Els jóvens del nostre temps, com els de totes les èpoques, són volcans de vida, d'energia, de sentiments, d'idees. Ho veem en les coses meravelloses que saben fer en tants camps. Però també necessiten ajuda per a fer créixer en harmonia tanta riquesa i per a superar el que, encara que de manera diferent del passat, pot impedir el seu desenvolupament sa.
Lleó XIV: Discurs als Germans de les Escoles Cristianes, 15 de maig de 2025.
DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Escolteu les nostres pregàries,oh Déu, llibertador i salvador nostre,i, ja que ens heu salvat per la sang del vostre Fill,feu que pugam viure sempre de vósi que en vós trobem la salut i la pau.
Déu, ressuscitant a Jesús, ha complit la promesaLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquell temps, Pau digué en la sinagoga d'Antioquia de Pisídia:
«Germans, a nosaltres, els descendents d'Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu esta paraula de salvació. És cert que els ciutadans de Jerusalem i les seues autoritats no van reconéixer a Jesús i, condemnant-lo, compliren les veus dels profetes que proclamen cada dissabte: encara que no havien trobat cap motiu per a condemnar-lo a mort, demanaren a Pilat que l'executara. I quan hagueren complit tot el que estava escrit sobre ell, el baixaren de la creu i el posaren en un sepulcre; però Déu el ressuscità d'entre els morts, i durant molts dies s'aparegué als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem, i ells són ara els seus testimonis davant del poble.
I esta és la Bona Notícia que vos portem: que la promesa que Déu va fer als nostres pares l'ha complida amb nosaltres, els fills, ressuscitant a Jesús. Això diu també el salm segon: "Tu eres el meu fill, jo t'he engendrat hui"».
Jo mateix he consagrat el meu reia Sió, el meu mont sant.Ara proclame el decret del Senyor.Ell m'ha dit: «Tu eres el meu fill;jo t'he engendrat hui».R. Tu eres el meu fill; jo t'he engendrat hui.O bé:Al·leluia.Demana-m'ho, i et deixaré els pobles en herència,posseiràs la terra de cap a cap.Els destrossaràs amb vara de ferro,els trossejaràs com un cànter d'obra». R.I ara, reis, sigau sensats,escarmenteu, governants de la terra.Serviu el Senyor amb temor,veniu tremolant a fer-li homenatge. R.
Jo soc el camí, la veritat i la vida,diu el Senyor;ningú va al Pare sinó per mi.
Jo soc el camí, la veritat i la vida Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Que els vostres cors s'asserenen. Tingueu fe en Déu, tingueu fe també en mi. En casa de mon Pare hi ha moltes estances: si no, ¿vos diria que vaig a preparar-vos un lloc? I quan hi vaja i vos el prepare, tornaré i vos portaré amb mi; d’esta manera, on estic jo, estareu també vosaltres. I per a anar a on jo vaig, ja sabeu el camí».
Tomàs li va dir: «Senyor, si no sabem a on aneu, ¿com podem saber el camí?»
Jesús va respondre: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú va al Pare, sinó per mi».
Meditació
Sant Agustí afirma que "era necessari que Jesús diguera: "Jo soc el camí, la veritat i la vida" (Jo 14, 6), perquè una vegada conegut el camí faltava per conéixer la meta" (Tractatus in Ioh., 69, 2: ccl 36, 500), i la meta és el Pare. Per als cristians, per a cadascú de nosaltres, per tant, el camí al Pare és deixar-se guiar per Jesús, per la seua paraula de veritat, i acollir el do de la seua Vida. Fem nostra la invitació de sant Bonaventura: "Obri, per tant, els ulls, para l'oïda espiritual, obri els teus llavis i disposa el teu cor, perquè en totes les criatures pugues vore, escoltar, alabar, estimar, venerar, glorificar i honrar el teu Déu" (Itinerarium mentis in Deum, I, 15).
