4 de maig de 2025, diumenge III de Pasqua: Mare de Déu del Lledó

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C

Lectura primera Fets 5,27b-32.40b-41

Nosaltres som testimonis d'estes paraules,

i també l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies els apòstols comparegueren davant del sanedrí. El gran sacerdot començà l'interrogatori: «Vos ordenàrem severament que no ensenyàreu en nom de Jesús; per contra, heu omplit Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquell home». Pere i els apòstols replicaren: «Obeir a Déu és primer que obeir els hòmens. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat a Jesús, que vosaltres matàreu penjant-lo en una creu. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Guia i Salvador, per a concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d'estes paraules, i també l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeïxen». Ells prohibiren als apòstols parlar mai més en nom de Jesús, i els soltaren. Els apòstols es retiraren del sanedrí, contents d'haver sigut dignes de ser maltractats per causa del nom de Jesús.

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig vos exalce, Senyor.

M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,

i no heu permès que s'alegren els enemics.

Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;

quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.

R.: Amb quin goig vos exalce, Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Canteu-li, fidels del Senyor,

alabeu el seu nom sant;

el seu rigor dura un instant,

el seu favor, tota la vida;

a la nit tot eren plors,

al matí, cants de joia. R.

Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat els meus plors en danses;

Senyor, Déu meu, vos lloaré per sempre. R.

Lectura segona Ap 5,11-14

L'Anyell que ha sigut degollat

és digne de rebre tot poder

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore i vaig sentir les veus d'una multitud d'àngels que rodejava el tron de Déu i les dels vivents i els ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades, que exclamaven amb veu forta: «Digne és l'Anyell que ha sigut degollat de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i alabança». Després vaig sentir totes les criatures que hi ha en el cel, en la terra, davall de la terra i en el mar, totes les que hi ha en eixos llocs, que proclamaven: «A qui està assentat en el tron i a l'Anyell siguen donats l'alabança, l'honor, la glòria i el poder pels segles dels segles». Els quatre vivents responien: «Amén». I els ancians es prosternaren adorant.

Al·leluia

Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat

i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 21,1-19

Jesús s'acostà, prengué el pa i els en va donar.

Igual va fer amb el peix

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús es va aparéixer una altra volta als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'esta manera: 

Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els va dir: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també anem amb tu». Isqueren tots i s'embarcaren, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús es va presentar vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els va preguntar: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els va dir: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix». Ho feren d'eixa manera, i ja no la podien traure de tant de peix com hi havia. En aquell moment el deixeble que Jesús amava li digué a Pere: «És el Senyor». Quan Simó Pere va sentir estes paraules, es va cenyir la túnica que s'havia llevat i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns noranta metres de terra, arribaren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.

Quan baixaren a terra, veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els digué: «Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar». Simó Pere va pujar a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grans. Encara que hi havia tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. Jesús els va dir: «Veniu a almorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja sabien que era el Senyor. Jesús es va acostar, va prendre el pa i els en va donar. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts

Quan ja havien almorzat, preguntà a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes més que estos?» Ell li va contestar: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura els meus corders». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura les meues ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» A Pere li va saber mal que Jesús li preguntara per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja sabeu que vos estime». Li diu Jesús: «Pastura les meues ovelles. T'ho dic de veres: si, de jove, et cenyies tu mateix el cinturó i anaves a on volies, quan seràs vell, allargaràs els braços i un altre et cenyirà per a portar-te a on no vols». Jesús li deia açò per a indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'estes paraules, Jesús va afegir: «Seguix-me». 

 

A. L'alegria és una de les característiques d'este diumenge. Alegria d'haver recobrat l'adopció filial, en vore'ns renovats i rejovenits en l'esperit (cf. 1a orac.). Per això oferim hui el pa i el vi exultants d'un goig, esperant que siga un dia etern (cf. orac. sobre les ofrenes). Un goig que van viure ja els apòstols quan van eixir contents del Consell per haver rebut els assots per testimoniar, amb l'ajuda de l'Esperit Sant, la resurrecció de Jesucrist (1 lect.). I és que ells van estar amb el Senyor Ressuscitat, que se'ls va manifestar a través de signes com la pesca miraculosa i els va oferir el pa per a menjar (Ev.). En la missa, ens continua oferint el pa del seu cos ressuscitat. Alabem l'Anyell que lleva el pecat del món (cf. 2 lect.). 

 

B. Els apòstols conserven l'alegria davant de la persecució perquè saben que estan obeint a Déu a través de l'Esperit Sant. Jesús ressuscitat és el Corder degollat al qual se li ha donat tot poder sobre el pecat i sobre la mort. Jesús ressuscitat realitza una pesca miraculosa amb els seus deixebles i, en acabar, menja amb ells, el mateix que va fer en els primers moments de la seua missió a Galilea. El secret de la missió de l'Església, la comunitat de Jesús, està a reconéixer-lo a ell com a Senyor enmig de l'eucaristia i de la missió, una missió que posa tota la cura perquè no es trenque la xàrcia i no es perda cap peix.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Me'n vaig a pescar (Claret).

