23 de maig de 2025, divendres V de Pasqua

La situació en la Franja de Gaza és cada vegada més preocupant i dolorosa. Renove la meua fervent crida perquè es permeta l'entrada d'una ajuda humanitària digna i es pose fi a les hostilitats, el preu destructor de les quals l'estan pagant els xiquets, els ancians i els malalts. 

 

Lleó XIV, Audiència General, 21 de maig de 2025

DIVENDRES DE LA SETMANA V DE PASQUA

Oració col·lecta

Doneu-nos, Senyor,

la gràcia de viure plenament el misteri pasqual:

i que el mateix misteri que celebrem amb tanta alegria

ens protegixca i ens salve amb la seua força indeficient.

Lectures de la missa 

Benet XIII

* * * * *

El 23 de maig de 1423 va morir a Peníscola el papa Benet XIII.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de maig

1. A Cartago, en l'actual Tunísia, sants Luci, Montà, Julià, Victòric, Víctor i Donacià, màrtirs, que, en temps de l'emperador Valerià, van consumar el martiri per confessar la religió i la fe que havien aprés per ensenyament de sant Cebrià. (c. 259)

2. Commemoració dels sants màrtirs de Capadòcia, hui Turquia, als qui, durant la persecució sota l'emperador Maximià, van matar trencant-los les cames. (303)

3. També commemoració dels sants màrtirs de Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que en la mateixa època, penjats pels peus i amb el cap a baix, van morir ofegats pel fum i consumits a foc lent. (303)

4. A Nàpols, ciutat de la regió italiana de Campània, sant Efeb, bisbe, que va governar santament el poble de Déu i el va servir amb fidelitat. (s. IV)

5. A Langres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, martiri de sant Desideri, bisbe, de qui es narra que veent al seu ramat oprimit pels vàndals, es va dirigir al seu rei per a suplicar per ell, però per orde del monarca va ser condemnat a mort; així s'oferí, lliurement, per les ovelles que li havien sigut confiades. (c. 355)

Desideri era bisbe de Langres la primera mitat del segle IV. Va participar en el sínode de Sàrdica, l'any 343. El seu martiri va tenir lloc quan, en acostar-se tropes bàrbares a la ciutat, el bisbe va pensar que era el seu deure intentar evitar a la població el saqueig, i va anar a entrevistar-se amb el cap bàrbar. Però no va aconseguir el seu objectiu. Desideri, com a bon pastor, va donar la vida per les seues ovelles. El Martirologi diu que van ser tropes vàndales, mentre que alguns autors opinen que es tracta dels germànics, que entre els anys 355-357 atacaren l'Imperi i van ser vençuts per Julià l'Apòstata.

6. Al territori de Norcia, a la regió italiana de l'Úmbria, commemoració de sant Eutiqui, abat, que, segons narra el papa sant Gregori el Gran, primer va portar vida solitària amb sant Florenci, procurant conduir a molts cap a Déu a través de l'exhortació, i després va governar santament un monestir pròxim. (c. 487)

7. Igualment a Norcia, sant Spes, abat, que durant quaranta anys va suportar la ceguesa amb admirable paciència. (c. 517)

8. A Subiaco, a la regió de nou italiana del Laci, commemoració de sant Honorat, abat, que va governar sàviament el monestir on abans havia viscut sant Benet. (s. VI)

9. A la ciutat de Niça, a Provença, actual regió de França, sant Siagri, bisbe, que va edificar un monestir sobre el sepulcre de sant Ponç. (787)

10. A Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, sant Miquel, bisbe, home pacífic, que va afavorir la pau i la concòrdia entre grecs i llatins, però enviat a l'exili per defensar el culte de les imatges sagrades, va morir lluny de la seua pàtria. (826)

11. Prop de Gemboux, a la comarca de Lieja, a Lotaríngia, actual Bèlgica, sepultura de sant Guibert, monjo, que, havent abandonat les seues insígnies militars i abraçat la disciplina de la vida monàstica, va construir un cenobi en un terreny del seu patrimoni, i es va retirar després al monestir de Gorze. (962)

12. A Roma, sant Joan Baptista de Rossi, prevere, que a la Ciutat Santa va atendre els pobres i els més marginats, instruint-los a tots en santa doctrina. (1764)

13. A la ciutat de Witowo, a Polònia, beats Josep Kurzawa i Vicent Matuszewski, preveres i màrtirs, assassinats pels perseguidors de l'Església quan, en temps de guerra, la seua pàtria, va estar sotmesa per la força a un poder estranger. (1940)

14. Beata Maria Crucifixa de l'Amor Diví (Maria Gargani), (1892 - Nàpols, Itàlia 1973), fundadora de les Germanes Apostolesses del Sagrat Cor.