1 de maig de 2023, dilluns: Sant Josep, obrer

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE PASQUA


Lectura primera Fets 11,1-18

Ara veem que Déu ha fet també als gentils
la gràcia de la conversió que porta a la vida

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que també els gentils havien acceptat la paraula de Déu, i, quan Pere va pujar a Jerusalem, els convertits del judaisme el censuraven perquè havia entrat a casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells.
Pere començà a explicar-los els fets punt per punt: 
«Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig vore en èxtasi una cosa, com un gran llençol, que baixava penjat del cel per les quatre puntes i venia davant de mi. Jo vaig mirar amb molta atenció: hi havia tota classe de quadrúpedes, feres, rèptils i aus. En eixe moment vaig sentir una veu que em deia: "Pere, alça't, mata i menja". Però jo vaig respondre: "De cap manera, Senyor: mai no he menjat res del que la Llei té per profà i per impur". La veu del cel tornà a parlar: "No tingues per impur allò que Déu ha fet pur". Açò es va repetir tres vegades, i després s'ho van endur tot una altra vegada cap al cel.
A continuació van arribar, a la casa on estàvem, tres hòmens enviats de Cesarea per a vore'm. L'Esperit em va dir que anara amb ells sense dubtar-ho. M'acompanyaren també estos sis germans, entràrem tots a casa d'aquell home, i ell ens va contar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: "Fes vindre a Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que vos ha de salvar a tu i a tots els de ta casa". 
Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi, i vaig recordar aquella paraula del Senyor: "Joan batejava només amb l'aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant". Per tant, si Deu els concedia el mateix do que a nosaltres, per haver cregut en Jesucrist, el Senyor, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?»
En sentir tot açò, es calmaren i glorificaren a Déu dient: «Ara veem que Déu ha fet també als gentils la gràcia de la conversió que porta a la vida».

Salm responsorial 41,2-3;42,3.4 (R.: 41,3a)

Com la cerva ansia l'aigua viva,
també jo vos ansie, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;
¿quan podré vore la faç de Déu?

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

O bé: 
 
Al·leluia.

Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guien i em duguen 
al teu mont sant,
al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,
a Déu, la meua amorosa delícia;
i vos cantaré amb la cítara,
oh Déu, Déu meu. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor,
diu el Senyor;
jo conec les meues ovelles,
i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,11-18

El bon pastor dona la vida per les seues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir:
«Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seues ovelles. El sagal que treballa a jornal no és el pastor,  perquè les ovelles no són seues. I, quan veu vindre el llop, abandona les ovelles i fuig, i el llop les agarra o les dispersa. I és que el sagal no té cap interés per les ovelles.
Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, i done la vida per elles.
Encara tinc unes altres ovelles, que no són d'este corral. També les he de conduir jo; escoltaran la meua veu i hi haurà un sol ramat amb un sol pastor.
El Pare em té amor perquè done la vida i després la recobre. No me la lleva ningú. Soc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i poder de recobrar-la. Este és l'encàrrec que m'ha fet el Pare».
1 de maig

SANT JOSEP OBRER

Memòria lliure


L'evangeli d'esta memòria és propi.
La primera lectura és de la fèria corresponent del temps pasqual.

Al·leluia Salm 67,20

Beneït siga el Senyor dia a dia;
Déu ens porta, ell ens salva.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell.
Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell.

* * * * *

Comença el mes de Maria

Sant Josep, obrer (mem. ll.)

Aniversari de la mort del cardenal Agustí Garcia-Gasco i Vicente, arquebisbe, emèrit de València (2011)

Dia del Treball

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de maig

Sant Josep Obrer, el fuster de Natzaret, que amb la seua laboriositat va proveir la subsistència de Maria i de Jesús i va iniciar el Fill de Déu en els treballs dels hòmens. Per esta raó, en el dia de hui, en el qual se celebra la festa del treball en moltes parts del món, tots els obrers cristians honren a sant Josep com a model i patró seu.

