19 de maig de 2025, dilluns V de Pasqua

• Lleó XIV: Homilia en l'inici del seu pontificat (18 de maig de 2025)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Un Papa cridat a confirmar-nos en la fe i a impulsar-nos a l'evangelització (2025, maig 14)

DILLUNS DE LA SETMANA V DE PASQUA

Oració col·lecta

Ens ompli d'alegria, Senyor,

el triomf que van compartir com a germans

els benaurats Joan i Pere;

vos preguem que esta commemoració

augmente el vigor de la nostra fe

i ens console en confiar en tan fidels intercessors.

Lectura primera Fets 14,5-18

Vos prediquem que vos convertiu d'estos ídols inútils al Déu viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, es va gestar a Iconi un pla dels jueus i dels no jueus, amb l'assentiment dels dirigents locals, per a maltractar i apedregar a Pau i Bernabé; ells, en saber-ho, fugiren a Listra i Derbe, ciutats de Licaònia, i rodalies, i allí anaven anunciant la Bona Notícia.

A Listra, entre els oients de Pau hi havia un home amb els peus baldats, coix de naiximent, que no havia caminat mai. Pau, que anava parlant, va fixar en ell la mirada, i veent que tenia prou fe per a curar-se, li va cridar: «Alça't, posa't dret». L'home es va posar dret d'un bot i comença a caminar. La multitud, en vore este prodigi de Pau, va començar a exclamar en la llengua de Licaònia: «¡Ens han baixat els déus en figura humana!» A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, ja que ell portava la paraula. El sacerdot del santuari de Júpiter que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar amb la multitud davant de les portes, portant vedells i garlandes per a oferir un sacrifici.

Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s'esgarraren els vestits i es llançaren enmig de la gent,  cridant: «¿Però què esteu fent? ¡Si nosaltres som persone de carn i ossos com vosaltres! Per això vos prediquem que vos convertiu d'estos ídols inútils al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot allò que contenen. Si ell, en les generacions passades, va permetre que cada poble seguira el seu camí, no va deixar mai de donar testimoni de la seua bondat, enviant-vos del cel la pluja i la fertilitat, l'abundor d'aliment i l'alegria en els vostres cors». 

Les seues paraules, a penes van poder calmar la gent per a que no els oferira un sacrifici.

Salm responsorial 113B,1-2.3-4.15-16 (R.: 1)

No ens doneu a nosaltres la glòria,

no ens la doneu, Senyor;

doneu-la al vostre nom,

perquè vós sou fidel en l'amor.

Que no puguen dir els altres pobles:

«¿On està el seu Déu?»

R. No ens doneu a nosaltres la glòria, Senyor,

doneu-la al vostre nom.

O bé:

Al·leluia.

El nostre Déu està en el cel,

i fa tot el que ell es proposa.

Però els ídols d'ells són plata i or,

obra humana i res més. R.

Sigau beneïts del Senyor,

del Senyor que ha fet cel i terra.

El Senyor s'ha reservat el cel

i ha donat als hòmens la terra. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant vos farà recordar

tot el que vos he dit i vos ho farà entendre.

Evangeli Jo 14,21-26

L'Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu,

vos farà recordar tot el que vos he dit

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Qui accepta els meus manaments i els complix, este és el qui m'estima; mon Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell». 

L'altre Judes, no l'Iscariot, li va preguntar: «Senyor, ¿per quina raó voleu manifestar-vos a nosaltres, però no al món?» 

Jesús li respon: «Qui m'estima, guardarà la meua paraula; mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell. Qui no m'estima no guarda les meues paraules, que no són meues, sinó del Pare que m'ha enviat. Vos he dit tot açò mentres he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, vos ho ensenyarà tot i vos recordarà tot el que vos he dit».

* * * * *

Alcuí de York

Beats Joan de Cetina, franciscà del convent de Chelva, i Pere de Dueñas, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

Beat Alcuí de York

Sant Francesc Coll i Guitart, prevere i fundador

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de maig

1. A Roma i al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Urbà I, papa, que va governar fidelment l'Església Romana durant huit anys, després del martiri de sant Calixt. (230)

2. A la mateixa ciutat, sants Parteni i Calòger, màrtirs, que van donar insigne testimoniatge de Crist en temps de l'emperador Dioclecià. (304)

