26 d'octubre de 2024, dissabte XXIX

DISSABTE DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 4,7-16

Crist és el cap. Per ell va creixent tot el cos

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, cada u de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat de Crist. Per això diu l'Escriptura: «Pujà cel amunt portant captius, repartí dons als hòmens». Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra; i és el mateix que va baixar qui ha pujat per damunt dels cels, per portar a plenitud tot l'univers.

És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a altres el de ser profetes, a altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el poble sant per a una obra de servici, per a edificar el cos de Crist, fins que tots junts arribem a la unitat en la fe i en el coneiximent del Fill de Déu, a l'home perfecte, l'home que arriba a la talla de la plenitud de Crist.

Així ja no serem més com criatures, no fluctuarem ni se'ns endurà el vent de qualsevol doctrina, a mercé del que pensa la gent, o de l'astúcia dels qui saben conduir els altres a l'error. En lloc d'això, mantinguem-nos en la veritat i en l'amor, i creixerem del tot en Crist, que és el cap. Per ell tot el cos està estretament unit i lligat, i, a través de les juntures, cada membre, en la mesura que li correspon, exercix la seva funció. Així, amb l'amor dels uns pels altres, tot el cos es va fent i va creixent.

Salm responsorial 121,1-2.3.4-5 (R.: 1)

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor».

Ja han arribat els nostres peus

a la teua porta, Jerusalem.

R. Quina alegria! Anem a la casa del Senyor.

Jerusalem, ciutat ben construïda,

conjunt harmoniós;

allà pugen les tribus,

les tribus del Senyor. R.

A complir l'aliança d'Israel,

a alabar el nom del Senyor.

Allí estan els tribunals de justícia,

els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia Ez 33,11

Diu el Senyor:

No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertisca i visca.

Evangeli Lc 13,1-9

Si no vos convertiu, tots acabareu malament

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquell temps, alguns dels presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia mesclat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien. Jesús els respongué: «¿Vos penseu que aquells galileus acabaren així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Vos dic que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual. I aquells díhuit que moriren quan els caigué damunt la torre de Siloè, ¿vos penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegure que no: si no vos convertiu, tots acabareu igual».

I va afegir esta paràbola: «Un home tenia una figuera en la vinya, anà a buscar-hi figues i no n'hi trobà. En vore això, digué al qui li portava la vinya: "Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d'esta figuera i no en trobe. Talla-la. ¿Per què ha d'ocupar terra inútilment?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara enguany; entretant jo la cavaré i li tiraré fem, a vore si dona fruit d'ara en avant; si no, feu-la tallar"».

* * * * *

Martirologi Romà

Sants Llucià i Marcià

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Llucià i Marcià, màrtirs, que en temps de l'emperador Deci, per orde del prefecte Sabí, van ser cremats vius. (c. 250)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, commemoració de sant Rogacià, prevere, a qui, durant la persecució sota l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Ciprià, va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i que juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. (s. III)

Sant Amand d'Estrasburg

3. A Estrasburg, a Germània, actual Alemanya, sant Amand, considerat com a primer bisbe d'esta seu. (s. IV)

4. A Narbona, al migdia de la Gàl·lia, França en l'actualitat, sant Rústic, bisbe, que desitjós d'abandonar la seua funció per a retirar-se a una vida de silenci, convençut pel papa sant Lleó I el Gran i reconfortat, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. (c. 461)

5. A Angulema, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Aptoni, bisbe. (c. 567)

6. A Lastingham, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finan, distingit per assentar els fonaments d'esta nova Església. (664)

7. A Hexham, també a Northúmbria, sant Eata, bisbe, home dolç i senzill, que va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser elegit bisbe i abat, sense deixar de portar una vida ascètica. (c. 616)

8. A Metz, a Austràsia, França en l'actualitat, sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. (741)

9. Al monestir de Heresfeld, a Germània, hui Alemanya, sepultura de sant Witta o Albuí, primer bisbe de Büraburg, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. (c. 786)

10. A Escòcia, sant Beà, bisbe de Mortlach. (c. 1032)

11. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Fulc, bisbe, el qual, d'origen escocés, va ser home pacífic, insigne pel seu treball i la seua caritat. (1229)

12. A Reggio, a Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Damià Furcheri, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. (1484)

13. A Ravello, prop d'Amalfi, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, beat Bonaventura de Potenza, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que es va distingir per la seua obediència i caritat. (1711)

14. Beata Celina Chludzińska Borzęcka (Cracòvia, Polònia, 1833-1913). Viuda i fundadora de la congregació de les Religioses de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

15. Beat Josep Gregori Hernández Cisneros (1864- Caracas 1919). Laic, metge, científic, professor universitari. Tasques que compatibiliza amb l'atenció mèdica dels més necessitats.