22 de maig de 2025, dijous V de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA V DE PASQUA

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor, la saviesa de la creu

i la fortalesa amb què afavoríreu a santa Rita de Càssia,

per a que, compartint els patiments de Crist a l’hora de la tribulació,

participem més íntimament del seu misteri pasqual.

Lectura primera Fets 15,7-21

Segons el meu parer, no hem d'inquietar

els gentils que s'han convertit a Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, després d'una discussió molt viva, Pere s'alçà i els digué: 

«Germans, sabeu molt bé que Déu em va escollir entre vosaltres des dels primers dies per a que la gent d'altres nacions sentira de la meua boca la paraula de l'Evangeli i creguera. I Déu, que llig els cors, s'ha posat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant igual que a nosaltres. Sense fer diferències entre nosaltres i ells, ha purificat els seus cors amb la fe. ¿Per què ara provoqueu a Déu, volent imposar a estos creients una càrrega que ni els nostres pares ni nosaltres hem pogut suportar? La nostra fe ens diu que els uns i els altres ens salvem només per la gràcia de Jesús, el Senyor».

Tota l'assemblea va callar per a escoltar dels llavis de Bernabé i de Pau els signes i prodigis que Déu havia fet gràcies a ells entre els no jueus. Quan acabaren de parlar, Jaume prengué la paraula i digué: 

«Escolteu-me, germans. Simó ha exposat com des del començament Déu procurà fer-se un poble escollit entre els no jueus. Açò concorda amb la paraula dels profetes en l'Escriptura: 

"Després jo tornaré a reconstruir 

la casa de David que havia caigut. 

Reconstruiré les seues ruïnes i l'alçaré, 

per a que busquen el Senyor els altres hòmens, 

tots els pobles que porten el meu nom, 

ho diu el Senyor, que fa estes coses 

que sempre s'han conegut". 

Per tant, segons el meu parer, no hem d'inquietar la gent d'altres pobles que s'han convertit a Déu; només els escriurem que s'abstinguen de menjar res oferit als ídols, d'unions il·legítimes, de la carn d'animals ofegats i de la sang. Estes prescripcions ja són conegudes de temps antic en moltes ciutats on cada dissabte senten llegir la Llei de Moisès en les sinagogues».

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.10 (R.: cf. 3)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,

conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

Digau a tots els pobles: «El Senyor és rei!»

Manté ferm tot el món, incommovible;

governa els pobles amb rectitud. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Jo 15,9-11

Mantingueu-vos en el meu amor,

per a que la vostra alegria siga completa

 Lectur

a de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor. Vos he dit tot açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa».

* * * * *

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, fundadora (mem. ll.)

Santa Rita, religiosa (mem. ll.)

Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.

• Enrique Beltrán Ballester: Santa Quitèria, qui va ser i qui és? (en La tertúlia del Portal: 2005/2011, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2012, pp. 189-193).
• J.M. Bausset: Santa Quitèria (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de maig

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, que a Barcelona, va educar piadosament els seus nou fills i, una vegada viuda, va fundar l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat. Va suportar amb ànim tranquil tota classe de sofriments fins a la seua mort, que va ocórrer per contagi del còlera. (1854)

• J.M. Bausset: Santa Joaquima de Vedruna (2015)

Santa Rita de Càssia

 Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seues crueltats i va aconseguir reconciliar-lo amb Déu. Després de morir el seu marit i els seus fills, va ingressar al monestir de l'Orde de Sant Agustí a Càssia, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, i va donar a tots un exemple sublim de paciència i compunció. (c. 1457)

Llauradora casada amb un home brutal que fou assassinat, obtingué la gràcia -aparentment impossible- que els dos fills no es venjaren. Després d'haver sofrit molt, trobà la pau eterna en 1457.

3. A Àfrica, sants Cast i Emili, màrtirs, els quals, segons escriu sant Cebrià, encara que vençuts en una primera batalla, el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè anaren més forts enfront de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada, i finalment van consumar el seu sacrifici pel foc. (203)

4. A Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basilisc, bisbe i màrtir. (s. IV)

5. A la regió italiana de Còrsega, commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. (s. inc.)

6. Al territori d'Aire-sur-la-Lys, a Aquitània, França actualment, santa Quitèria, verge. (s. inc.)

7. A Angulema, també a Aquitània, sant Ausoni, considerat el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

8. A Llemotges, de nou a Aquitània, sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació de l'abadia de Solignac. (637)

9. A Parma, a Emília-Romanya, a Itàlia, sant Joan, abat, que, ateses les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per a promoure l'observança monàstica al seu cenobi. (s. X)

10. A Pistoia, a la regió també italiana de Toscana, sant Ató, bisbe, que havia sigut abat en l'Orde de Vallombrosa i després va ser posat al capdavant d'esta Església. (c. 1153)

11. A Florència, de nou a Toscana, beata Humilitat (Rosanna) de Faenza, que, amb el consentiment del seu espòs, va viure reclosa durant dotze anys, i en acabant, amb permís del bisbe, va edificar un monestir, del qual va ser abadessa i va associar a la Congregació benedictina de Vallombrosa. (1310)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Forest, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defendre la unitat catòlica va consumar el martiri a la plaça de Smithfield, a Londres, on va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. (1538)

13. A la ciutat de Kori, al Japó, beats Pere de l'Assumpció, de l'Orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per exercir el seu ministeri de manera clandestina, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1617)

14. A Omura, també al Japó, beat Maties d'Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. (1620)

15. A Annam, a l'actual Vietnam, sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que sent mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, en ser delatat com a cristià va morir decapitat després d'atroços turments. (1857)

16. A la ciutat d'An-Xá, a Tonquín, hui també Vietnam, sant Doménec Ngon, màrtir, pare de família i llaurador, que en exigir-li els soldats que xafara una creu, es va prostrar i la va adorar, i així va professar valentament davant del jutge que era cristià, per la qual cosa va ser decapitat immediatament. (1862)

17. A Lucca, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Maria Dominica Bruna Barbantini, religiosa, fundadora de la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de Sant Camil. (1868)