24 d'octubre de 2024, dijous XXIX

DIJOUS DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 3,14-21

Arrelats i fonamentats en l'amor,

arribareu a la plenitud total, que és Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, m'agenolle davant del Pare, de qui pren el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li demane que, per la riquesa de la seua glòria, consolide amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que Crist habite per la fe en els vostres cors, que viscau arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugau comprendre, amb tot el poble sant, com és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; i que, per tant, arribeu a conéixer la immensitat d'eixe amor que sobrepassa tot coneiximent. Així arribareu a la plenitud total, que és Déu.

Glòria a Déu que, amb la força poderosa que ens comunica, pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.11-12.18-19 (R.: 5b)

Alegreu-vos, justos, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. L'amor del Senyor ompli la terra.

La paraula del Senyor és sincera

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els plans del Senyor perduren,

els designis del seu cor, d'edat en edat.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia Fl 3,8-9

M'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria

a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.

Evangeli Lc 12,49-53

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:

«He vingut a calar foc a la terra, i ¡com voldria que ja estiguera encesa! He de rebre un baptisme, i ¡com desitge que això es complisca!

¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos dic que no, divisió i res més; perquè d'ara en avant una família de cinc estarà dividida: tres contra dos, i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra».

* * * * *

Aniversari del naiximent de sant Ignasi de Loiola (Azpeitia, 1491)

Festa a Sant Rafael a Sant Rafael del Riu

Dia Internacional de les Biblioteques

Biblioteques, al servici de la cultura

Lloc eminent de la memòria històrica de l'Església universal, on es custodien venerables testimoniatges de la tradició manuscrita de la Bíblia, la Biblioteca Vaticana té, no obstant això, un altre motiu per a ser objecte de les atencions i les preocupacions dels Papes. Conserva, des dels seus orígens, la inconfusible obertura, verdaderament «catòlica», universal, a tot el que de bell, de bo, de noble, de digne (cf. Flp 4, 8) ha produït la humanitat al llarg dels segles; d'ací l'abundància amb què ha recollit en el temps els fruits més elevats del pensament i de la cultura humana, des de l'antiguitat fins a l'edat mitjana, des de l'època moderna fins al segle XX. Res del que és verdaderament humà és estrany a l'Església, que per això sempre ha buscat, recollit, conservat, amb una continuïtat que té pocs térmens de comparació, els millors resultats dels esforços dels hòmens d'elevar-se per damunt de la pura materialitat cap a la cerca, conscient o inconscient, de la Veritat. No és casualitat que en el programa iconogràfic del saló Sixtí, la successió ordenada de les representacions dels concilis ecumènics i de les grans biblioteques de l'antiguitat en les parets a dreta i esquerra, les imatges dels inventors dels alfabets en les columnes centrals convergisquen totes cap a la figura de Jesucrist, «celestis doctrinae auctor», alfa i omega, verdader Llibre de la vida (cf. Flp 4, 3; Ap 3, 5; 13, 8; 17, 8; 20, 15; 21, 27) al qual tendix i anhela tot l'esforç humà.

La Biblioteca Vaticana no és, per tant, una biblioteca teològica o predominantment de caràcter religiós; fidel als seus orígens humanístics, per vocació està oberta a l'humà; i així servix a la cultura, concebuda —com va dir el meu venerat predecessor el servent de Déu Pau VI el 20 de juny de 1975, en ocasió del V centenari d'esta institució— com «maduració humana (...) creiximent des de dins (...) adquisició exquisidament espiritual; cultura és elevació de les facultats més nobles que Déu Creador ha donat a l'home, per a fer-lo home, per a fer-lo més home, per a fer-lo semblant a ell. Així, doncs, cultura i ment; cultura i ànima; cultura i Déu. També amb esta institució "seua", l'Església ens torna a proposar estos binomis essencials i vitals, que toquen l'home en la seua dimensió més verdadera, i el dirigixen, com per una inversió de la llei de la gravetat, cap a l'altura, i l'impulsen (...) a autosuperar-se segons l'admirable trajectòria agustiniana del quaerere super se (cf. sant Agustí, Confessions, X, 6, 9: PL 32, 783). També amb el funcionament d'esta institució "seua", l'Església torna a prometre hui —com fa cinc segles— servir a tots els hòmens, inserint este ministeri seu en el corrent més vast d'eixe ministeri tan essencial que la fa ser Església: Església com a comunitat que evangelitza i salva» (L'Osservatore Romano, edició en llengua espanyola, 29 de juny de 1975, p. 7).

(Benet XVI: Missatge al cardenal Raffaele Farina, arxiver i bibliotecari de la Santa Església Romana, amb motiu de la reobertura de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 2010, novembre 9).

