6 de maig de 2025, dimarts III de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Oració col·lecta

Senyor, vós que obriu les portes del vostre Regne

als qui han nascut de l’aigua i de l’Esperit Sant,

augmenteu la caritat en els vostres servents,

per a que, purificats dels pecats,

obtinguen tot allò que la vostra bondat els promet. 

Lectura primera Fets 7,51-8,1a

Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve deia al poble, als notables i als mestres de la Llei: «Teniu el cap dur, no vos heu circumcidat el cor ni les orelles. Feu igual que els vostres pares: resistir l'Esperit Sant. ¿A quin dels profetes no perseguiren els vostres pares? Ells mataren els qui anunciaven la vinguda del Just, del qual ara vos heu convertit en traïdors i assassins: vosaltres, que havíeu rebut la Llei per mediació d'àngels, però no l'heu guardada». En sentir açò es consumien de ràbia contra Esteve i apretaven les dents.

Ell, ple de l'Esperit Sant, va mirar cap al cel, va vore la glòria de Déu i a Jesús que estava a la dreta de Déu, i va dir: «Veig el cel obert, i el Fill de l'home a la dreta de Déu». Ells, cridant amb tota la força, es taparen les orelles, s'abalançaren tots alhora contra ell, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis deixaren les seues capes als peus d'un jove que li deien Saule. Mentres l'apedregaven, Esteve repetia esta invocació: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Després caigué de genolls i cridà amb tota la força: «Senyor, no els tingueu en compte este pecat». I, havent dit estes paraules, va morir.

I Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.

Salm responsorial 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab (R.: 6a)

Senyor, sigau el meu castell inexpugnable,

la meua roca salvadora.

Vós, penyal meu i plaça forta,

guieu-me i encamineu-me,

per amor del vostre nom.

R. Senyor, encomane l'esperit a les vostres mans.

O bé:

Al·leluia.

Encomane l'esperit a les vostres mans,

vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.

Jo confie en el Senyor.

¡Amb quin goig veneraré el vostre amor! R.

Feu vore al vostre servent

la claror de la vostra mirada;

salveu-me, per l'amor que em teniu.

Els qui s'emparen en vós,

els vestiu amb l'abric de la vostra presència,

lluny de les intrigues humanes. R.

Al·leluia Jo 6,35ab

Jo soc el pa de vida,

diu el Senyor;

qui ve a mi no passarà fam.

Evangeli Jo 6,30-35

Mon Pare, no Moisès,

és qui vos dona el verdader pa del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, la gent digué a Jesús: «¿Quin signe prodigiós ens doneu per a que el vejam i vos cregam? ¿Quina obra feu? Els nostres pares menjaven el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: "Els donà a menjar pa del cel"».

Jesús els respongué: «En veritat vos dic que no és Moisès qui vos va donar el pa del cel; és mon Pare qui vos dona el verdader pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i va donant vida al món».

Ells li digueren: «Senyor, doneu-nos sempre d'eixe pa».

Jesús els contestà: «Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam, i qui creu en mi no tindrà mai set». 

 

* * * * *

Sant Petronax, abat

El 6 de maig de 1540 va morir a Bruges l'humaniste valencià Joan Lluís Vives i March

Aniversari del traspàs de Maria Montessori, pedagoga, feminista i humanista italiana (1952)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de maig

1. Commemoració de sant Lluci de Cirene, que en el llibre dels Fets dels Apòstols és nomenat entre els profetes i doctors de l'Església d'Antioquia. (s. I)

2. A Lambaesa, de Numídia, actualment Algèria, sants màrtirs Marià, lector, i Jaume, diaca. El primer, després d'haver superat, per la seua fe en Crist, diverses proves durant la persecució desencadenada per Deci, va ser detingut de nou juntament amb el seu benvolgut company, i tots dos, després de suportar cruels suplicis, van ser morts a espasa en companyia de molts altres, confortats amb la gràcia de Déu. (c. 259)

3. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Veneri, bisbe, deixeble i diaca de sant Ambròs, que va acudir en ajuda dels bisbes africans enviant-los clergues, i va afavorir sant Joan Crisòstom en el seu desterrament. (409)

4. A Roma, santa Beneta, verge i monja romana, de qui sant Gregori el Gran conta que va descansar en el Senyor, tal com ella mateixa havia demanat amb insistència, al cap de trenta dies de la mort de santa Gal·la, de la qual era estimada més que qualsevol altra. (s. VI)

5. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a Anglaterra, sant Eadbert, bisbe, successor de sant Cutbert, que va brillar pel seu coneiximent de les Escriptures, per la seua observança dels preceptes divins i, especialment, per les seues generoses almoines. (698)

6. A Barcelona, a Espanya, sant Pere Nolasc, prevere, que, segons la tradició, juntament amb sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I d'Aragó va fundar l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, per a la redempció dels captius. Es va entregar ardentment, amb treball i esforç, a procurar la pau i a alliberar del jou de l'esclavitud els cristians que havien caigut captius dels infidels. (1258)

• J.M. Bausset: Sant Pere Nolasc, un crit per l'alliberament (2015)

7. A Montepulciano, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Pucci-Franceschi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui, impulsat pel seu amor a Déu, va deixar la seua dona, fills i riqueses, i es va fer pobre de Crist. (1330)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Jones i Antoni Middleton, preveres i màrtirs, els quals, en temps de la reina Isabel I, per la seua condició de sacerdots van ser capturats davant de la seua pròpia casa i després esquarterats a espasa. (1590)

9. A Quebec, al domini del Canadà, sant Francesc de Montmorency-Laval, bisbe, que va establir la seua seu episcopal en esta ciutat, i des d'allí, durant quasi cinquanta anys, es va dedicar amb totes les seues forces a confirmar i acréixer l'Església des d'esta vasta regió d'Amèrica del Nord fins al golf de Mèxic. (1708) Canonitzat en 2014

10. A la ciutat del Caire, a Egipte, beata Maria Caterina Troiani, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que des d'Itàlia va ser enviada a eixe país africà, on va fundar una nova família de Germanes Franciscanes Missioneres. (1887)

11. A Roma, beata Anna Rosa Gattorno, religiosa, que, sent mare de família, en quedar viuda ho va deixar tot i es va entregar per complet a Déu i al proïsme. Va fundar la Congregació de Filles de Santa Anna, Mare de Maria Immaculada, on va brillar per la gran labor realitzada a favor dels malalts, els febles i els xiquets desemparats, en el rostre dels quals contemplava a Crist pobre. (1900)

12. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beats Enric Kaczorowski i Casimir Gostynski, preveres i màrtirs, que durant la invasió de Polònia en temps de guerra van ser fets presoners pels perseguidors de la dignitat humana i conduïts al camp de concentració de Dachau, on, per la seua fe en Crist, van exhalar l'últim sospir en les cambres de gas. (1942)