2. Commemoració de sant Jeremies, profeta, que va viure en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judà. Va profetitzar la ruïna de la Ciutat Santa, així com la deportació del poble, i va patir moltes persecucions a causa d'això, per la qual cosa és considerat per l'Església com a figura del Crist sofrent. Va predir, a més, que la nova i eterna Aliança aconseguiria la seua plenitud en el mateix Crist Jesús; més encara, que, per mitjà d'Ell, Déu Pare totpoderós escriuria la seua llei en el cor dels fills d'Israel, a fi que Ell mateix fora el seu Déu i ells foren el seu poble.

3. A la regió de Viviers, a la Gàl·lia, hui França, sant Andèol [o Aniol] del Vivarés, màrtir. (s. inc.)

4. A Hispània meridional, commemoració de sant Torquat, bisbe d'Acci (Guadix), i altres sis bisbes més, que es van establir en diferents ciutats: Tesifont [o Ctesifon], bisbe de Bergi (Berja); Hesiqui [o Isici], bisbe de Carcere (Carcesa); Indaleci, bisbe d'Urci (Almeria); Segon [o Secund], bisbe d'Abula (Abla); Eufrasi, bisbe d'Iliturgi (Andújar), i Cecili, bisbe d'Illiberis (Elvira). (s. III/IV)
5. A Auxerre, de la Gàl·lia, hui França, sant Amador, bisbe, que va treballar amb obstinació per a extirpar de la seua ciutat les supersticions dels pagans i va instituir el culte dels sants màrtirs. (418)

6. A Aush, població d'Aquitània, també a França, sant Orenci, bisbe, que es va esforçar a erradicar de la seua ciutat els costums pagans i a procurar la pau entre els romans i el rei visigot de Tolosa. (c. 440)

7. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Brioc, bisbe i abat, natural de Càmbria, que va fundar un monestir a la costa armòrica de Bretanya, posteriorment elevat a la dignitat de seu episcopal. (c. 500)

8. A Saint-Maurice d'Agaune (Valais), lloc de Rècia, hui Suïssa, sepultura de sant Segimon, rei dels burgundis, el qual, convertit de l'heretgia arriana a la fe catòlica, va instituir en eixe lloc una comunitat de monjos que havia d'entonar sense interrupció la salmòdia davant dels sepulcres dels màrtirs, expiant amb penitència, llàgrimes i dejunis els delictes comesos, i va trobar la mort a la regió d'Orleans, on va ser llançat a un pou pels seus enemics. (524)

9. En una illa de la Bretanya Menor, actualment França, sant Marcuf, ermità, després monjo i abat del monestir de Nanteuil. (c. 558)

10. A Llanelwy, a Càmbria, hui el Regne Unit, sant Asaf, abat i bisbe de la seu que més tard va portar el seu nom. (s. VI ex.)

11. A Gap, a la regió de Provença, a França, sant Arigi, bisbe, que es va distingir per la seua paciència en les adversitats, pel seu zel a enfrontar-se als simoníacs i per la seua caritat envers els monjos que havien sigut enviats des de Roma per a evangelitzar Anglaterra. (604)

12. A la regió de Montalban [Montauban], a la Gàl·lia Narbonense, de nou a França, mort de sant Teodard, bisbe de Narbona, que va restaurar l'església catedral d'esta seu, va sobreeixir pel seu diligent magisteri i, finalment, minat per la malaltia, va morir en un monestir, rendint la seua ànima a Déu. (893)

13. A Fossombrone, del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Aldebrand, bisbe, insigne per la seua austeritat de vida i pel seu esperit apostòlic. (1170)

14. A Arouca, a Portugal, beata Mafalda, verge, filla del rei Sanç I, que després de quedar lliure d'un contracte matrimonial prèviament acordat, es va fer monja i va introduir en el seu monestir la reforma cistercenca. (1257)

15. A Montaione, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Vivald (o Ubald) de San Geminiano, ermità del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua vida d'austeritat, de paciència i de caritat en la cura dels malalts. (c. 1320)

