DIJOUS DE LA SETMANA XXIX / II
Arrelats i fonamentats en l'amor,arribareu a la plenitud total, que és DéuLectura de la carta de sant Pau als cristians d'EfesGermans, m'agenolle davant del Pare, de qui pren el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li demane que, per la riquesa de la seua glòria, consolide amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que Crist habite per la fe en els vostres cors, que viscau arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugau comprendre, amb tot el poble sant, com és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; i que, per tant, arribeu a conéixer la immensitat d'eixe amor que sobrepassa tot coneiximent. Així arribareu a la plenitud total, que és Déu.Glòria a Déu que, amb la força poderosa que ens comunica, pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.
Alegreu-vos, justos, en el Senyor,fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.Celebreu el Senyor amb la lira,toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.R. L'amor del Senyor ompli la terra.La paraula del Senyor és sincerai totes les seues accions són lleials.Estima el dret i la justícia,el seu amor ompli la terra. R.Els plans del Senyor perduren,els designis del seu cor, d'edat en edat.Feliç la nació que té el Senyor per Déu,el poble que ell s'ha triat com a heretat. R.Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,els qui esperen en l'amor que els té;ell els rescata de la mort,els sustenta en temps de fam. R.
M'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòriaa canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.
No he vingut a portar la pau, sinó la divisió᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:«He vingut a calar foc a la terra, i ¡com voldria que ja estiguera encesa! He de rebre un baptisme, i ¡com desitge que això es complisca!¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos dic que no, divisió i res més; perquè d'ara en avant una família de cinc estarà dividida: tres contra dos, i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra».
Dia Internacional de les Biblioteques
Biblioteques, al servici de la cultura
(Benet XVI: Missatge al cardenal Raffaele Farina, arxiver i bibliotecari de la Santa Església Romana, amb motiu de la reobertura de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 2010, novembre 9).
Biblioteques, al servici de l'evangelització de la cultura
(Sant Joan Pau II: Discurs al personal de l'Arxiu Secret Vaticà i de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 1999, gener 15).
Martirologi Romà
Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) fou ordenat prevere i durant diversos anys es va dedicar a predicar al poble per les comarques de Catalunya. Va fundar la Societat de Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria i, ordenat bisbe de Santiago de Cuba, va treballar de manera admirable pel bé de les ànimes. També va fundar les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Quan va tornar a Espanya, va haver de suportar moltes proves per l'Església. Va morir desterrat en el monestir de monjos cistercencs de Fontfreda, prop de Narbona, al migdia de França.
- J.M. Bausset: Sant Antoni Maria Claret (2014)
3. A Constantinoble, actual Istanbul, també a Turquia, sant Procle, bisbe, que va proclamar insistentment santa Maria com a Mare de Déu, va disposar el solemne retorn de les restes de sant Joan Crisòstom a esta ciutat, i en el Concili Ecumènic de Calcedònia, va meréixer ser anomenat "Gran". (446)
4. A Naǧran, a Aràbia, martiri dels sants Aretes, príncep de la ciutat, i tres-cents quaranta companys, que en temps de l'emperador Justí van ser assassinats per Du Nuwas o Dun'an, rei dels himiarites. (523)
5. Prop de Tours, a la regió de Nèustria, hui França, sant Senoc, prevere, que va construir un monestir en unes antigues ruïnes, i es va mostrar assidu a les vigílies, a la pregària i a la caritat cap als servents. (576)
6. Al monestir de Vertou, al territori d'Armòrica, a la Gàl·lia, també a la França actual, sant Martí, diaca i abat, al qual sant Fèlix, bisbe de Nantes, va enviar per a convertir els pagans de la regió. (s. VI)
7. Prop de Tongres, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica actualment, sant Evergisle [o Ebergisil o Ebergisel o Ebregisil o Ebregisel], bisbe de Colònia i màrtir, que en l'exercici de la seua missió pastoral, mentre es dirigia a Peiteu [Poitiers], va ser assassinat per uns malfactors. (c. 590)
8. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Maglori, qui, deixeble de sant Iltut, va succeir sant Samsó com a bisbe de Dol i després va portar vida solitària a l'illa de Serk, segons conta la tradició. (c. 605)
9. A Coutances, lloc de Nèustria, sant Fromund [o Fromon], bisbe, que va fundar el monestir de monges d'Ham i va exercir les seues funcions pastorals mogut per l'amor de Déu. (s. VII)
10. A Hué, a Annam, hui Vietnam, sant Josep Lè Dang Thi, màrtir, que, sent militar, va ser empresonat per ser cristià, i enmig dels turments a què el van sotmetre no va cedir en la seua fe, donant testimoniatge davant dels seus companys de presó, per la qual cosa va acabar escanyat en temps de l'emperador Tu Duc. (1860)
11. A Como, a Itàlia, beat Lluís Guanella, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents de la Caritat i també la de Filles de Santa Maria de la Providència, per a atendre les necessitats dels desemparats i afligits, i procurar-los la salvació eterna. (1915)
12. A Ronco all'Adige, a la província de Verona, també a Itàlia, beat Josep Baldo, prevere, que, entregat al ministeri pastoral, va fundar la Congregació de les Filletes de Sant Josep, per a atendre els ancians i els malalts, així com per a educar xiquets i jóvens. (1915)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada