DILLUNS DE LA SETMANA III DE PASQUA
Oració col·lecta
Oh Déu, que feu vore als extraviatsla llum de la vostra veritat,per a que puguen trobar el bon camí;concediu als qui es professen cristiansque rebutgen el que és contrari a este nomi que seguixquen el que li correspon.
Lectura primera Fets 6,8-15
No podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlavaLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans signes entre el poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, --cireneus i alexandrins, gent de Cilícia i d'Àsia-- començaren a discutir amb Esteve; però, com que no podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què parlava, en subornaren alguns per a que digueren que l'havien sentit blasfemar contra Moisés i contra Déu.D'esta manera amotinaren contra ell el populatxo, els notables i els mestres de la Llei; l'agarraren per sorpresa i el dugueren davant del sanedrí, on van presentar testimonis falsos que deien: «Este home no para de parlar contra el Temple i contra la Llei. Li hem sentit dir que eixe Jesús de Natzaret destruirà el Temple i canviarà els costums que ens va donar Moisés». I tots els del sanedrí van vore la cara d'Esteve resplandent com la d'un àngel.
Salm responsorial 118,23-24.26-27.29-30 (R.: 1b)
Encara que els potentats deliberen contra mi,jo faré l'elogi dels vostres preceptes.El vostre pacte és la meua delícia;estos preceptes, els meus consellers.R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.O bé:Al·leluia.Vos he exposat els meus camins i m'heu atés,ensenyeu-me els vostres preceptes.Feu-me entendre el camí dels manaments,i faré l'elogi de les vostres meravelles. R.Aparteu-me del camí de la mentira,doneu-me, Senyor, la vostra llei.He triat el camí de la veritat,i he admés les vostres sentències. R.
Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
Evangeli Jo 6,22-29
No treballeu tant per este aliment que caduca,sinó pel que perdura per a la vida eterna᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanL'endemà, la gent, que s'havia quedat a l'altra vora del llac, va advertir que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no s'havia embarcat amb els deixebles, sinó que se n'havien anat ells a soles. Mentrestant unes barques de Tiberíades arribaren prop del lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. Quan la gent va vore que Jesús no estava allí i els deixebles tampoc, s'embarcaren i anaren a buscar-lo a Cafarnaüm.Quan el trobaren a l'altra vora del llac, li preguntaren: «Rabí, ¿quan heu vingut ací?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: em busqueu perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets, no perquè en això heu vist un senyal. No treballeu tant per l'aliment que caduca, sinó pel que dura i dona la vida eterna: el que vos donarà el Fill de l'home, a qui el Pare, Déu, ha marcat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «¿Què hem de complir per a fer les obres de Déu?» Jesús els va respondre: «Esta és l'obra de Déu: creure en aquell que ell ha enviat».
Papa Francesc: Àngelus (5 d'agost de 2018)
La multitud vol saber de Jesús quines accions ha de fer per a acontentar a Déu. Però Jesús dona una resposta inesperada: «L'obra de Déu és que cregau en qui ell ha enviat» (Jo 6, 29). Estes paraules estan dirigides, hui, també a nosaltres: l'obra de Déu no consistix tant en «fer» coses, sinó en «creure» en Aquell que Ell ha enviat. Açò significa que la fe en Jesús ens permet complir les obres de Déu. Si ens deixem implicar en esta relació d'amor i de confiança amb Jesús, serem capaços de fer bones obres que perfumen a Evangeli, pel bé i les necessitats dels germans.
El Senyor ens convida a no oblidar que, si cal preocupar-se pel pa, encara més important és cultivar la relació amb Ell, reforçar la nostra fe en Ell que és el «pa de la vida», vingut per a assaciar la nostra gana de veritat, la nostra fam de justícia, la nostra fam d'amor.
* * * * *
El 5 de maig de 553 començà el II concili de Constantinoble
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 5 de maig
1. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Jovinià, lector i màrtir. (s. III)
2. A Alexandria d'Egipte, sant Eutimi, diaca i màrtir. (c. 305)
3. Commemoració de sant Màxim, bisbe de Jerusalem, que va ser condemnat pel cèsar Maximí Daia a treballs forçats en les mines, després d'haver-li arrancat un ull i cremat un peu amb ferros candents. Aconseguida la llibertat, va poder marxar d'allí i va ser nomenat bisbe de l'Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seua gloriosa confessió, va descansar en pau. (c. 350)
4. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Alemanya, sant Britó, bisbe, qui va defensar al seu ramat dels errors del priscil·lianisme, encara que juntament amb sant Ambròs, bisbe de Milà, i sant Martí, bisbe de Tours, va tractar en va de detindre la violència dels qui reclamaven l'execució de Priscil·lià i dels seus seguidors. (386)
![]() |
Sant Hilari d'Arle |
5. A Arle, a la regió de Provença, a la França actual, sant Hilari, bisbe, que, després de portar vida eremítica a Lerins, va ser promogut, molt a pesar seu, a l'episcopat, on treballant amb les seues pròpies mans, vestint una sola túnica tant a l'estiu com a l'hivern, i viatjant a peu, va manifestar a tots el seu amor a la pobresa. Entregat a l'oració, els dejunis i les vigílies, i perseverant en una predicació contínua, va mostrar la misericòrdia de Déu als pecadors, va acollir els òrfens i no va dubtar a destinar per a la redempció dels captius tots els objectes de plata que es conservaven a la basílica de la ciutat. (449)
6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Nicet [o Niceci], bisbe. (s. V)
7. A Milà, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Geronci, bisbe. (c. 472)
8. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Mauront, abat i diaca, que va ser deixeble de sant Amand. (702)
9. A Llemotges, població d'Aquitània, també a l'actual França, sant Sacerdot, bisbe, que primer va ser monjo i abat, i més tard designat bisbe, si bé al final de la seua vida va voler tornar de nou a la vida monàstica. (s. VIII)
10. A Hildesheim, al territori de Saxònia, a Alemanya, sant Gotard, bisbe, que, primer abat del monestir de Niederaltaich, va visitar i va renovar altres monestirs, i en morir sant Bernat el va succeir en la seu episcopal, on va promoure la vida cristiana de la seua Església, va restablir en el clero la disciplina regular i va obrir diverses escoles. (1038)
11. A Calàbria, a Itàlia, sant Lleó, eremita, que, entregat a la pregària i a les obres de beneficència en favor dels pobres, va morir al monestir d'Africo, prop de la ciutat de Reggio, cenobi que ell mateix havia fundat. (c. s. XIII)
12. A Vençay, prop de Tours, a França, sant Avertí, diaca, que va acompanyar sant Tomàs Becket al desterrament, i a la mort d'este va tornar a este lloc, on va viure com a eremita. (1189)
14. A Recanati, al Picé, hui regió italiana de les Marques, beat Benvingut Mareni, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1289)
15. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Nunci Sulprizio, qui, després d'haver quedat orfe, amb una cama infectada per la càries i el cos exhaust, va suportar els seus sofriments amb ànim seré i alegre. Disposat sempre a ajudar a tots, i pobre entre els pobres, va consolar en gran manera els altres malalts i va alleujar les seues misèries. (1836) Canonitzat en 2018
16. A Somasca, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Caterina Cittadini, verge, que, privada dels seus pares des de la més tendra edat, va arribar a ser una mestra pacient i competent, que va cuidar amb cura una institució dedicada a l'educació cristiana de xiquetes pobres, i amb esta mateixa finalitat, va fundar l'Institut de les Germanes Ursulines de Somasca. (1857)
17. A Dresden, a Alemanya, beat Gregori Frackowiak, religiós de la Societat del Verb Diví i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra, després de patir per Crist va ser degollat pels enemics de la fe. (1943)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada