31 d'octubre de 2024, dijous XXX

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dies d'esperança (2024, octubre 23)

DIJOUS DE LA SETMANA XXX / II

Lectura primera Ef 6,10-20

Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona.

Així vos mantindreu ferms

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, busqueu el vostre vigor en el Senyor i en la força invencible del seu poder. Revestiu-vos amb l'armadura que Déu vos dona per a poder fer front a les tàctiques del diable. Perquè no ens toca lluitar amb enemics de carn i ossos, sinó amb les forces espirituals del mal que omplin l'espai, amb les autoritats i els poders que governen el món de les tenebres. Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona i així, els dies pitjors, sereu capaços de resistir i de mantindre-vos ferms fins a la victòria total.

Estigueu a punt, per tant. Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb l'escut de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats per a anunciar la Bona Nova de la pau. En tot moment tingueu per escut la fe, capaç d'apagar tots els dards encesos del Maligne. Cobriu-vos el cap amb el casc de la salvació i preneu l'espasa de l'Esperit, que és la paraula de Déu.

Pregueu en tota ocasió. Que l'Esperit guie la vostra oració i les vostres súpliques; en les vetles dediqueu-vos a intercedir amb constància per tot el poble sant i per mi, a fi que Déu em pose en els llavis paraules valentes i clares per a fer conéixer el misteri de l'Evangeli. Des de la presó, on estic encadenat, en soc l'ambaixador: pregueu per a que en parle amb valentia, tal com és la meua obligació.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca

que entrena els meus braços per a la lluita

i les meues mans per al combat..

R. Beneït sigui el Senyor, la meva roca.

És el meu aliat i la meua força;

el baluard que em salva,

l'escut que m'empara..

Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,

acompanyaré amb les arpes el meu cant:

vós doneu als reis la victòria,

i salveu a David, el vostre servent. R.

Al·leluia Cf. Lc 19,38;2,14

Beneït siga el rei, que ve en nom del Senyor.

Pau al cel i glòria allà dalt.

Evangeli Lc 13,31-35

Un profeta no ha de morir fora de Jerusalem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns fariseus s'acostaren a Jesús a dir-li: «Aneu-vos-en d'ací, que Herodes vol matar-vos». Jesús els respongué: «Aneu a dir a eixe rabosot "que hui i demà expulse dimonis i cure malalts, i acabaré al tercer dia. Però he d'anar fent el meu camí hui, demà i despús-demà, perquè un profeta no ha de morir fora de Jerusalem". ¡Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills, com la lloca reunix els seus pollets davall de les ales, i tu no ho has volgut. Per això Déu abandonarà el vostre temple. I ara vos dic que no em tornareu a vore fins al dia en què aclamareu: "Beneït el qui ve en nom del Senyor"».

* * * * *

Festa del Sant Calze a la Seu de València

• El Sant Calze de la Cena del Senyor (Seu de València)
• J.M. Bausset: El Sant Calze (2014)
• Capella del Sant Calze (Seu de València)

* * * * *

El 31 d'octubre de 1999 l'Església Catòlica Romana i diversos líders de l'Església Luterana signen la Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació, intentant resoldre una disputa doctrinal centenària sobre la naturalesa de la fe i la salvació.

Martirologi Romà

Sant Quintí

1. A Alexandria d'Egipte, sant Epímac de Pelúsion, màrtir, del qual conta la tradició que en temps de persecució sota l'emperador Deci, en vore com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l'ara, per la qual cosa, va ser immediatament detingut, torturat i decapitat. (c. 250)

2. Prop de Vermand, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Quintí, màrtir, de l'orde senatorial, que va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. (s. III)

3. A Fosses, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica en l'actualitat, sant Foilà, prevere i abat, el qual, nascut a Hibèrnia i germà i company de sant Furseu, va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seua pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre estos dos va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. (c. 655)

4. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que va treballar esforçadament per a acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. (c. 661)

5. A Ratisbona, al territori de Baviera, actual Alemanya, sant Wolfgang [o Volfang o Wolfang], bisbe, que, després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal, des d'on va instaurar la disciplina del clero, i mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. (994)

6. A Cahors, lloc d'Aquitània, França actualment, beat Cristòfol de Romagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. (1272)

7. A Rieti, a la Sabina, actual regió italiana del Laci, beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota classe per part dels infidels, i, havent tornat a la seua pàtria, quasi centenari va descansar en pau. (1447)

8. A Youghal, prop de Cork, a Irlanda, beat Doménec Collins, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, després d'estar empresonat llarg temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seua fe catòlica, i va consumar el seu martiri en ser penjat. (1602)

Doménec Collins va nàixer cap a l'any 1566 en una ciutat de Youghal, del comtat de Cork, Irlanda. Tenia uns vint anys quan marxà a França. Allí determinà de seguir la carrera militar, en la qual tant es va distingir que ràpidament fou promogut a la graduació de capità. El 1598 fa una nova opció de vida ingressant a la Companyia de Jesús a Santiago de Compostel·la, on fa la seua professió perpètua com a germà coadjutor. Torna a Irlanda el 1601, però el 17 de juny de 1602 és fet presoner pels anglesos, els quals intenten en va de fer-lo renegar de la seua fe. Condemnat a mort, fou ajusticiat el 31 d'octubre de 1602 a Youghal, la seua ciutat natal. Joan Pau II el beatificà, juntament amb altres màrtirs irlandesos, el 27 de setembre de 1992.

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, sant Alfons Rodríguez, que en perdre la seua esposa i fills va entrar com a religiós en l'Orde de la Companyia de Jesús i va estar com a porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys, mostrant una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. (1617)

Alfons va nàixer a Segòvia l'any 1533. Mort prematurament son pare, es dedicà al comerç, i cap a l'any 1560 va contraure matrimoni. En morir la seua esposa i els seus fills, el 1571 fou admés com a germà coadjutor en la Companyia de Jesús. Aquell mateix any fou enviat a Palma de Mallorca on, en el col·legi de Montsió va exercir l'ofici de porter fins a la mort. Fou provat per una perllongada lluita espiritual, però també afavorit per Déu amb extraordinaris dons carismàtics. Va morir a Palma l'any 1617. El 1888 Lleó XIII el posà en el catàleg dels sants.

10.  Beata Irene (Aurèlia Mercé) Stefani (1891- Ghekondi, Kenya 1930). Italiana, monja de l'Institut de les Germanes Missioneres de la Consolata. Va morir de pesta, cuidant els malalts.

11. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia, beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació militar de Polònia, per la seua fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. (1939)

12. Santa Maria Puríssima de la Creu Salvat Romero (1926- Sevilla, 1998). Fou superiora general de la congregació de les Germanes de la Companyia de la Creu.