Biblioteques, al servici de l'evangelització de la cultura

3. També cal posar en relleu una segona qualitat de la Biblioteca i de l'Arxiu i, per consegüent, del vostre treball en ells, en els seus diversos nivells. Es tracta del servici que presteu a l'evangelització de la cultura, més encara, a la nova evangelització de la cultura. Sabeu bé que es tracta d'un compromís fonamental i vital de l'Església en el món contemporani, al qual ja al·ludia amb esclaridores paraules el servent de Déu Pau VI en la seua exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi (cf. nn. 19-20), i al qual jo mateix m'he referit moltes vegades. Cal trobar la manera de portar als hòmens i dones de cultura, però potser més encara als ambients i als cenacles en què s'elabora i transmet la cultura actual, els valors que l'Evangeli ens ha comunicat, juntament amb els que brollen d'un verdader humanisme, perquè en realitat els uns i els altres estan relacionats estretament.

En efecte, si l'Evangeli ens ensenya el primat absolut de Déu i l'única salvació en Crist Jesús, este és també l'únic camí per a apreciar, respectar i estimar verdaderament la creatura humana, creada a imatge i semblança de Déu, i cridada a inserir-se en el misteri del Fill de Déu fet home. Per això, els valuosos tresors conservats, estudiats i posats a disposició dels estudiosos en la Biblioteca Vaticana i en l'Arxiu, són com el testimoniatge viu de la proclamació constant per part de l'Església dels valors evangèlics, artífexs del vertader humanisme.

4. Benvolguts germans i germanes, ací estan delineades molt clarament la grandesa i la dignitat del vostre servici, fins i tot en la humilitat aparent de les tasques que a vegades esteu cridats a realitzar.

(Sant Joan Pau II: Discurs al personal de l'Arxiu Secret Vaticà i de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 1999, gener 15).

Martirologi Romà

Sant Antoni Maria Claret

Sant Antoni Maria Claret, bisbe (mem. ll.)

Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) fou ordenat prevere i durant diversos anys es va dedicar a predicar al poble per les comarques de Catalunya. Va fundar la Societat de Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria i, ordenat bisbe de Santiago de Cuba, va treballar de manera admirable pel bé de les ànimes. També va fundar les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Quan va tornar a Espanya, va haver de suportar moltes proves per l'Església. Va morir desterrat en el monestir de monjos cistercencs de Fontfreda, prop de Narbona, al migdia de França.

• J.M. Bausset: Sant Antoni Maria Claret (2014)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sants Ciríac i Claudià, màrtirs. (s. inc.)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, també a Turquia, sant Procle, bisbe, que va proclamar insistentment santa Maria com a Mare de Déu, va disposar el solemne retorn de les restes de sant Joan Crisòstom a esta ciutat, i en el Concili Ecumènic de Calcedònia, va meréixer ser anomenat "Gran". (446)

4. A Naǧran, a Aràbia, martiri dels sants Aretes, príncep de la ciutat, i tres-cents quaranta companys, que en temps de l'emperador Justí van ser assassinats per Du Nuwas o Dun'an, rei dels himiarites. (523)

5. Prop de Tours, a la regió de Nèustria, hui França, sant Senoc, prevere, que va construir un monestir en unes antigues ruïnes, i es va mostrar assidu a les vigílies, a la pregària i a la caritat cap als servents. (576)

6. Al monestir de Vertou, al territori d'Armòrica, a la Gàl·lia, també a la França actual, sant Martí, diaca i abat, al qual sant Fèlix, bisbe de Nantes, va enviar per a convertir els pagans de la regió. (s. VI)

7. Prop de Tongres, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica actualment, sant Evergisle [o Ebergisil o Ebergisel o Ebregisil o Ebregisel], bisbe de Colònia i màrtir, que en l'exercici de la seua missió pastoral, mentre es dirigia a Peiteu [Poitiers], va ser assassinat per uns malfactors. (c. 590)

8. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Maglori, qui, deixeble de sant Iltut, va succeir sant Samsó com a bisbe de Dol i després va portar vida solitària a l'illa de Serk, segons conta la tradició. (c. 605)

9. A Coutances, lloc de Nèustria, sant Fromund [o Fromon], bisbe, que va fundar el monestir de monges d'Ham i va exercir les seues funcions pastorals mogut per l'amor de Déu. (s. VII)

10. A Hué, a Annam, hui Vietnam, sant Josep Lè Dang Thi, màrtir, que, sent militar, va ser empresonat per ser cristià, i enmig dels turments a què el van sotmetre no va cedir en la seua fe, donant testimoniatge davant dels seus companys de presó, per la qual cosa va acabar escanyat en temps de l'emperador Tu Duc. (1860)

11. A Como, a Itàlia, beat Lluís Guanella, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents de la Caritat i també la de Filles de Santa Maria de la Providència, per a atendre les necessitats dels desemparats i afligits, i procurar-los la salvació eterna. (1915)

12. A Ronco all'Adige, a la província de Verona, també a Itàlia, beat Josep Baldo, prevere, que, entregat al ministeri pastoral, va fundar la Congregació de les Filletes de Sant Josep, per a atendre els ancians i els malalts, així com per a educar xiquets i jóvens. (1915)