DIMECRES XIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Dedicació de la cocatedral d'Alacant (lectures, més avant)
Oració col·lecta
Oh Déu, vós ens heu convertit en fills de la llumper la gràcia de l’adopció;no permeteu que ens envolten les tenebres de l’error,ans mantingueu-nos sempre en l’esplendor de la veritat.
Lectura primera Gn 21,5.8-20
El fill d'una esclava no pot compartir l'herència amb el meu fill IsaacLectura del llibre del Gènesi
Abraham tenia cent anys quan li va nàixer el fill Isaac.El xiquet anava creixent: quan va ser deslletat, Abraham ho va celebrar amb un gran convit.Un dia, Sara va vore que el fill que l'egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i va dir a Abraham:«Has de traure de casa esta esclava i el seu fill: el fill d'una esclava no pot compartir l'herència amb el meu fill Isaac».L'exigència de Sara va desagradar molt a Abraham, perquè Ismael també era fill seu. Però Déu li va dir:«No et disgustes pel teu fill ni per la teua esclava; fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom vindrà d'Isaac. Però, del fill de l'esclava, com que és fill teu, també el convertiré en un gran poble».Abraham es va alçar de bon matí, va donar pans i un odre d'aigua a Agar, li va posar el xiquet a l'esquena i li va dir adeu. Ella se'n va anar errant pel desert de Beerxeba. Quan l'aigua que duia s'acabà, va deixar el xiquet davall d'unes mates i se'n va anar un tros lluny, a la distància d'un tir d'arc, per a no vore morir el xiquet; allà va estar plorant i sanglotant.Déu va escoltar el plor del xiquet, i un àngel de Déu va cridar a Agar des del cel i li va dir:«¿Què tens, Agar? No tingues por, que Déu ha sentit com plorava el xiquet. Ves, pren-lo i sigues valenta, que jo faré d'ell un gran poble».En eixe moment Déu li va obrir els ulls i va vore un pou. Ella hi va anar, va omplir l'odre i va donar a beure al xiquet.Déu afavoria el xiquet, que va anar fent-se gran. Vivia al desert i era un bon arquer.
Salm responsorial 33,7-8.10-11.12-13 (R.: 7a)
El pobre clama, i el Senyor escolta,i el salva de tots els perills.Acampa l'àngel del Senyorentorn dels seus fidels i els allibera.R. El pobre clama, i el Senyor escolta.Sants del Senyor, venereu-lo;segur que no passareu misèria.Els rics s'empobrixen i passen fam,però als qui busquen el Senyorno els faltarà res. R.Vingau, fills meus, escolteu-me;vos ensenyaré el temor del Senyor.¿Hi ha algú que vullga vida,i desitge dies de prosperitat? R.
Al·leluia Jm 1,18
El Pare ha decidit lliurementque la proclamació de la veritatens fera nàixer a la vida,per a que fórem com un primer fruitde tot el que ha creat.
Evangeli Mt 8,28-34
¿Heu vingut per a torturar els dimonis abans d'hora?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va arribar a l'altra vora del llac, al país dels gadarencs. Des de les coves sepulcrals on vivien, vingueren al seu encontre dos endimoniats, tan furiosos, que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els dos endimoniats xillaven: «¿Què voleu de nosaltres, Fill de Déu? ¿Heu vingut ací per a torturar-nos abans d'hora?» A una certa distància pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis li pregaren: «Si ens traus fora, envia'ns a aquell ramat».Jesús els va dir: «Aneu-hi». Els dimonis eixiren dels dos hòmens i se n'anaren cap als porcs. Tot el ramat es va precipitar muntanya avall fins al llac, on van morir. Els porquers fugiren i anaren al poble, on ho contaren tot, també el cas dels endimoniats. Tota la gent del poble va eixir a l'encontre de Jesús i li demanaren que abandonara el seu territori.
DEDICACIÓ DE L'ESGLÉSIA COCATEDRAL D'ALACANT
Memòria obligatòria a la ciutat d'Alacant
Lectura primera Ap 21,1-5a
És el tabernacle de Déu entre els hòmensLectura de l'Apocalipsi de sant JoanJo, Joan, vaig vore un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien passat, i la mar ja no existia. I vaig vore la Ciutat santa, una nova Jerusalem, que baixava del cel, de part de Déu, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:«Este és el tabernacle de Déu entre els hòmens perquè acamparà entre ells; ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu amb ells”. Els eixugarà les llàgrimes dels ulls, i ja no hi haurà mort, ni dol, ni plors, ni pena, perquè les coses d’abans han passat».I el qui s’assentava en el tron va afirmar: «Mireu com faig noves totes les coses».
Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)
Sou beneït, Senyor,
Déu del nostre pare Israel,des de sempre i per sempre.R. Senyor, alabem el vostre nom gloriósSón vostres, Senyor, la grandesa i el poder,la glòria, l’esplendor, la majestat;perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.Són vostres els regnes amb els seus sobirans.Vós doneu la riquesa i els honors. R.Vós teniu la sobirania sobre tot el món;està en les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la. R.
Lectura segona Ef 2,19-22
Formeu un edifici construïtsobre el fonament dels apòstolsLectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.
Al·leluia
Diu el Senyor:
"He escollit este temple i l'he consagrat
per a que porte per sempre el meu nom"
Evangeli Jo 2,13-22
Ell es referia al santuari del seu cos᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanQuan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà en el temple els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes assentats en els seus llocs.Es va fer un assot de cordes i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Escampà per terra les monedes dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d'ací; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diuen les Escriptures: «El zel del vostre temple em consumix».I els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dones que t'autoritze a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu este santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus replicaren: «Este santuari ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en les Escriptures i en la paraula de Jesús.
* * * * *
Aniversari de la mort de sor Isabel de Villena (1490)
Dedicació de l'església cocatedral d'Alacant (1959) (mem. ob. a la ciutat d'Alacant)
Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Salvador Giménez i Valls, bisbe emèrit de Lleida (2005).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 2 de juliol
1. A Roma, al cementeri de Damas, en la segona milla de la via Aurèlia, sants Procés i Martinià, màrtirs. (s. inc.)
2. Commemoració dels sants màrtirs Liberat, abat, Bonifaci, diaca, Servus i Rústic, subdiaques, Rogat i Septimi, monjos, i el xiquet Màxim, que a Cartago, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, per confessar la verdadera fe catòlica i un sol baptisme van ser sotmesos a turments cruels i morts a colps de rem al cap mentres estaven estesos sobre els troncs on els anaven a cremar, i així van concloure el curs del seu admirable combat, rebent del Senyor la corona del martiri. (484)
3. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, santa Monegunda, consagrada a Déu, que, havent deixat pàtria i progenitors, es va entregar únicament a l'oració. (557)
4. A Winchester, a Anglaterra, sant Swithum, bisbe, que va ser insigne per la seua austeritat i pel seu amor als pobres, i per instituir moltes esglésies, que visitava sempre caminant. (862)
5. A Sezze, a la regió actualment italiana del Laci, sant Lídà, abat, fundador del monestir d'este lloc, que amb els seus monjos va procurar el sanejament de les terres circumdants, per a deslliurar-les de la malsana febre palúdica. (1118)
6. A Villeneuve, prop d'Avinyó, a França, trànsit del beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, sempre entregat a la penitència i a l'oració. (1387)
7. A Fabrià, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, commemoració dels beats Joan i Pere Becchetti, preveres de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, units més per la conducta de vida que pels vincles de la sang. (c. 1420/1421)
8. A Lecce, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, sant Bernardí Realino, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, il·lustre per la seua caritat i la seua benignitat, el qual, menyspreant els honors del món, es va entregar a la cura pastoral dels presos i dels malalts, així com al ministeri de la paraula i de la penitència. (1616)
 |
| Beata Eugènia Joubert |
Nascuda a Yssingeux (a l’Auvèrnia occitana) el 1876 en una família que li va oferir una educació acurada en diversos col·legis religiosos. Tot i que el pare no hi estava d’acord, a 19 anys entrà a la Congregació de la Sagrada Família del Sagrat Cor on professa a mans del seu fundador, el P. Rabussier, a 21 anys. Destinada a diferents comunitats fou catequista de xiquets i adolescents. El març del 1902, però, se li declarà una tuberculosi pulmonar, que ella acceptà.
Amb certa millora, l’estiu de 1903 peregrinà a Loreto i a Roma on assistí als funerals del papa Lleó XIII i a l’entrada de Pius X. Retornà a la casa de St. Gilles (prop de Lieja) on va haver de fer llit. Morirà el 2 de juliol de l’any següent donant exemple de paciència i d’humilitat. Beatificada el 1994.
