10 de maig de 2025, dissabte: Sant Joan d'Àvila

En Jesucrist, Déu, per a fer-se pròxim als hòmens, s'ha revelat a nosaltres en els ulls confiats d'un xiquet, en la ment inquieta d'un jove, en els trets madurs d'un home (cf. Concili Vaticà II, Const. pastoral Gaudium et spes, 22), fins que es va aparéixer als seus, després de la resurrecció, amb el seu cos gloriós. Ens ha mostrat així un model d'humanitat santa que tots podem imitar, juntament amb la promesa d'un destí etern que, no obstant això, supera tots els nostres límits i capacitats. 

Papa Lleó XIV

DISSABTE DE LA SETMANA III DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que heu donat als sacerdots i al vostre poble

Sant Joan d'Àvila com a mestre excepcional de generositat

i santedat de vida,

feu que la vostra Església, també en el nostre temps,

puga créixer en santedat 

gràcies a la constant generositat dels vostres ministres.

Lectura primera Fets 9,31-42

L'Església anava consolidant-se,

animada per l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, l'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria; anava consolidant-se, caminava en la fidelitat al Senyor i creixia, animada per l'Esperit Sant.

Pere, que anava recorrent-ho tot, va visitar també els creients de Lida. Allí va trobar un home paralític que es deia Enees. No es movia del catre des de feia huit anys. Pere li va dir: «Enees, Jesucrist et dona la salut. Alça't i fes-te el llit». Ell es va alçar a l'instant. Tota la població de Lida i de la plana de Saron ho van vore i es convertiren al Senyor.

Hi havia a Jafa una dona creient que es deia Tabita, que vol dir 'gasela'. Esta dona feia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir: la llavaren i la pujaren a la cambra de dalt. 

Quan els creients saberen que Pere es trobava a Lida, que està prop de Jafa, li enviaren dos hòmens a demanar-li que anara prompte a Jafa. Pere va eixir amb ells de seguida.

Una vegada a Jafa, l'acompanyaren a la cambra de dalt, on es va trobar amb totes les viudes, que, amb llàgrimes en els ulls, li mostraven les túniques i els mantells que Gasela confeccionava amb elles quan vivia. Pere va fer eixir tota la gent i es va quedar pregant agenollat. Després, girant-se cap al cos de la dona, li digué: «Tabita, alça't». Tabita obrí els ulls, mirà a Pere i s'incorporà. Pere li va agarrar la mà i la va alçar; a continuació, va cridar els fidels i les viudes i els la va presentar viva.

La notícia va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.

Salm responsorial 115,12-13.14-15.16-17 (R.: 12)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i Invocaré el seu nom,

R. ¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

O bé:

Al·leluia.

Compliré les meues promeses,

en presència de tot el poble.

Al Senyor li doldria

la mort dels seus fidels. R.

Senyor, soc el vostre servent,

servent vostre, fill de la vostra serventa

Vós m'heu trencat les cadenes.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies

invocant el nom del Senyor. R.

Al·leluia Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Jo 6,60-69

Senyor, ¿a qui aniríem?

Només vós teniu paraules de vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, molts dels seguidors de Jesús, després de sentir-lo, digueren: «¡Estes paraules són massa dures! ¿Qui és capaç d'escoltar-les?»

Jesús sabia per ell mateix que els seus seguidors murmuraven de tot això, i els va preguntar: «¿Açò vos escandalitza? I ¿què diríeu si véreu el Fill de l'home pujar a on estava primer? L'Esperit és el que dona la vida; la carn no servix de res. Les paraules que jo vos he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'entregaria.

Després va afegir: «Per això vos he dit que no pot vindre a mi ningú si no li ho concedix el Pare».

Des d'aquell moment, molts dels qui l'havien seguit es feren arrere i ja no tornaren amb ell.

Jesús preguntà als Dotze: «¿Vosaltres també em voleu abandonar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna; i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu». 

 

* * * * *

 Sant Joan d'Àvila, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.)

Memòria de sant Joan d'Àvila, prevere, que, nascut a Almodóvar del Campo, va recórrer tota la regió de la Bètica predicant a Crist, i després, havent sigut acusat injustament d'heretgia, va ser reclòs en la presó, on va escriure la part més important de la seua doctrina espiritual. (1569)


• J.M. Bausset: Sant Joan d'Àvila (2015)

El 10 de maig de 1936 naix a Bolbait el prevere Francesc Albuixech i Estarlich († Sagunt 2017)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de maig

2. Commemoració de sant Job, home d'admirable paciència, que va viure al país d'Hus, hui Jordània.

• Daniel Climent i Carles Martín: Ecologia i botànica en el Llibre de Job (Saó)

3. A Mira, a Lícia, actualment Turquia, sant Dioscòrides, màrtir. (s. inc.)

4. A Lentini, a la regió italiana de Sicília, sants Alfi, Filadelfi i Cirí, màrtirs. (s. III)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Gordià, màrtir, que va ser sepultat en la cripta de l'església on, des de feia temps, ja es veneraven les relíquies de sant Epimac. (c. 300)

6. També a Roma, commemoració dels sants Quart i Cinqué, màrtirs. (c. s. IV)

7. A Irlanda, sant Comgall, abat, que va fundar el cèlebre monestir irlandés de Bangor i va ser un pare savi i un guia prudent de nombrosos monjos. (622)

8. Al lloc de Tàrent [Taranto], a la regió de la Pulla de l'actual Itàlia, sant Catald, bisbe i pelegrí, procedent, segons es creu, d'Escòcia. (c. s. VII)

9. A Bourges, població d'Aquitània, hui França, santa Solange, verge, de qui la tradició ha transmés que va patir el martiri en defensa de la seua virginitat. (c. s. IX)

10. A Pontoise, prop de París, també a França, sant Guillem, prevere d'origen anglés, que va exercir el seu ministeri de rector i va resplandir per la seua entrega a les ànimes i pel seu fervor religiós. (1195)

11. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beata Beatriu d'Este, verge, que va fundar el monestir de Gemola, situat a les Muntanyes Euganes, de Pàdua, i encara que la seua vida va ser breu, va recórrer fins al final el camí ardu de la santedat monàstica. (1226)

12. A Siena, a la regió de Toscana, de nou a Itàlia, beat Nicolau Albergati, bisbe de Bolonya, qui va ingressar de jove en l'Orde dels Pares Cartoixans i, una vegada ordenat bisbe, va prestar un gran servici a l'Església amb la seua acurada labor pastoral i amb la seua participació en legacions pontifícies. (1443)

13. A la ciutat de Zagreb, a Croàcia, beat Ivan Merz, el qual, dedicat a l'estudi de les lletres i a l'ensenyament, va donar als jóvens l'exemple d'un mestre fidel a Crist i d'un laic creient entregat al bé de la societat. (1928)

14. A Cremona, a Itàlia, beat Enric Rebuschini, prevere de l'Orde de Ministres dels Malalts (Camils), que va servir amb senzillesa els afectats per malalties. (1938)