30 d'octubre de 2024, dimecres XXX

DIMECRES DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Ef 6,1-9

Com si servíreu al Senyor, i no només a uns hòmens

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. El primer manament de Déu que va seguit d'una promesa és este: «Honra el pare i la mare, si vols ser feliç i tindre llarga vida en la terra». I vosaltres, pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i corregiu-los com ho faria el Senyor.
Esclaus, obeïu respectuosament els amos d'este món, amb un cor senzill, com qui servix a Crist, i no només per a acontentar-los quan vos sentiu vigilats. Com esclaus de Crist, compliu de cor la voluntat de Déu; serviu de bona gana com qui servix al Senyor, i no només uns hòmens. Penseu que cada u, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet. I vosaltres, amos, tracteu els esclaus amb el mateix esperit. No passeu de seguida a les amenaces. Penseu que vosaltres, igual que ells, teniu en el cel el vostre amo, que no fa distincions a favor de ningú.

Salm responsorial 144,10-11.12-13ab.13cd-14 (R.: 13c)

Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,
que vos celebren els vostres fidels;
que proclamen la glòria del vostre regnat,
que parlen del vostre poder.

R. Totes les paraules del Senyor són fidels.

Que recorden a tot el món les vostres gestes,
la glòria i l'esplendor del vostre regnat.
El vostre regnat s'estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R..

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seues obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
redreça els qui han entrpessat. R.

Al·leluia 2Te 2,14

Déu, valent-se de l'Evangeli,
ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,
el nostre Senyor.

Evangeli Lc 13,22-30

Vindrà gent d'orient i d'occident
es posaran a taula en el Regne de Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?» Ell contestà: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè vos dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres vos quedareu fora i començareu a tocar dient: "Senyor, obriu-nos". Ell vos respondrà: "No sé d'on sou". Després vos posareu a dir-li: "Hem menjat i hem begut amb vós, i heu ensenyat per les nostres places". Ell vos respondrà: "No sé d'on sou. aparteu-vos de mi, tots els que heu obrat el mal".
Allí hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan voreu a Abraham, Isaac i Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentres que a vosaltres vos hauran tirat fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i es posaran a taula en el Regne de Déu. Hi ha últims que seran primers, i primers que seran çultims».

 Papa Francesc: Àngelus (21 d'agost de 2016)

Vull fer-vos una proposta. Pensem ara, en silenci, per un moment, en les coses que tenim dins de nosaltres i que ens impedixen travessar la porta: el meu orgull, la meua supèrbia, els meus pecats. I després, pensem en l'altra porta, aquella oberta de bat a bat per la misericòrdia de Déu que a l'altre costat ens espera per a donar-nos el seu perdó.

El Senyor ens oferix tantes ocasions per a salvar-nos i entrar a través de la porta de la salvació! Esta porta és una ocasió que no s'ha de malgastar: no hem de fer discursos acadèmics sobre la salvació, com aquell que s'havia dirigit a Jesús, sinó que hem d'aprofitar les ocasions de salvació. Perquè arribarà el moment en què «l'amo de casa s'alçarà i tancarà la porta» (cf. Lc 13, 25), com ens ha recordat l'Evangeli. Però si Déu és bo i ens estima, ¿per què arribarà el moment en què tancarà la porta? Perquè la nostra vida no és un videojoc o una telenovel·la; la nostra vida és seriosa i l'objectiu que cal aconseguir és important: la salvació eterna.

* * * * *

Aniversari del naiximent del valencià Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca (Ontinyent 1931)


Martirologi Romà


Sant Serapió
1. A Siracusa, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Marcià, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. II)

2. Commemoració de sant Serapió, bisbe d'Antioquia, cèlebre per la seua erudició i doctrina, que va deixar gran fama de santedat. (c. 211)

3. A Alexandria d'Egipte, santa Eutròpia, màrtir, que per negar-se a rebutjar a Crist va ser torturada cruelment fins a la mort. (c. s. III)

4. A Tànger, ciutat de Mauritània, actual Marroc, passió de sant Marcel, centurió, que el dia de l'aniversari de l'emperador, mentre els altres oferien sacrificis es va llevar les insígnies de la seua funció i les va llançar al peu dels estendards, afirmant que per a ser cristià no podia continuar mantenint el jurament militar, perquè havia d'obeir solament a Crist, i així va consumar el seu martiri en ser immediatament decapitat. (298)

5. A Lleó, a Espanya, sants Claudi, Luperc i Victori, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van patir la mort per Crist. (c. 303/304)

6. A Cumes, lloc de la Campània, regió actualment d'Itàlia, sant Màxim, màrtir(c. 303)

7. A Càpua, també a la Campània, sant Germà, bisbe, del qual parla el papa sant Gregori el Gran en els seus escrits. (c. 540)

Bisbe de Càpua. Enviat pel papa Hormisdes a Constantinoble com a nunci, per a posar fi, juntament amb l'emperador Justinià, a un llarg cisma, va tenir un èxit complet en les seues gestions.

8. A Potenza, a l'antiga regió de Lucània, de nou a la Itàlia actual, sant Gerard, bisbe. (1122)

9. A Cividale del Friuli, al territori de Venècia, de nou a la Itàlia actual, beata Benvinguda Boiani, verge, germana de Penitència de Sant Doménec, que va passar tota la seua vida entregada a l'oració i a l'austeritat. (1292)

10. A Winchester, a Anglaterra, beat Joan Slade, màrtir, que per negar la competència de la reina Isabel I en les qüestions espirituals va ser penjat i esquarterat. (1583)

11. A Limerick, població d'Irlanda, mort del beat Terenci Albert O'Brien, bisbe i màrtir, de l'Orde de Predicadors, que, nomenat per a la seu d'Emly, va treballar amb obstinació en favor dels afectats per la pesta, però sota el règim d'Oliver Cromwell, que odiava la fe catòlica, va ser detingut pels soldats i conduït al patíbul. (1651)

12. A Acri, localitat de Calàbria, beat Àngel, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va viatjar per tot el regne de Nàpols predicant la Paraula de Déu en un estil adaptat a la gent senzilla. (1739)

13. A Angers, a França, beat Joan Miquel Langevin, prevere i màrtir, que, decapitat per raó del seu sacerdoci, va ser el primer d'una llarga llista de més de cent hòmens i dones que durant la Revolució Francesa van romandre unànimes i constants en la confessió de la fe cristiana. (1794)

14. A la localitat de Dolinka, prop de Kharagandí, al Kazakhstan, beat Aleix Zaryc'kyj, prevere i màrtir, que en un règim contrari a Déu va ser deportat a un camp de concentració, i en el combat per la fe va aconseguir la vida eterna. (1963)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

22 de novembre de 2024, divendres: Santa Cecília

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 10,8-11 Vaig prendre el llibret i me'l vaig menjar Lectura de l'Apocalipsi de...

entrades populars