16. A Castello di Valle d'Ístria, a Ístria, hui Croàcia, beat Julià Cesarello, prevere de l'Ordre dels Germans Menors, la vida del qual va ser un continu peregrinar per llogarets i places, sembrant la paraula de Déu i esforçant-se a aplacar els enfrontaments entre les faccions ciutadanes. (c. 1349)

17. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Pelegrí Laziosi, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que, des de la seua dedicació a la Mare de Déu, es va distingir pel seu amor a Jesucrist i per la seua sol·licitud cap als pobres. (1345)

18. A Le Moncel, a la regió de Beauvais, a França, beata Petronil·la [o Peronella], verge, primera abadessa del monestir de les Clarisses d'aquell lloc (1355).

19. A Roma, mort del papa sant Pius V, la memòria del qual se celebra el dia 30 d'abril. (1572)

20. Al llogaret de Son-Tay, a Tonquín, hui Vietnam, sant Agustí Schoeffler, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, el qual, empresonat després d'haver exercit durant tres anys el seu ministeri, per orde de l'emperador Tu Duc, va ser finalment decapitat en un paratge denominat Cinc Jovades, i va obtindre així la gràcia del martiri que cada dia havia demanat a Déu. (1851)

21. Prop de la ciutat de Nam Dinh, també a Tonquín, sant Joan Lluís Bonnard, prevere de la mateixa Societat de Missions Extragueres de París, que, condemnat a mort per haver batejat vint-i-cinc xiquets, va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (1852)

22. A Milà, a Itàlia, sant Ricard (Hermini Felip) Pampuri, que, després d'haver exercit generosament en el món la seua professió de metge, va ingressar en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, i al cap de quasi dos anys va descansar piadosament en el Senyor. (1928)

23. A la ciutat de Vladímir, a Rússia, beat Clement Septyckyj, prevere i màrtir, superior del monestir de monjos Estudites d'Univ, que durant el règim hostil a Déu va perseverar en la fe, i va meréixer el seu estatge en el santuari del cel. (1951)
at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

30 d'abril de 2023: Diumenge del Bon Pastor

DIUMENGE IV DE PASQUA

Diumenge del Bon Pastor 


Lectures de la missa:

- Lectura primera Fets 2,14a.36-41: Déu l'ha constituït Senyor i Messies

- Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1): El Senyor és el meu pastor: no em falta res

- Lectura segona 1Pe 2,20b-25: Heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià

- Al·leluia Jo 10,14
Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:
jo conec les meues ovelles,
i elles em coneixen a mi.

- Evangeli Jo 10,1-10

Jo soc la porta per a entrar a les ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir:
«Vos ho dic de veres: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre lloc, és un lladre o un bandoler; però el qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obri la porta, i les ovelles escolten la seua veu; crida les seues ovelles pel seu nom i les fa eixir. Quan ja ha tret les seues ovelles, va davant d'elles, i les ovelles el seguixen, perquè coneixen la seua veu. A un estrany, no el seguirien, sinó que li fugirien, perquè desconeixen la veu dels estranys».
Jesús els parlava d'esta manera, però ells no entenien què volia dir; per això va afegir:
«Vos ho dic de veres: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut primer que jo eren lladres o bandolers, per això les ovelles no els feren cas. Jo soc la porta. El qui entre passant per mi se salvarà, podrà entrar i eixir lliurement i trobarà pasturatge. Ell lladre només ve a robar, a matar i a destruir. Jo he vingut per a que les ovelles tinguen vida, i la tinguen en abundància».

Crist és el nostre Pastor i nosaltres som el seu ramat, cridats a participar en la seua admirable victòria sobre el pecat i la mort (cf. co). A través del baptisme ens integrem a l'Església, el seu ramat (1 lect), i hem tornat al pastor i guardià de les nostres vides (2 lect). Per això, podem sempre cantar plens de confiança en Crist: «El Senyor és el meu pastor: no em falta res». Ell ens dona la seua gràcia en els sagraments, especialment en l'eucaristia, la taula abundant de la qual ens prepara cada diumenge (Salm resp.). I, entrant per ell, la Porta de les ovelles (Ev), ens salvarem.