* * * * *
Dia Internacional de la Convivència en Pau
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de maig
1. A Uzala, hui El Alia, a Tunísia, commemoració dels sants Fèlix i Gennadi, màrtirs. (s. inc.)
2. A Osimo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, sants Florenci i Dioclecià, màrtirs. (s. inc.)
3. A Pèrsia, hui l'Iraq, sants Abdas i Abiés, bisbes i màrtirs, que van ser immolats en temps del rei Sapor II, juntament amb trenta-huit companys. (375-376)
4. Al lloc de Bouhy, al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, ara França, sant Pelegrí, màrtir, venerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)
5. Commemoració de sant Possidi, bisbe de Calama, a Numídia, hui Guelma, a l'actual Algèria, deixeble i amic fidel de sant Agustí, qui el va assistir en la seua mort i va escriure sobre ell una admirable biografia. (c. 437)
6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Fídol, prevere, del qual es narra que va ser capturat pel rei Teodoric quan este devastava Alvèrnia, però va ser alliberat i instruït en el servici diví per l'abat sant Aventí, al qual va succeir. (c. 540)
7. A Irlanda, sant Brandá [o Brandan], abat de Clonfert, diligent propagador de la vida monàstica, de qui es compta una llegendària navegació. (577/583)
8. A Amiens, lloc de Nèustria, hui França, sant Honorat, bisbe. (c. 600)
9. A Gran Bretanya, sant Carentoc, bisbe i abat de Cardigan. (s. VII)
10. A Palestina, martiri de quaranta-quatre sants monjos, que van ser esquarterats pels sarraïns que van irrompre en la laura de Mar Sabas, en l'època de l'emperador Heracli. (614)
11. A Tolosa, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Germeri [o Geremar], bisbe, que va maldar per estendre el culte de sant Sadurní i a assistir el poble que se li havia confiat. (s. VII)
12. A Gubbio, a la regió de l'Úmbria, sant Ubald, bisbe, que es va entregar a la labor de reformar la vida comuna dels clergues. (1160)
13. A Fermo, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Adam, abat del monestir de sant Sabí. (c. 1210)
14. A Bordeus, al territori de Gascunya, a França, sant Simó Stock, prevere, que, primer ermità a Anglaterra, va ingressar després en l'Orde dels Carmelites, que va guiar admirablement, sent cèlebre per la seua devoció singular a la Mare de Déu. (1265)
15. A Janow, prop de Pinsk, al costat del riu Pripjat, als confins de Polònia, sant Andreu Bobola, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que es va esforçar activament per la unió dels cristians fins que, havent sigut capturat per uns soldats cosacs, va donar de gust amb la seua sang el suprem testimoni de la fe. (1657)
16. Beats Simeó Cardon i 5 companys* (Casamari, Itàlia 1799), cistercencs i màrtirs, pertanyents a l'abadia de Casamari, assassinats per la incursió d'una quinzena de soldats jacobins francesos que fugien del Regne de Nàpols, per odi a la fe.
* Domenico Maria Zawrel, Albertino Maria Maisonade, Zosimo Maria Brambat, Modest Maria Burgen i Maturino Maria Pitri.
17. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Miquel Wozniak, prevere i màrtir, que en temps un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, va ser portat des de la sotmesa Polònia al camp de concentració de Dachau, on va emigrar a la glòria celestial entre tortures. (1942)
Nascut a Sokolowo (Polònia) el 28 d'agost de 1875, a 27 anys entra al seminari de Varsòvia i s'ordena de capellà el 1907. Després de passar un any a Torí amb els salesians torna a Polònia on regix diverses parròquies fins que és destinat a la de Sant Llorenç de Kutno, on fundarà un seminari salesià.
Fou premiat amb el títol de "prelat domèstic de Sa Santedat". Però el títol no el va salvar de la guerra que havia esclatat l'1 de setembre d'aquell fatídic 1939. Advertit que fugira de la parròquia no ho va voler fer i fou arrestat pels nazis l'octubre de 1941. Portat al camp de Dachau, va patir de tot fins que va morir el 16 de maig de 1942. Fou beatificat el 13 de juny de 1999.
18. A la ciutat de Drohóbych, a Ucraïna, beat Vidal Vladimir Bajrak, prevere de l'Orde de Sant Josafat i màrtir, que davant dels perseguidors de la religió va aconseguir el fruit etern a través del combat de la fe. (1946)
19. Beat Vladimir Ghika (Constantinoble 1873 - Jilava, Romania 1954), prevere, màrtir. Nascut com a ortodox, lliurement va optar per la plena comunió amb l'Església, fidelitat que va mantindre amb fermesa durant la repressió comunista, per la qual cosa, després d'un llarg període de tortures va rebre la palma del martiri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada