28 de maig de 2025, dimecres VI de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA

Oració col·lecta

Senyor, concediu-nos que

igual com ara celebrem en la fe

les solemnitats de la resurrecció del vostre Fill,

també, quan retorne gloriós, 

merescam alegrar-nos en l’Església dels sants.

Lectura primera Fets 17,15.22-18,1

Este déu que ja venereu sense conéixer-lo, 

jo vos l'anuncie

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els acompanyants de Pau el conduïren fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau com més prompte millor. 

Pau, dret enmig de l'Areòpag, va dir: 

«Hòmens d'Atenes, puc observar en molts detalls que sou especialment religiosos. Perquè recorrent i contemplant els vostres llocs de culte, fins i tot he trobat un altar que porta esta inscripció: "Al déu desconegut". 

Mireu, este déu que ja venereu sense conéixer-lo, jo vos l'anuncie. El Déu que va fer el món i totes les coses del món, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per humans, ni és servit per mans humanes, com si necessitara d'algú, perquè és ell qui ens dona a tots la vida, la respiració i tot. A partir d'un sol home va traure tots els pobles per a que habitaren la faç la terra. Ha determinat les etapes de la seua història i els límits dels seus territoris, per tal que busquen a Déu, a vore si almenys el troben a cegues, encara que ell no està lluny de ningú: en ell vivim, ens movem i existim. Ho han cantat també alguns dels vostres poetes: "Sí, som del seu llinatge". Ara bé, si som llinatge de Déu, no podem pensar que la divinitat s'assemble a l'or, a la plata, o a la pedra, que treballen les mans creadores dels artistes. Déu aparta els ulls dels temps passats en la ignorància, però ara manana que tots, en tot lloc, es convertixquen, perquè ja té assenyalat el dia en què ha de jutjar el món amb justícia, per mitjà d'un home que ell ha designat i acreditat davant de tots ressuscitant-lo d'entre els morts».

Quan sentiren parlar de resurrecció dels morts, uns s'ho prengueren a broma, uns altres li digueren: «Sobre això ja t'escoltarem un altre dia». 

Pau es va retirar d'aquell rogle. Amb tot, alguns se li ajuntaren i es feren creients, entre ells Dionís, membre de l'Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i alguns més. 

Després d'açò, Pau va deixar d'Atenes i se'n va anar a Corint.

Salm responsorial 148,1-2.11-12.13.14

Alabeu el Senyor des del cel,

alabeu-lo en les altures;

alabeu-lo, tots els seus àngels,

alabeu-lo, tots els seus exèrcits. 

R. El cel i la terra estan plens de la vostra glòria.

O bé: 

 

Al·leluia.

Pobles i reis de la terra,

poderosos i governants de tot el món,

xiquets i vells,

jóvens i donzelles. R.

Que tots alaben el nom del Senyor,

l'únic nom que despunta sobre tot altre;

la seua majestat domina cel i terra

i ha donat al seu poble un gran poder. R.

Càntic de alabança de tots els seus fidels,

dels fills d'Israel, els seus elegits. R.

Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré el Pare, i vos donarà un altre Defensor,

per a que es quede amb vosaltres per sempre.

Evangeli Jo 16,12-15

L'Esperit de la veritat vos guiarà cap a la veritat plena

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vinga ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot allò que senta dir i vos anunciarà les coses futures. 

Ell em glorificarà, perquè les coses que vos anunciarà són coses meues. Tot allò que és del Pare és meu; per això dic que les coses que vos anunciarà són coses meues».

Per a meditar 

Papa Francesc: Àngelus (22 de maig de 2016)

L'Esperit ens conduïx a entendre moltes coses que Jesús mateix ha de dir encara (cf. Jo 16, 12). No es tracta de doctrines noves i especials, sinó d'una plena comprensió de tot el que el Fill va sentir del Pare i va donar a conéixer als deixebles (cf. v. 15). L'Esperit ens guia per noves situacions existencials amb una mirada dirigida a Jesús i, al mateix temps, obert als esdeveniments i al futur. Ell ens ajuda a caminar en la història fermament radicats en l'Evangeli i també amb dinàmica fidelitat a les nostres tradicions i costums.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de maig

1. A Corint, ciutat d'Acaia, actual Grècia, santa Helicònide, màrtir, que en temps de l'emperador Gordià, sota el governador Perenne i després sota el seu successor Justí, va ser provada amb molts turments i va consumar finalment el martiri amb la decapitació. (s. III)

2. A Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Caraú, màrtir. (s. V)

3. A Urgell, a la Hispània Tarraconense, sant Just, bisbe, qui va exposar per escrit en clau al·legòrica el Càntic dels Càntics i va participar en diversos concilis hispans. (s. VI)

Bisbe d'Urgell (527-546), va intervindre en el II Concili de Toledo. Se'ns conserva un seu comentari al Càntic dels Càntics.