JORNADA MUNDIAL D'ORACIÓ PER LES VOCACIONS


Sant Pius V, papa.

Va nàixer al poblet de Bosco Marengo (nord d’Itàlia) en 1504. Va ser dominic, bisbe i cardenal, i fou elegit papa l’any 1566. Va aplicar amb energia les reformes del Concili de Trento: treballà per l’exemplaritat dels religiosos, clergues i bisbes; contra els mals usos de la Cúria Romana; pel desplegament de les Missions; la correcció de la litúrgia (publicà el Catecisme romà, el Breviari i el Missal).

El seu breu papat (morí l’1 de maig del 1572) va donar un fort impuls a l’Església: “Vos encomane la santa Església [als cardenals abans de morir] que tant he estimat. Procureu elegir-me un successor zelós, que no busque res més que la glòria del Salvador i el bé del poble cristià”. [font]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'abril

Sant Pius V, papa, de l'Orde de Predicadors, que, elevat a la seu de Pere, es va esforçar amb gran pietat i tenacitat apostòlica a posar en pràctica els decrets del Concili de Trento sobre el culte diví, la doctrina cristiana i la disciplina eclesiàstica, promovent també la propagació de la fe. Es va adormir en el Senyor a Roma, el dia primer del mes de maig. (1572)

2. A Fermo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, santa Sofia, verge i màrtir. (s. inc.)

3. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sant Quirí, màrtir, el qual, sent tribú, va coronar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. III)

4. A Saintes, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Eutropi, primer bisbe d'esta ciutat, que, segons la tradició, havia sigut enviat a la Gàl·lia pel Romà Pontífex. (s. III)

5. A Afrodísia, lloc de Cària, en l'actualitat Turquia, sants Diòdor i Rodopià, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser lapidats pels seus conciutadans. (s. IV)

6. A Èuria, a la regió d'Epir, a la Grècia actual, sant Donat, bisbe, que en temps de l'emperador Teodosi va brillar per la seua exímia santedat. (s. IV)

7. A Novara, ciutat de Ligúria, a Itàlia, sant Llorenç, prevere i màrtir, que va construir una font baptismal en la qual batejava els xiquets que li confiaven per a la seua educació. Un dia, després d'haver portat un nombre elevat de xiquets a Déu mitjançant el baptisme, uns impius el van matar juntament amb els neòfits. (s. IV)

8. A Forlí, a Emília-Romanya, també a la Itàlia actual, sant Mercurial, bisbe, a qui la tradició considera com l'instaurador d'esta seu episcopal. (s. IV)

9. A Nàpols, a la regió igualment italiana de Campània, sant Pomponi, bisbe, que dins d'esta ciutat va construir una església dedicada a la Mare de Déu, i en temps de l'ocupació pels gots va defensar el seu ramat contra l'heretgia arriana. (s. VI)

10. A Roma, beat Pere Diaca (o Levita), monjo del monestir del Celio, que per mandat del papa sant Gregori el Gran va administrar amb prudència el patrimoni de l'Església Romana i, ordenat diaca, va servir amb fidelitat al pontífex. (605)

11. A Viviers, al costat del riu Roine, a Nèustria, hui França, sant Aule o Augul, bisbe, que, segons conta la tradició, va fundar en esta ciutat un hospital i va aconseguir la llibertat de molts esclaus. (s. VII)

12. A Barking, lloc d'Anglaterra, mort de sant Earconvald, bisbe de Londres, que va fundar dos monestirs, un d'hòmens, que va presidir ell mateix, i un altre de dones, que va posar sota l'autoritat de la seua germana, santa Ethelburga. (693)

13. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Amador, prevere, Pere, monjo, i Lluís, els quals, durant la persecució desencadenada pels musulmans, van ser cruelment martiritzats per predicar insistentment l'evangeli de Crist. (855)

