7 de maig de 2025, dimecres III de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA III DE PASQUA

Oració col·lecta

Assistiu, Senyor la vostra família 

i ja que li heu donat la gràcia de la fe, 

concediu-li la vida eterna 

per la resurrecció del vostre Fill.

Lectura primera Fets 8,1b-8

Anaven d'un lloc a un altre

anunciant la Paraula

Lectura dels Fets dels Apòstols

Aquell dia es va desencadenar una persecució violenta contra la comunitat de Jerusalem; i tots, tret dels apòstols, es dispersaren per les regions de Judea i de Samaria.

Uns hòmens piadosos soterraren a Esteve i feren un gran dol per ell.

Saule, mentrestant, s'acarnissava contra l'Església, entrant a les cases i emportant-se hòmens i dones a la presó.

Els dispersats, per allà on passaven, anunciaven la Paraula. Felip baixà a una ciutat de Samaria, i proclamava el Messies. Unànimement la gent escoltava a Felip, ja que sentien parlar i i ara veien els prodigis que feia: els esperits malignes eixien de molts posseïts, bramant tant com podien, i molts coisos o paralítics quedaven curats. Aquella ciutat s'omplí d'alegria.

Salm responsorial 65,1-3a.4-5.6-7a (R.: 1)

Aclama a Déu, tota la terra.

Canteu la glòria del seu nom,

canteu en honor del seu nom.

Digau-li: «Les vostres obres són fascinants».

R. Aclama a Déu, tota la terra.

O bé:

Al·leluia.

Que tota la terra vos adore i vos cante,

que cante el vostre nom».

Veniu a contemplar les gestes de Déu,

les admirables proeses en favor dels hòmens. R.

Convertí la mar en terra ferma,

passaren el riu a peu.

¡Celebrem la seua gesta!

Ell regna amb poder per sempre. R.

Al·leluia Jo 6,40

«El qui creu en el Fill té vida eterna.

I jo el ressuscitaré el darrer dia», diu el Senyor.

Evangeli Jo 6,35-40

Esta és la voluntat de mon Pare:

que el qui veu el Fill tinga vida eterna

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:

«Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam, i qui creu en mi no tindrà mai set. Però vosaltres, com ja vos he dit, m''heu vist, i encara no creieu. 

Tot aquell que el Pare em dona vindrà a mi, i jo no rebutjaré mai a qui vinga a mi, perquè no he baixat del cel per a fer la meua voluntat, sinó la voluntat de qui m'ha enviat.

I la voluntat de qui m'ha enviat és que jo no perda ningú dels qui ell m'ha donat, sinó que els ressuscite el darrer dia. Esta és la voluntat de mon Pare: que el qui veu el Fill i creu en ell, tinga vida eterna, i que jo el ressuscite el darrer dia».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de maig

1. A Roma, commemoració de santa Domitil·la [o Domicil·la] màrtir, que, neboda del cònsol Flavi Climent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Domicià, acusada d'haver renegat dels déus pagans, pel seu testimoniatge de fe en Crist va ser deportada, juntament amb altres cristians, a l'illa de Ponça, on va consumar un prolongat martiri. (s. I/II)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a la Turquia actual, sant Flavi i quatre companys, màrtirs. (s. III/ IV)

3. Al cementeri de Cenomanum, a la Gàl·lia, hui Le Mans, a França, sant Cenèric, diaca i monjo, el qual, després de visitar els sepulcres de sant Martí de Tours i de sant Julià de Le Mans, va passar la resta de la seua vida en la soledat i en l'austeritat. (s. VII)

Sant Joan de Beverley

4. A Beverley, a Northúmbria, al Regne Unit actual, sant Joan, bisbe primer d'Hexham i després de York, que va associar el treball pastoral a l'oració en soledat, i després d'haver renunciat al seu càrrec, va passar els últims anys de la seua vida al cenobi que ell mateix havia fundat en aquell lloc. (721)

Sant Joan de Beverley va ser un sant molt venerat a l'Anglaterra catòlica, anterior a Enric VIII. Va nàixer a Harpham i va ser educat a l'escola catedralícia de Canterbury, que en aquella època estava dirigida per sant Adrià. Va entrar a l'abadia de Whitby, governat per una abadessa, santa Hilda. Explica el seu biògraf que va arribar a fer parlar un sordmut a través d'un mètode de vocalització pacient. 

L'any 687 va ser consagrat bisbe de la diòcesi d'Hexham, d'on va passar a la seu de York, el 705. Dotze anys més tard va dimitir per motius de salut i es va retirar a l'abadia de Beverley, que ell mateix havia fundat. Allí va viure quatre anys més. Moria el 7 de maig del 721. [font]

5. Al monestir de Niedernburg, pròxim a Passau, a la regió de Baviera, a Alemanya, beata Gisela, que va estar casada amb sant Esteve, rei d'Hongria, a qui va ajudar en la propagació de la fe. A la mort del seu espòs va ser privada dels seus béns i del seu regne, i es va retirar al citat monestir, que va governar després com a abadessa. (1060)

6. A Kíiv, ciutat d'Ucraïna, sant Antoni, ermità, que va iniciar la seua vida monàstica al mont Atos i en acabant la va prosseguir al monestir d'eixa ciutat, denominat de les Coves. (1073)

7. A Cremona, a la regió italiana de Llombardia, beat Albert de Bèrgam, llaurador, que després de suportar amb paciència les reprensions que la seua dona li feia per la seua gran generositat cap als pobres, va abandonar les seues terres i va viure com a germà de l'Orde de Penitència de sant Doménec. (1279)

8. A Roma, santa Rosa Venerini, verge, nascuda a Viterbo, que va fundar les Mestres Pies Venerini, amb les quals va obrir a Itàlia les primeres escoles per a l'educació de les xiquetes. (1728) (Canonitzada en 2006).

9. A Gènova, ciutat també d'Itàlia, sant Agustí Roscelli, prevere i fundador de la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu, per a la formació de les xiquetes. (1902)

10. Beat Francesc Paleari (1863- Torí 1939). Sacerdot de l'Institut Cottolengo, que es va dedicar als pobres i als malalts en la Xicoteta Casa de la Divina Providència, i a l'ensenyament, i es va distingir per la seua afabilitat i paciència.