3. A Arres, al territori de Nèustria, actualment França, sant Adolf, bisbe alhora d'esta ciutat i de Cambrai. (728)

4. A Canterbury, a Anglaterra, sant Dunstà, bisbe, que, com a abat de Glastonbury, va restaurar i va propagar la vida monàstica. Va ser promogut a la seu episcopal de Worcester, després a la de Londres i, finalment, a la de Canterbury, treballant sempre en totes elles per a promoure la concòrdia dels monjos i de les monges prescrita en les regles. (988)

5. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Humiliana, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que com a esposa va suportar molts maltractaments amb una paciència i una mansuetud admirables, i després, havent enviduat, es va entregar de ple a la pregària i a les obres de caritat. (1246)

6. A Funone, prop d'Alatri, a la regió també italiana del Laci, mort de sant Pere Celestí, el qual, després d'haver abraçat la vida eremítica al territori dels Abruços, cèlebre per la seua fama de santedat i conegut pels seus miracles, va ser elegit, ja octogenari, Pontífex Romà prenent el nom de Celestí V, però abans que haguera transcorregut un sol any, va renunciar al càrrec i va preferir retirar-se de nou a la soledat. (1296)

• J.M. Bausset: Sant Pere Celestí (2015)

7. En un castell pròxim a Tréguier, a la Bretanya Menor, a França, sant Iu [o Ivó], prevere, que per l'amor de Crist va exercir la justícia sense distinció de persones, va fomentar la concòrdia, va defendre les causes dels òrfens, viudes i pobres, i va acollir en sa casa els desfavorits. (1303)

8. A Siena, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Agustí Novelli, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, conreador de la verdadera humilitat i amant de l'observança religiosa. (1310)

9. A Granada, a la regió hispànica d'Andalusia, martiri dels beats Joan Llorenç de Cetina, prevere, i Pere de Dueñas, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que van ser degollats per mà del mateix monarca, en haver anat a aquell regne musulmà a predicar a Crist. (1397)

10. A Suzuta, al Japó, beat Joan de Santo Domingo Martínez, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que per Crist va morir en la presó. (1619)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Pere Wright, prevere i màrtir, que havent abraçat la fe de l'Església catòlica i ingressat en l'Orde de la Companyia de Jesús, on va ser promogut a les ordes sagrades, en temps de la República va patir el martiri en el patíbul de Tyburn. (1651)

12. A Fucecchio, lloc de Toscana, sant Teòfil de Corte, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar de manera especial les cases de retir per als frares, i va mostrar una gran devoció a la Passió del Senyor i a la Mare de Déu. (1740)

13. A Roma, sant Crispí de Viterbo, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que mentre recorria els pobles de les muntanyes per a demanar almoina, ensenyava els rudiments de la fe als llauradors. (1750)

14. En un vaixell presó enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Xavier (Joan Lluís) Loir, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, el qual, quasi octogenari, empresonat durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, va ser trobat mort de genolls, en actitud d'orar. (1794)

15. Beat Rafael-Lluís Rafiringa (1856-Fianarantsoa, Madagascar 1919). Va nàixer a Antananarivo (Madagascar). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes. La seua incansable activitat missionera en la seua pròpia pàtria va ser posada en relleu durant dos guerres, la de 1883 i la de 1895. Expulsats en eixos anys de l'illa tots els missioners, va saber afrontar amb valentia i èxit la difícil situació. Per la seua notable activitat literària va ser nomenat membre de l'Acadèmia malgaixa.

16. A Cartagena de Nova Granada, a Colòmbia, beata Maria Bernarda (Verena) Bütler, verge, que, d'origen suís, va fundar l'Institut de Germanes Missioneres Franciscanes de Maria Auxiliadora. (1924)

17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Josep Czempiel, prevere i màrtir, el qual, natural de Polònia, en temps de guerra va perir en la cambra de gas, associat al sacrifici de Crist. (1942)

18. Beata Pina Suriano (Partinico, Palerm, Itàlia 1915-1950). Laica, catequista i membre de l'Acció Catòlica.

19. Beata Elzbieta (Róża) Czacka (1876-Laski, Polònia 1961). Religiosa polonesa, que va fundar les Germanes Franciscanes Serventes de la Creu. Cega després de complir 22 anys; va adaptar la fonètica polonesa a l'alfabet Braille que va acabar sent obligatori en totes les escoles per a cecs des de 1934. En 1950 es va retirar del seu càrrec de superiora general del seu orde (havia ocupat el càrrec des de vora 1923) a causa de la deterioració de la seua salut.