12 de maig de 2025, dilluns IV de Pasqua

La gran tragèdia de la Segona Guerra Mundial, va acabar fa huitanta anys, el 8 de maig, després d'haver causat seixanta milions de víctimes. En el dramàtic escenari actual d'una tercera guerra mundial per parts, com va afirmar el papa Francesc en més d'una ocasió, també jo em dirigixc als grans del món, repetint la crida sempre actual: “¡Mai més la guerra!”.

Lleó XIV: Regina coeli, 11 de maig de 2025.

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Oració col·lecta:

Oh Déu, per l’abaixament del vostre Fill 

heu alçat el món, caigut en el mal; 

concediu als vostres fidels 

l’alegria santa de la Pasqua i, 

ja que ens heu alliberat de l’esclavitud del pecat, 

doneu-nos la felicitat que mai no s’acaba.

Lectura primera Fets 11,1-18

Ara veem que Déu ha fet també als gentils

la gràcia de la conversió que porta a la vida

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que també els que no eren jueus havien acceptat la paraula de Déu, i quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients circumcisos el censuraren perquè havia entrat en casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells.

Pere començà a explicar-los els fets punt per punt: 

«Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig vore en èxtasi una cosa, com un gran llençol que baixava del cel penjat per les quatre puntes i venia davant de mi. Jo vaig mirar amb molta atenció: hi havia tota classe de quadrúpedes, feres, rèptils i aus del cel. En eixe moment vaig sentir una veu que em deia: "Pere, alça't, mata i menja". Però jo vaig respondre: "De cap manera, Senyor: mai no ha entrat en la meua boca res del que la Llei té com a profà o impur". La veu del cel tornà a parlar: "No tingues com a impur allò que Déu ha fet pur". Açò es va repetir tres vegades, i després tot va tornar cap al cel.

En aquell precís moment van arribar, a la casa on estàvem, tres hòmens enviats de Cesarea per a vore'm. L'Esperit em va dir que anara amb ells sense dubtar-ho. M'acompanyaren també estos sis germans, entràrem tots a casa d'aquell home, i ell ens va contar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: "Fes vindre a Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que vos ha de salvar a tu i a tots els de ta casa". 

Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar damunt d'ells igual que va fer amb nosaltres al principi, i vaig recordar aquella paraula del Senyor: "Joan batejava només amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant". Per tant, si Deu els concedia el mateix do que a nosaltres, per haver cregut en Jesucrist, el Senyor, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?»

En sentir tot açò, es calmaren i alabaren a Déu dient: «Ara veem que Déu ha fet també als que no són jueus la gràcia de la conversió que porta a la vida».

Salm responsorial 41,2-3;42,3.4 (R.: 41,3a)

Com la cerva ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

O bé: 

 

Al·leluia.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien i em duguen 

al teu mont sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

oh Déu, Déu meu. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor,

diu el Senyor;

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,1-10

Jo soc la porta per a entrar a les ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir:

«Vos ho dic de veres: qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre lloc, és un lladre o un bandoler; però qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell el guarda li obri la porta, i les ovelles escolten la seua veu; crida les seues pel seu nom i les fa eixir. Quan les ha tretes totes, camina davant d'elles, i les ovelles el seguixen, perquè coneixen la seua veu. A un estrany, no el seguirien, sinó que li fugirien, perquè desconeixen la veu dels estranys».

Jesús els parlava d'esta manera, però ells no entenien què els volia dir; per això va afegir:

«Vos ho dic de veres: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut primer que jo eren lladres o bandolers, per això les ovelles no els feren cas. Jo soc la porta. El qui entre passant per mi se salvarà, podrà entrar i eixir lliurement i trobarà pastura. Ell lladre només entra per a robar, matar i destruir. Jo he vingut per a que les ovelles tinguen vida, i en tinguen en abundància». 

 

* * * * *

El 12 de maig de 1923 fou coronada canònicament a València la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats.

El 12 de maig de 1961 el papa Joan XXIII proclamà sant Pasqual Bailon patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de maig

Sant Pancraç, Guercino (1616)

Sants Nereu i Aquil·leu, màrtirs, els quals, segons referix el papa sant Damas, eren dos jóvens que s'havien enrolat com a soldats i que, coaccionats per la por, estaven disposats a obeir les ordes impies del magistrat. No obstant això, després de convertir-se al Déu verdader, van abandonar el servici i, llançant els seus escuts, armes i uniformes, van acceptar el sacrifici contents del seu triomf com a confessors de Crist. Els seus cossos van ser sepultats en este dia al cementeri de Domicil·la, situat a la via Ardeatina de Roma. (s. III ex.)

Sant Pancraci [o Pancraç], màrtir, que, segons la tradició, va morir també a Roma en plena adolescència per la seua fe en Crist, i va ser sepultat en la segona milla de la via Aurèlia. El papa sant Símmac va alçar una cèlebre basílica sobre el seu sepulcre i el papa sant Gregori el Gran va convocar sovint al poble entorn del mateix sepulcre, perquè allí rebera el testimoni del verdader amor cristià. En este dia es commemora la sepultura d'este màrtir romà. (s. IV in.)

3. A Galatz, a Mèsia, actual Romania, sant Ciril, màrtir, que va ser martiritzat juntament amb sis companys. (c. s. III)

4.A Salamina, a Xipre, sant Epifani, bisbe, que va sobreeixir per la seua vasta erudició i coneiximent de les ciències sagrades, i va ser admirable també per la seua santedat de vida, per la seua gelosa defensa de la fe catòlica, per la seua generositat envers els pobres i pel seu poder taumatúrgic. (403)

5. A Agira, lloc de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Felip, prevere, el qual, oriünd de Tràcia, es va establir en esta ciutat. (s. V)

6. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Modoald [o Romoald], bisbe, que va fundar i ornamentar diverses esglésies i monestirs, i va constituir també diverses agrupacions de vèrgens. Va ser sepultat al costat de la seua germana Severa. (c. 647)

7. Al monestir de Marchiennes, a la regió de Cambrai, a França, santa Rictruda [o Rictrudis], abadessa, que, després de la violenta mort del seu espòs Adalbald, va prendre el vel religiós per consell de sant Amand i va governar amb gran encert les seues monges en el citat monestir. (c. 688)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Germà, bisbe, el qual, insigne per la seua doctrina i virtuts, va refutar amb gran persuasió l'edicte contra les imatges sagrades promulgat per l'emperador Lleó l'Isàuric. (733)

9. A la regió de Castella, a Espanya, en la localitat posteriorment designada amb el seu nom, sant Doménec de la Calzada, prevere, que va construir ponts i camins empedrats per a ús dels pelegrins jacobeus i, mogut per la seua immensa pietat, va edificar també un hospital de pelegrins, proveït de sales destinades a socórrer-los. (1060/1109)

10. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Imelda Lambertini, verge, acceptada des de molt xicoteta com a monja en l'Orde de Predicadors, on, sent encara jove, després d'haver rebut de manera admirable l'Eucaristia, va entregar immediatament el seu esperit. (1333)

11. A Aveiro, a Portugal, beata Joana, verge, filla del rei Alfons V, que va renunciar a contraure matrimoni en diverses ocasions i va preferir servir en l'Orde de Predicadors i ingressar en el monestir d'Aveiro. Es va convertir, així, en refugi de pobres, òrfens i viudes. (1490)

12. A Roma, beat Àlvar del Portillo (1914-1994) bisbe, Prelat de l'Opus Dei.