14. A Verona, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Gualfard, que, oriünd d'Alemanya i guarnicioner de professió, després de passar diversos anys en la soledat va ser rebut pels monjos del monestir de Sant Salvador, pròxim a esta ciutat. (1127)

15. A Vernon, prop del riu Sena, a França, sant Adjutori, que, fet presoner en temps de guerra, va ser martiritzat per raó de la seua fe i, tornat a la seua pàtria, es va retirar a un lloc apartat per a practicar una vida de penitent. (c. 1131)

16. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Guillem Southerne, prevere i màrtir, que, després d'haver estudiat a Lituània, Espanya i Douai, una vegada ordenat sacerdot es va dirigir a Anglaterra per a exercir el seu ministeri, raó per la qual, en temps del rei Jaume I, va patir atroços suplicis que li van causar la mort. (1618)

17. A Fossombrone, a l'antiga regió del Picé, hui les Marques, a Itàlia, beat Benet d'Urbino, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va ser company de sant Llorenç de Bríndisi en la predicació entre hussites i luterans. (1625)

18. A Quebec, al Canadà, santa Maria de l'Encarnació Guyart Martin, la qual, sent mare de família, després de la mort del seu espòs va confiar el seu fill, encara xicotet, a les cures de la seua germana, i va ingressar en les Ursulines. Va establir la primera casa d'este Institut al Canadà, on es va distingir per la seua activitat. (1672) Canonitzada en 2014

19. A Chieri, prop de Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Benet Cottolengo, prevere, que, confiant solament en l'auxili de la Divina Providència, va obrir una casa per a acollir a pobres, malalts i marginats de tota classe. (1842)
20. Al llogaret d'An Bái, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuan, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, detingut a causa d'una delació per haver administrat a sa mare malalta els sagraments, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser cruelment decapitat. (1861)

21. A Paderborn, a Alemanya, beata Paulina von Mallinckrodt, verge, fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat Cristiana, per a atendre els xiquets pobres i cecs i auxiliar els malalts i necessitosos. (1881)
at Cap comentari:
Labels: , ,

29 d'abril de 2023, dissabte: Santa Caterina de Siena

Festa de Santa Caterina de Siena,

verge, doctora de l'Església, patrona d'Europa


Festa de santa Caterina de Siena, verge i doctora de l'Església, qui, havent ingressat en les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, desitjosa de conéixer a Déu en si mateixa i a si mateixa en Déu, es va esforçar a assemblar-se a Crist crucificat. Va treballar també enèrgicament i incansablement per la pau, pel retorn del Pontífex Romà a l'Urbs i per la unitat de l'Església, i va deixar esplèndids documents plens de doctrina espiritual (elog. del Martirologi Romà)


Lectures de la missa:

Lectura primera 1Jo 1,5-2,2

La sang de Jesús ens deixa nets de tot pecat

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics, vos anunciem el missatge que hem sentit de Jesucrist: Déu és llum, i en ell no hi ha cap foscor.
Si afirmem que estem en comunió amb ell, però de fet caminem en la foscor, mentim i no vivim d'acord amb la veritat. Però si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
Si afirmem que no tenim cap pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos i no tenim la veritat en nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, Déu, que és bo i fidel, ens els perdonarà i ens deixarà nets de tot mal. Si afirmem que no hem pecat mai, el tractem de mentirós i no tenim la seua paraula en nosaltres.
Fills meus, vos escric açò per a que no pequeu; però, si algú peca, recordeu que tenim davant del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima propiciatòria pels nostres pecats; i no únicament pels nostres, sinó pels de tot el món.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a (R.: 1a)
 
Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t’oblides mai dels seus favors.

R. Beneïx el Senyor, ànima meua.

Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d’amor entranyable. R.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, ric en l’amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancor sense fi. R.

Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens ha format,
i es recorda que som pols. R.

Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seua bondat s’estén als fills dels fills,
si guarden la seua aliança. R..

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills
els misteris del Regne.

Evangeli Mt 11,25-30

Heu amagat estes coses als savis i les heu revelades als senzills

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir:
«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits; jo vos donaré repòs. Accepteu el meu jou, apreneu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre repòs, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera».

