9 de maig de 2025, divendres III de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE PASQUA

Primer missatge del papa Lleó XIV

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern, 

que en estos dies ens heu fet conéixer més el vostre amor,

concediu-nos introduir-nos-hi més 

i així, alliberats de la tenebra de l’error, 

podrem adherir-nos més fermament 

als ensenyaments de la vostra veritat.

Lectura primera Fets 9,1-20

Este home és l'instrument que he elegit

per a fer conéixer el meu nom als pobles

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violència i de mort contra els qui creien en el Senyor, es va presentar al gran sacerdot, i li va demanar cartes dirigides a les sinagogues de Damasc, autoritzant-lo a endur-se detinguts a Jerusalem tots els seguidors del Camí del Senyor que trobara, hòmens o dones. 

Pel camí, quan ja estava prop de Damasc, de sobte va esclatar al seu entorn una llum que venia del cel; a l'acte va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, ¿per què em perseguixes?» Ell va respondre: «¿Qui sou, Senyor?» Li va dir: «Jo soc Jesús, el qui tu perseguixes. Però alça't, entra a la ciutat, i allí et diran què has de fer». 

Els hòmens que l'acompanyaven s'havien quedat muts d'espant; sentien la veu, però no veien a ningú. Quan Saule es va alçar de terra, per més que obria els ulls, no s'hi veia gens. Ells li donaren la mà i el conduïren a Damasc. Va estar tres dies que no s'hi veia, i no menjava ni bevia.

A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el va cridar: «Ananies». Ell va respondre: «Ací em teniu, Senyor». El Senyor li va dir: «Ves al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per un tal Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans per a que recobrara la vista». Ananies va replicar: «Senyor, molts m'han contat d'eixe home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, ací, té plens poders dels grans sacerdots per a encadenar tots els qui invoquen el vostre nom». 

El Senyor li va dir: «Ves, que eixe home és l'instrument que he elegit per a fer conéixer el meu nom als pobles, als reis i als fills d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de patir pel meu nom». 

Ananies hi va anar, va entrar a la casa, li va imposar les mans i li va dir: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparéixer pel camí, m'envia per a que recobres la vista i quedes ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Immediatament es va alçar i el batejaren, prengué aliment i recobrà les forces.

Es va quedar alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I ben prompte començà a predicar en les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Alabeu el Senyor, tots els pobles,

Glorifiqueu-lo totes les nacions. 

 

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli a tota la creació.

O bé:  

 

Al·leluia 

 

El seu amor per nosaltres és immens 

La fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 6,56

«Qui menja la meua carn i beu la meua sang

està en mi i jo en ell», diu el Senyor.

Evangeli Jo 6,52-59

La meua carn és un verdader menjar,

i la meua sang és una verdadera beguda

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot este donar-nos la seua carn per a menjar?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no tindreu vida en vosaltres. 

Qui menja la meua carn i beu la meua sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el qui em menja a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa baixat del cel. No és com el que menjaren els vostres pares. Ells moriren, però el qui menja este pa viurà per sempre». 

Açò va dir Jesús a Cafarnaüm, quan ensenyava en una sinagoga. 

 

ALTRES

El 9 de maig de 1844 va nàixer a Dénia el prevere i historiador Roc Chabàs i Llorens.

Dia d'Europa

Santoral

Sant Gregori d'Òstia, patró d'Alcoi. Festa a Benicarló i a la Torre de les Maçanes.

• J.M. Bausset: Sant Gregori d'Òstia (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de maig

1. Commemoració de sant Isaïes, profeta, que en temps d'Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, va ser enviat a un poble infidel i pecador per a manifestar-li el Déu fidel i salvador, en compliment de la promesa feta pel Senyor a David. Segons ha transmés la tradició existent entre els jueus, va morir martiritzat sota el regnat de Manassés. (s. VIII aC)

2. Commemoració de sant Hermas, esmentat per sant Pau en la Carta als Romans. (s. I)

3. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pacomi, abat, que, quan encara era pagà, es va sentir impressionat pel testimoniatge de caritat cristiana envers els soldats detinguts en la presó comuna i, després d'abraçar el cristianisme, va rebre l'hàbit monàstic de mans de l'anacoreta Palemó. Al cap de set anys, per inspiració divina, va anar obrint nombrosos monestirs amb la finalitat de rebre els monjos en règim de vida comuna, i va escriure per a ells una cèlebre Regla. (347/348)

• J.M. Bausset: Sant Pacomi (2015)

4. A Pèrsia, l'Iraq actualment, tres-cents deu sants màrtirs. (c. s. IV)

5. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Dionís, bisbe. (s. IV)

6. A Cagli, a la via Flamínia, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Geronci, bisbe de Ficocle, qui, segons la tradició, va ser martiritzat en este dia, quan tornava d'un Sínode celebrat a Roma. (c. 501)

7. A Vendôme, al costat del riu Loira, a la Gàl·lia, hui França, sant Beat, prevere i ermità. (c. s. VII)

8. Al monestir camaldulenc de Fonte Avellana, a la regió de l'Úmbria, a Itàlia, beat Fort Gabrielli, ermità. (1040)

9. Al lloc de Monticchiello, a la regió també italiana de Toscana, beat Benincasa de Montepulciano, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que va viure en una cova de la muntanya d'Amiata, al territori de Siena, on va portar una vida de penitència. (1426)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Pickering, màrtir, monjo de l'Orde de Sant Benet, el qual, home de sincera simplicitat i de vida innocentíssima, va ser acusat falsament de conspirar contra el rei Carles II i, mogut pel seu amor a Crist, es va encaminar amb ànim seré cap al patíbul a Tyburn. (1679)

11. A la ciutat de Nam-Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Dô Quang Hiên, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, tancat en una presó, es va dedicar amb intensitat a convertir els pagans i a confortar en la fe els cristians també allí empresonats, fins que va ser decapitat per decret de l'emperador Thiêu Tri. (1840)

12. A Munic, ciutat de la regió de Baviera, a Alemanya, beata Maria Teresa de Jesús (Carolina) Gerhardinger, verge, que va fundar providencialment la Congregació de Germanes de les Escoles de la Mare de Déu. (1879)

13. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la citada ciutat de Munic, a Alemanya, beat Esteve Grelewski, prevere i màrtir, el qual, en ser envaïda Polònia militarment en temps de guerra, va ser fet presoner pels perseguidors de l'Església i, extenuat pels cruels turments patits, va rebre finalment la corona de la glòria. (1941)

14. Beata Carme Rendiles Martínez (1903, Caracas, Veneçuela 1977). Fundadora de les Germanes Serventes de Jesús de Veneçuela.