Sant Germà, bisbe de París

4. A París, a la Gàl·lia, actualment França, sant Germà, bisbe, que havent sigut abans abat de Sant Simforià d'Autun, va ser cridat a la seu d'esta ciutat, on, conservant l'estil de vida monàstic, va exercir una fructuosa cura d'ànimes. (576)

5. Al monestir de Gel·lona, a la Gàl·lia Narbonense, de nou a l'actual França, sant Guillem, monjo, el qual, havent sigut personatge molt brillant en la cort imperial, es va unir després amb verdader afecte d'amor a sant Benet d'Aniana i va vestir l'hàbit monàstic amb gran honestedat de costums. (812)

6. A Canterbury, a Anglaterra, beat Lanfranc, bisbe, que, monjo de Bec, va fundar a Normandia una cèlebre escola i va debatre amb Berengari sobre la presència real del Cos i la Sang de Crist en el sagrament de l'Eucaristia. Posteriorment, va ser promogut a la seu de Canterbury, on es va ocupar amb tenacitat en la reforma de la disciplina eclesiàstica a Anglaterra. (1089)

7. A Pisa, ciutat de la regió italiana de Toscana, santa Ubaldesca, verge, qui durant cinquanta anys, des dels setze fins a la seua mort, va realitzar amb perseverança obres de misericòrdia a l'hospital de la seua ciutat. (1206)

8. Prop de Castelnuovo de Garfagnana, població també de la Toscana, beat Herculà de Piegaro, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, predicador eximi, refulgí per la seua austeritat de vida, per la seua abstinència constant i per la fama dels seus miracles. (1451)

9. De nou a Londres, a Anglaterra, beata Margarida Pole, mare de família i màrtir, que, sent comtessa de Salisbury i mare del cardenal Reginaldo, va ser decapitada en la presó de la Torre de Londres en temps del rei Enric VIII per haver desaprovat el seu divorci, trobant així repòs en la pau de Crist. (1541)

10. A Florència, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Maria Bertomeua Bagnesi, verge, germana de l'Orde de Penitència de Sant Doménec, que va suportar molts i molt durs dolors durant quasi quaranta anys. (1577)

11. A Londres, a Anglaterra, beats Tomàs Ford, Joan Shert i Robert Johnson, preveres i màrtirs, els quals, falsament acusats de conspiració davant la reina Isabel I, van ser condemnats a mort i penjats al mateix temps en el patíbul de Tyburn. (1582)

12. A la localitat de Cho Quan, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sant Pau Hanh, màrtir, que, havent rebutjat la moral cristiana, va encapçalar una banda de lladres, però més tard, capturat en temps de l'emperador Tu Duc, va confessar ser cristià, i no havent-se desviat de la fe ni per afalacs, ni assots, ni per punyents tenalles, va culminar el seu gloriós martiri amb la decapitació. (1859)

L’Església també ha pujat al podi de la santedat a lladres… convertits. És el cas del vietnamita Pau Hanh, nascut el 1826 en una família cristiana. Sota l’aparença de comerciant, pertanyia a una banda de lladres. Un dia que van saquejar la casa d’una dona pobra, en Pau se’n va compadir i va demanar als seus companys de malifetes que li ho retornaren tot.

Acusat de ser còmplice dels francesos, ell ho negà, però confessà el seu cristianisme, cosa que li va suposar la decapitació el 28 de maig del 1859. Fou canonitzat el 19 de juny de 1988. Ja ho veiem… els (que han estat) lladres et precediran en el Regne… L’important és adonar-se’n i rectificar i ser-ne coherent… fins al final. [font]

13. Beata Maria Serafina del Sagrat Cor de Jesús Micheli (1849- Faicchio, Itàlia, 1911), fundadora de l'Institut de les Germanes dels Àngels.

14. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Ladislau Demski, màrtir, polonés de naiximent, que va ser internat en el camp de concentració i allí cruelment torturat per defendre la seua fe davant dels sectaris de les doctrines que negaven tota la dignitat humana i cristiana. (1940)

15. A la ciutat de Dzialdowo, a Polònia, beat Antoni Julià Nowowiejski, bisbe de Plock, que reclòs també en un camp de concentració en temps de guerra, va emigrar a l'encontre del Senyor consumit per la fam i les cruels tortures. (1941)

16. Beat Stefan Wyszyński (1901- Varsòvia, Polònia 1981). Va ser arquebisbe de Varsòvia i de Gniezno. Cardenal i primat de Polònia. Va desenvolupar un paper determinant en l'evolució de les relacions entre l'Església catòlica i l'Estat polonés durant el règim comunista, sent un símbol de llibertat, justícia, respecte dels drets humans i de la fe catòlica.