Mare de Déu del Lledó

Festa a Castelló de la Plana, patrona principal de Castelló de la Plana

• Francesc Cantó i Blasco: L'aparició de Madona Sancta Maria, la Mare de Déu del Lledó
• Mare de Déu del Lledó (Cercapou)
• La paraula del dia: lledó (AVL)

* * * * *

CI Aniversari de la Coronació Pontifícia i Canònica de la Mare de Déu del Lledó

XXVI Aniversari de la Consagració de la S. E. Cocatedral de Castelló de la Plana

El 4 de maig de 2003 el papa Joan Pau II va canonitzar a Madrid la religiosa Genoveva Torres, natural d'Almenara

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de maig

1. A Cirta, població de Numídia, hui Algèria, commemoració dels sants màrtirs Agapi i Secundí, bisbes, els quals, després d'un prolongat desterrament en esta ciutat, van arribar a ser màrtirs gloriosos a causa de la seua condició episcopal durant la persecució sota l'emperador Valerià, en la qual es pretenia suscitar el furor dels gentils per a posar a prova la fe dels justos. Van ser també martiritzats amb ells sant Emilià, soldat, santes Tertula i Antònia, vèrgens consagrades a Déu, i una dona amb els seus fills bessons. (258/259)

2. A Nicea, a Bitínia, Turquia actualment, santa Antonina, màrtir, que va ser cruelment torturada i turmentada amb diferents suplicis, després va estar tres dies penjada i en acabant empresonada durant dos anys. Finalment, sota el governador Priscil·lià i per la confessió de la seua fe en Crist, va ser cremada viva. (s. III/IV)

3. A Lorch, a la regió del Nòric, Alemanya en l'actualitat, prop del Danubi, sant Florià, màrtir, que durant la persecució baix Dioclecià, i per orde del governador Aquilí, va ser llançat des del pont al riu Enns amb una pedra lligada al coll. (304)

4. En les mines de Fennes, a Palestina, on estaven condemnats, sant Silvà, bisbe de Gaza, i trenta-nou companys, màrtirs, tots ells coronats amb el suplici durant la mateixa persecució, en ser decapitats per orde del cèsar Maximí Daia. (c. 304)

5. Beat Miquel Giedrojc (c. 1420- Cracòvia, Polònia 1485). Lituà de naiximent. Religiós de l'Orde de canonges regulars de Sant Agustí.

6. A Varsòvia, a Polònia, beat Ladislau de Gielniow, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que predicava amb fervor extraordinari la Passió del Senyor i la celebrava amb himnes piadosos. (1505)

7. A Londres, a Anglaterra, sants Joan Houghton, Robert Lawrence i Agustí Webster, preveres i màrtirs, priors respectivament de les cartoixes de Londres, Beauvale i Axholme, i sant Ricard Reynolds, de l'Orde de Santa Brígida, tots els quals, durant el regnat d'Enric VIII, i després d'haver professat valerosament la fe dels Pares, van ser arrossegats vius fins al lloc del seu suplici a Tyburn, on van perir penjats juntament amb Joan Haile, prevere, rector de la localitat pròxima d'Isleworth. (1535)

8. Beat Tomàs Acerbis da Olera (1563- Innsbruck, Àustria 1631). Religiós de l'Orde dels Frares Menors Caputxins. Va destacar com a predicador, conseller espiritual i per la seua humilitat i caritat.

 

9. A Trèveris, a Alemanya, beat Joan Martí Moyë, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, que a la localitat de Lorena, a França, va fundar l'Institut de Germanes de la Divina Providència, i a la Xina va reunir en règim de vida comuna unes vèrgens dedicades a l'ensenyament. Es va mostrar sempre inflamat pel zel de les ànimes, encara després de vore's obligat a abandonar la seua pàtria durant la Revolució Francesa. (1793)

10. Beat Víctor Emili Moscoso Cárdenas (1846- Riobamba, l'Equador 1897). Sacerdot de la Companyia de Jesús i màrtir en un clima de persecució contra l'Església catòlica.

11. Beata Edvige Carboni (1880- Roma 1952). Verge, laica, mística, va pertànyer al Tercer orde Franciscà.

12. Beata Sandra Sabattini (1961- Bolonya, Itàlia 1984), va ser una estudiant de medicina italiana, amb el desig de formar part de les missions mèdiques a Àfrica per a treballar al costat dels pobres i malalts. Va viure un festeig exemplar. Va morir atropellada per un cotxe.