27 de maig de 2025, dimarts VI de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VI DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, feu que el vostre poble exulte sempre

de vore’s espiritualment rejovenit:

que els qui ara s’alegren

de sentir-se restituïts a la dignitat de fills

esperen el dia de la resurrecció

amb l’esperança segura del goig etern.

Lectura primera Fets 16,22-34

Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, la gent de Filips es va amotinar contra Pau i Siles, i els pretors ordenaren que els arrancaren la roba i que els assotaren. Després de colpejar-los de valent, els van tancar a la presó i manaren al carceller que els tinguera molt vigilats. El carceller, complint l'orde, els va dur a la part més fonda de la presó i els va lligar els peus.

Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu i els presoners els escoltaven. De sobte, la terra va tremolar tan fort que va somoure els fonaments de la presó, i a l'instant s'obriren totes les portes i es trencaren les cadenes de tots. El carceller es va despertar i, en vore les portes obertes, va desembainar l'espasa per a matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 

Però Pau li cridà: «No, no ho faces, que tots estem ací». El carceller demanà llum, va córrer cap a dins i va caure tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Els va dur fora i els va preguntar: «Senyors, ¿què he de fer per a salvar-me?» Ells li respongueren: «Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu». 

I van anunciar la paraula del Senyor a ell i a tots els de sa casa. A aquelles hores de la nit, el carceller se'ls va endur, els va sanar les ferides, i es va fer batejar immediatament amb tots els seus. Després els va pujar a casa, els parà taula i celebraren una festa de família per haver cregut en Déu.

Salm responsorial 137,1-2abc.2d-3.7c-8 (R.: 7c)

Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,

vos cantaré en presència dels àngels.

Em prostraré davant del santuari

i enaltiré el vostre nom,

perquè estimeu i sou fidel.

R. La vostra dreta em salva, Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Les vostres promeses sobrepassen

el que havíem sentit de vós.

Quan vos invocava, m'escoltaveu,

heu enfortit la meua ànima. R.

La vostra dreta em salva.

Que el Senyor continue afavorint-me.

El vostre amor perdura sempre.

No abandoneu la vostra obra, Senyor. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,

diu el Senyor;

ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 16,5-11

Si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Ara me'n torne a aquell que em va enviar, i ningú de vosaltres em pregunta on vaig, però el vostre cor s'ha omplit de tristor perquè vos ho he dit. Amb tot, vos dic la veritat: vos convé que me'n vaja; si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor; però, si me'n vaig, vos l'enviaré. 

I ell, quan vindrà, demostrarà la culpa del món respecte al pecat, la justícia i la condemna: respecte al pecat, perquè no creuen en mi; respecte a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em voreu més; i respecte a la condemna, perquè el príncep d'este món ja està condemnat». 

 

* * * * *

Sant Agustí

Sant Agustí de Canterbury, bisbe (mem. ll.)

Sant Agustí, bisbe de Canterbury, a Anglaterra, el qual, havent sigut enviat juntament amb altres monjos pel papa sant Gregori el Gran per a predicar la paraula de Déu als angles, va ser acollit de bon grat pel rei Etelbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir el mateix rei i molts altres a la fe cristiana i va establir algunes seus episcopals en esta terra. Va morir el dia vint-i-sis de maig. (604/605)

• J.M. Bausset: Sant Agustí de Canterbury (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de maig

2. A Silistra, a Mèsia Inferior, actual Bulgària, sant Juli, màrtir, que, ja veterà i llicenciat de la milícia, en època de persecució dels oficials va ser capturat i entregat al governador Màxim, davant del qual va menysprear els ídols i va confessar fins a la fi el nom de Crist, per la qual cosa el van condemnar a mort. (c. 302)

3. A Roma, en la XVI milla de la via Nomentana, sant Restitut, màrtir. (c. s. IV)

4. A Orange, lloc de la Provença, a la França actual, sant Eutropi, bisbe. (c. 475)

5. A Würzburg, ciutat de Francònia, a Alemanya, sant Bru, bisbe, que va reconstruir l'església catedral, va reformar el clero i va explicar al poble les Sagrades Escriptures. (1045)

6. Al monestir de Montsalvy, a la regió de Clarmont, a Aquitània, hui França, sant Gausbert, prevere i eremita, gràcies a la labor del qual, aquell lloc, abans envaït pel bosc, es va convertir en un hospici per a l'acolliment de pelegrins. (1079)

7. A la població de Dryburne, al costat de Durham, a Anglaterra, beats Edmund Duke, Ricard Hill, Joan Hogg i Ricard Holiday, preveres i màrtirs, tots els quals, després de realitzar la seua formació en el Col·legi d'Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats a mort i penjats en temps de la reina Isabel I, només pel fet de ser sacerdots. (1590)

8. A Seül, ciutat de Corea, santes màrtirs Bàrbara Kim, viuda, i Bàrbara Yi, verge de quinze anys, que, empresonades a un mateix temps per la seua fe en Crist, van morir per causa de la pesta. (1839)

9. Beat Josep "d'Igualada" Tous i Soler (1811- Barcelona 1871). Sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, fundador de l'Institut de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

10. Al lloc de Nakiwubo, a Uganda, sant Atanasi Bazzekuketta, màrtir, un dels patges de la casa reial, que, acabat de batejar, mentres era conduït al lloc del suplici amb alguns altres companys per la seua fe en Crist, va pregar als botxins que el mataren allí mateix, i va culminar el martiri abatut a colps. (1886)

11. Al llogaret de Lubawo, també a Uganda, sant Gonzaga Gonza, màrtir, servent del rei, que, mentre era conduït a la foguera ferrat amb grillons, va ser traspassat amb llances pels botxins. (1886)

12. Beata Maria Antonia Samà (1875- Sant'Andrea Ionio, Catanzaro, Itàlia 1953). Laica, malalta d'una greu artritis en les articulacions de la qual mai es va recuperar. La seua mare la va cuidar fins a la seua mort en 1920, moment en el qual els seus paisans, així com les monges i els sacerdots redemptoristes van vindre a visitar-la per a ajudar-la i mantindre-la, al mateix temps que la buscaven per a demanar-li consell.