ALTRES

Aniversari del traspàs de Joan Baptista Cabanilles, organista i compositor de música barroca (València 1712)

Aniversari del naiximent de Beatriu Civera, novel·lista valenciana (València 1914)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 d'abril

2. Commemoració de sant Tíquic, deixeble de l'apòstol sant Pau, que en les seues epístoles li diu germà caríssim, ministre fidel i coservent en el Senyor. (s. I)

3. A Pisa, a la regió italiana de la Toscana, sant Torpetes, màrtir. (s. inc.)

4. A Nàpols, ciutat de Campània, també a l'actual Itàlia, sant Sever, bisbe, a qui sant Ambròs va estimar com a un germà i la seua Església com a un pare. (c. 409)

5. A l'abadia de Cluny, a Borgonya, hui França, sant Hug, abat, que va governar santament el seu cenobi durant seixanta-un anys. Es va mostrar entregat a les almoines i a l'oració, va mantindre i va promoure la disciplina monàstica, va estar atent a les necessitats de l'Església i va ser-ne un eximi propagador. (1109)

6. A l'abadia de la Lucerne-d'Outremer, a Normandia, també a l'actual França, sant Acard, bisbe d'Avranches, que, abat durant un temps de Sant Víctor de París, va escriure diversos tractats de vida espiritual a fi de conduir l'ànima cristiana a la perfecció, i en morir va ser enterrat en esta abadia de l'Orde Premonstratenc, que freqüentava sovint. (1172)

7. A Seül, a Corea, sant Antoni Kim Song-u, màrtir, que solia reunir a sa casa diversos fidels fins que, tancat a la presó, per la seua fe en Crist va ser executat per estrangulació. (1841)

8. Beata Itala Mela (1904- La Spezia, Ligúria, Itàlia 1957). Conversa de l'ateisme, es va fer oblata benedictina del Monestir de Sant Pau a Roma.

9. Beata Anna Chrzanowska (1902- Cracòvia, Polònia 1973). Infermera laica que va dedicar la seua vida al servici del proïsme, especialment dels més malalts i abandonats († 1973).
at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

28 d'abril de 2023, divendres III de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE PASQUA


Lectura primera Fets 9,1-20

Este home és l'instrument que he elegit
per a fer conéixer el meu nom als pobles

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violència i de mort contra els qui creien en el Senyor, es va presentar al gran sacerdot, i li va demanar cartes dirigides a les sinagogues de Damasc, autoritzant-lo a endur-se detinguts a Jerusalem tots els seguidors del Camí del Senyor que trobara, hòmens o dones. 
Pel camí, quan ja estava prop de Damasc, de sobte va esclatar al seu entorn una llum que venia del cel; a l'acte va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, ¿per què em perseguixes?» Ell va respondre: «¿Qui sou, Senyor?» Li va dir: «Jo soc Jesús, el qui tu perseguixes. Però alça't, entra a la ciutat, i allí et diran què has de fer». 
Els hòmens que l'acompanyaven s'havien quedat muts d'espant; sentien la veu, però no veien a ningú. Quan Saule es va alçar de terra, per més que obria els ulls, no s'hi veia gens. Ells li donaren la mà i el conduïren a Damasc. Va estar tres dies que no s'hi veia, i no menjava ni bevia.
A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el va cridar: «Ananies». Ell va respondre: «Ací em teniu, Senyor». El Senyor li va dir: «Ves al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per un tal Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans per a que recobrara la vista». Ananies va replicar: «Senyor, molts m'han contat d'eixe home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, ací, té plens poders dels grans sacerdots per a encadenar tots els qui invoquen el vostre nom». 
El Senyor li va dir: «Ves, que eixe home és l'instrument que he elegit per a fer conéixer el meu nom als pobles, als reis i als fills d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de patir pel meu nom». 
Ananies hi va anar, va entrar a la casa, li va imposar les mans i li va dir: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparéixer pel camí, m'envia per a que recobres la vista i quedes ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Immediatament es va alçar i el batejaren, prengué aliment i recobrà les forces.
Es va quedar alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I ben prompte començà a predicar en les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Alabeu el Senyor, tots els pobles,
Glorifiqueu-lo totes les nacions. 
 
