Els pobles volen la pau i jo, amb el cor a la mà, dic als responsables dels pobles: ¡trobem, dialoguem, negociem! La guerra mai és inevitable, les armes poden i han de callar, perquè no resolen els problemes, sinó que els augmenten; perquè passaran a la història els qui sembren la pau, no els qui cullen víctimes; perquè els altres no són primer que res enemics, sinó sers humans: no són malvats a qui odiar, sinó persones amb qui parlar. Rebutgem les visions maniquees típiques dels relats violents, que dividixen el món entre bons i malvats.L'Església no es cansarà de repetir-ho: que callen les armes. I vullc donar gràcies a Déu per tots aquells que, en el silenci, en l'oració, en el lliurament, teixixen trames de pau [...]
DIJOUS DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Senyor, Déu nostre,vós, en la humilitat i senzillesa de sant Isidre, llaurador,ens deixàreu un exemple de vida amagada amb Crist en vós;concediu-nos que el treball de cada díafaça més humà este móni que siga també una lloança al vostre nom.
De la descendència de David,Déu ha donat a Israel un Salvador, que és JesúsLectura dels Fets dels Apòstols
Des de Pafos, on s'havien embarcat, Pau i els qui anaven amb ell es dirigiren a Perga de Pamfília, però allí Joan els deixà i se'n tornà a Jerusalem, mentres que ells continuaren avant i des de Perga arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren en la sinagoga i s'assentaren; i després de la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els enviaren a dir: «Germans, si voleu ara fer l'exhortació al poble, podeu parlar».Pau s'alçà, feu senyal amb la mà i digué: «Israelites i tots els altres que creieu en Déu, escolteu: El Déu d'este poble d'Israel elegí els nostres pares i, quan vivien com a forasters en el país d'Egipte, va fer-los prosperar i els va traure d'allí amb el poder del seu braç. Els va alimentar quaranta anys en el desert, i després d'arrasar set nacions en el país de Canaan, els donà en possessió el seu territori al cap d'uns quatre-cents cinquanta anys d'haver-ho promés. Després els donà jutges, fins al temps del profeta Samuel.
Després, quan van demanar un rei, Déu els donà Saül, fill de Quis, de la tribu de Benjamí, que regnà durant quaranta anys.
Després el va destituir i els va donar a David com a rei, del qual va fer esta alabança:
"M'he fixat en David, fill de Jessé,que és un home com el desitja el meu cor;ell durà a terme tot allò que em propose".
De la seua descendència, tal com havia promès, Déu ha fet sorgir un Salvador per a Israel, que és Jesús; i Joan va preparar la seua vinguda proclamant un baptisme de conversió per a tot el poble d'Israel. Però Joan, quan acabava el seu camí, deia: "Jo no soc el que vosaltres penseu; darrere de mi en ve un altre de qui no soc digne de deslligar-li les sandàlies"».
Cantaré tota la vida l'amor del Senyor,anunciaré d'edat en edat la vostra fidelitat.Vós heu dit: «És un amor bastit per a sempre».És una fidelitat més ferma que el cel».R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.O bé:
Al·leluia.«He trobat a David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli sant:la meua mà el sostindrà sempre,el meu braç el farà invencible. R.El meu amor fidel estarà amb ell,en nom meu alçarà el seu front.Ell em dirà: "Vós sou mon pare,el meu Déu i la roca que em salva"». R.
Jesucrist, testimoni fidel,el primer ressuscitat d'entre els morts;vós ens heu amat i ens heu alliberatdels nostres pecats amb la vostra sang.
El qui acollirà un enviat meu, m'acollirà a mi Lectura de l'evangeli segons sant JoanDesprés d'haver llavat els peus als deixebles, Jesús els va dir:
«Vos dic de veres que el criat no és més important que el seu amo, ni un enviat més important que qui l'envia. Sabent açò, sereu benaventurats si ho poseu en pràctica.
No parle per tots els qui esteu ací; conec els qui vaig elegir, però s'havia de complir l'Escriptura: "qui menjava amb mi, compartint el meu pa, m'ha fet traïció". Vos ho dic ja ara, amb temps, a fi que, quan passe, cregau que jo soc. Vos assegure que qui acollirà els qui jo enviaré, m'acollirà a mi; i el qui m'acollirà a mi, acollirà també el qui m'ha enviat».
* * * * *
Sant Isidre el Llaurador (mem. ob.)
Sant Isidre el Llaurador, patró de Casas del Río i Gàtova. Festa de Sant Isidre a Benaixeve, Casas Altas, Casas Bajas, Cox, Pavías, Sacanyet, Sinarcas, Teresa, Utiel, Sant Isidre, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.
El 15 de maig de 1891 el papa Lleó XIII va publicar l'encíclica Rerum novarum.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 15 de maig
Memòria de sant Isidre, llaurador, que a Madrid, al regne de Castella, juntament amb la seua dona, santa Maria de la Cabeza, va portar una dura vida de treball, recollint amb més paciència els fruits del cel que els de la terra, i d'esta manera es va convertir en un verdader model de l'honrat i piadós agricultor cristià. (c. 1130)
2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, actual Turquia, sants Pere, Andreu, Pau i Dionísia, màrtirs. (s. III)
3. A Clarmont d'Alvèrnia, a Aquitània, hui França, sants Cassi i Victorí, màrtirs, que, segons la tradició, patiren el martiri sota la persecució de Crocas, rei dels alamans. (s. III)
4. A l'illa de Sardenya, sant Simplici, prevere. (s. III/IV)
5. A Làrissa, lloc de Tessàlia, sant Aquil·leu, anomenat "Taumaturg", bisbe, que va participar en el primer Concili de Nicea i, revestit de totes les virtuts, va evangelitzar amb fervor apostòlic als pobles pagans. (s. IV)
6. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Retici, bisbe, de qui sant Agustí referix la gran autoritat de què gaudia com a bisbe, i sant Jeroni el recorda com a gran exegeta de la Sagrada Escriptura. (s. IV)
 |
| Moneda de Caleb |
8. A Septempeda [ara San Severino Marche], al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, sant Severí, bisbe, del qual esta ciutat va prendre el seu nom. (s. inc.).
9. A Bingen, al costat del Rin i prop de Magúncia, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Rupert, duc, que, sent encara molt jove, va partir en peregrinació per a visitar les tombes dels Apòstols, i en tornar als seus dominis va erigir moltes esglésies. Va eixir a l'encontre del Senyor recentment complits els dèneu anys. (s. VIII)
10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, commemoració de sant Witesind, màrtir, que per por dels musulmans es va apartar de la fe catòlica, però en negar-se després a prendre part en el culte mahometà, el mataren per odi al cristianisme. (855)
11. A Ais de Provença, a la regió francesa de Provença, beat Andreu Abellón, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, malgrat no comptar amb molts mitjans per a l'acompliment del seu càrrec, va restaurar amb fermesa la disciplina regular en els convents on va ser superior. (1450)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada