòria d'un poble (Abelard Saragossà, 2018)
• Pentecosta, llengua i Església (Avel·lí Flors, 2018)
• El procés de la llengua pels volts de la Nova Planta: la funció de l'Església (Vicent Pitarch i Almela, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 43-50).
• L'Església de Castelló i la llengua pròpia (Avel·lí Flors i Bonet, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 51-57).
• El valencià en el Seminari de Montcada (Joan Llopis, 2021)
• El Sínode Diocesà d'una Església que margina el valencià (J.M. Bausset, 2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de febrer

2. Commemoració de sant Eustaci, bisbe d'Antioquia, el qual, cèlebre per la seua doctrina, en temps de l'emperador arrià Constanci, va ser desterrat a Trajanòpolis, a Tràcia, actual Bulgària, a causa de la seua fe catòlica, i allí va descansar en el Senyor. (c. 338)

3. Al monestir de Moutier-Grandval, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Germà, abat, que en tractar de defensar pacíficament uns veïns del monestir davant de l'agressió d'uns assaltadors, va ser despullat per estos de les seues vestidures i llancejat fins a morir, juntament amb el monjo Randoald. (c. 667)

4. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Portmort, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser empresonat per ser sacerdot i després penjat prop de la catedral de Sant Pau, consumant així el seu martiri. (1592)

5. També a Londres, sant Robert Southwell, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant diversos anys va exercir el seu ministeri a la ciutat i el seu voltant, i va compondre himnes espirituals. Detingut per ser sacerdot, va ser cruelment torturat per orde de la mateixa reina Isabel I, i va acabar el seu martiri en ser penjat a Tyburn. (1595)

6. A Angers, població de França, beat Nadal [Noel] Pinot, prevere i màrtir, el qual, en temps de la Revolució Francesa, mentre es preparava per a celebrar Missa com a rector que era, va ser detingut i, revestit amb els ornaments litúrgics a manera de burla, el van portar al patíbul com a l'altar del sacrifici. (1794)

7. A Torí, ciutat de la regió italiana del Piemont, beata Maria Enriqueta (Anna Caterina) Dominici, de la Congregació de Germanes de Santa Anna i de la Providència, que va governar sàviament i va engrandir el seu Institut durant trenta anys, fins al dia de la seua mort. (1894)