R. Aneu, anuncieu l'Evangeli a tota la creació.

O bé:  
 
Al·leluia 
 
El seu amor per nosaltres és immmens 
La fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 6,56

«Qui menja la meua carn i beu la meua sang
està en mi i jo en ell», diu el Senyor.

Evangeli Jo 6,52-59

La meua carn és un verdader menjar,
i la meua sang és una verdadera beguda

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot este donar-nos la seua carn per a menjar?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no tindreu vida en vosaltres. 
Qui menja la meua carn i beu la meua sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el qui em menja a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa baixat del cel. No és com el que menjaren els vostres pares. Ells moriren, però el qui menja este pa viuran per sempre». 
Açò va dir Jesús a Cafarnaüm, quan ensenyava a la sinagoga.

* * * * *

Sant Cirí, màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló), del qual es veneren unes relíquies a la catedral de Sogorb

Sant Pere Chanel
 Sant Pere Chanel, prevere i màrtir (mem. ll.)

Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere (mem. ll.)

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]

Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià

  • Joan Piris i Frígola (Cercapou)
MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 d'abril

Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir, que va dedicar el seu ministeri a atendre llauradors i xiquets, però enviat després amb alguns companys a evangelitzar l'Oceania occidental, va arribar a l'illa francesa de Futuna, on no hi havia encara comunitat cristiana, i malgrat les moltes dificultats que va trobar, amb la seua singular mansuetud va convertir alguns a la fe, entre els quals estava el fill del rei del lloc, el qual, furiós, el va manar matar, convertint-lo en el primer màrtir d'Oceania. (1716)

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere, que va evangelitzar les regions occidentals de França, anunciant el misteri de la Saviesa Eterna, i va fundar dos congregacions. Va predicar i va escriure sobre la Creu de Crist i de la verdadera devoció a la Santíssima Mare de Déu, i, després de convertir a molts, va descansar de la seua peregrinació terrestre al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre. (1841)

3. A Béziers, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. inc.)

4. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs. (s. inc.)

5. A la ciutat de Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, commemoració de sant Vital [o Vidal]. En este dia, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la cèlebre basílica d'esta ciutat, en la qual, per haver defensat tenaçment la fe, este sant és venerat des de temps immemorial al costat dels sants màrtirs Valèria, Gervasi, Protasi i Ursicí. (s. inc.)

6. A Silistra, a Mèsia (hui Bulgària), sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià. (s. IV inc.)

7. A Tarassona, a la Hispània Tarraconense, sant Prudenci d'Armentia, bisbe. (861)

8. A Sulmona, a la regió dels Abruços, a l'actual Itàlia, sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio (c. 700).

9. A Poggibonsi, a la regió també italiana de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde Regular de la Penitència de Sant Francesc, va vendre tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i va servir Déu i el proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. (1260)

10. Al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre, a França, beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, que va vestir l'hàbit religiós com a primer membre de la congregació de Filles de la Saviesa, que va dirigir amb summa prudència. (1759)

11. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes, els quals, després de passar tres anys empresonats i torturats perquè renegaren la fe cristiana, finalment, sota l'emperador Minh Mang, van consumar el seu martiri en ser decapitats. (1840)

12. Al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir, que, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra, va ser portat a eixa presó pels qui odiaven la fe i sotmés a cruels turments fins a la mort. (1941)

13. A Magenta, localitat pròxima a Milà, a Itàlia, santa Joana Baretta Molla, mare de família, que, esperant un fill, no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seua pròpia. (1962) (Canonitzada en 2004).
at Cap comentari:
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

3 d'abril de 2025, dijous IV de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma: penedir-se dels pecats Oració col·lecta Per la vostra clemència, Senyor, feu que els vostre...

entrades populars