7 d'octubre de 2024, dilluns: Mare de Déu del Rosari

DILLUNS DE LA SETMANA XXVII / II

Des de hui fins al dia 16 d'octubre, en les misses ferials, es fa una lectura contínua de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia.

Lectura primera Ga 1,6-12

L'Evangeli que vos vaig anunciar

no el vaig rebre de cap home,

sinó per revelació de Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, em sorprén que vos aparteu tan prompte d'aquell qui vos va cridar per la gràcia de Crist, i seguiu un altre evangeli. No és que siga realment un altre evangeli; són alguns que vos pertorben i volen capgirar l'Evangeli de Crist.

Però mireu, si algú vos anuncia un evangeli diferent del que vos vam anunciar, ni que fórem nosaltres mateixos o un àngel del cel, que siga maleït. Ja ho havia dit, i ara vos ho repetixc: si algú vos anuncia un evangeli diferent del que vau acollir, que siga maleït.

Quan dic açò, ¿vullc guanyar-me el favor dels hòmens o el de Déu? ¿Direu que busque ser ben vist pels hòmens? Si encara fora ben vist pels hòmens, senyal que no soc servent de Crist.

Germans, vullc que ho sapiau: l'Evangeli que vos vaig anunciar no és d'origen humà, perquè jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per revelació de Jesucrist.

Salm responsorial 110,1-2.7-8.9 i 10c (R.: 5a)

De tot cor alabe el Senyor,

amb els justs davant de tot el poble.

Les obres del Senyor són grans,

qui les contempla les estima.

R. El Senyor recorda sempre la seua aliança.

O bé:

Al·leluia.

La seua acció és irrevocable i és justa,

les seues decisions són perpètues

i assegurades per sempre més;

ell les complix fidelment i amb rectitud. R.

Disposà redimir el seu poble,

deixà establit un pacte per sempre.

El seu nom és sagrat i venerable.

L'alabança del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos ameu els uns als altres tal com jo vos he amat.

Evangeli Lc 10,25-37

Per a mi, ¿qui són eixos altres?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un mestre de la Llei, per posar a prova a Jesús, s'alçà i li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿què he de fer per a heretar la vida eterna?» Jesús li va dir: «¿Què hi ha escrit en la Llei? ¿Com ho lliges?» Ell contestà: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i ama els altres com a tu mateix». Jesús li va dir: «Ben contestat: fes això i viuràs».

Però ell, volent justificar-se, preguntà a Jesús: «¿I qui són eixos altres que he d'estimar?» Jesús va contestar dient:

«Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot; quan el va vore, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge, quan arribà i el va vore, se'n compadí. Se li acostà, li va amorosir les ferides amb oli i vi i li les embenà; després el pujà a la seua pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i el va cuidar. L'endemà, quan se n'anava, donà dos denaris a l'hostaler dient-li: "Cuida'l i, si gastes de més, jo t'ho pagaré quan torne". ¿Quin d'eixos tres et pareix que va vore l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut a mans de bandolers?» Ell respongué: «El qui va tindre compassió d'ell». Jesús li digué: «Ves, i fes tu igual».

* * * * *

Mare de Déu del Roser

(o Rosari)

En este dia es demana l'ajuda de la santa Mare de Déu per mitjà del Rosari o corona mariana, meditant els misteris de Crist sota la guia d'aquella que va estar especialment unida a l'Encarnació, Passió i Resurrecció del Fill de Déu (elog. del Mart. Romà).

En acció de gràcies per la victòria de Lepant (7 d'octubre de 1571), Pius V instituí a Roma la festa de la Mare de Déu de les Victòries. En 1573 esdevingué la festa del Rosari, en la qual demanem a Maria que ens faça combregar en els misteris del Senyor. [font: MCL, p. 1537]

La Mare de Déu del Roser (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfauir, Benejúzar, Benillup, Dos Aguas, Los Calpes (la Pobla d'Arenós), el Canyamelar (València), Fontanars dels Alforins, Heredades, Massamagrell, Novetlè, Lloc Nou de la Corona, Olocau, El Rebollar, Sedaví, Torrelamata, el Mareny de Barraquetes (Sueca), Rafal, la Torre de Lloris, el Verger i una d'Alacant. Patrona de Montitxelvo.

• Vicent Sorribes: Sant Rosari (1951)
• August Monzon: El Rosari en valencià (2003)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu del Roser (2014)
• Capella de la Mare de Déu del Rosari (Seu de València)

A Albaida i Petrer, festa a la Mare de Déu del Remei

A Alfahuir, Ayódar, Benejúzar, Benferri, Dos Aguas, Godelleta, la Granja de Rocamora, Guardamar del Segura, Olocau, la Pobla de Vallbona, Rafal i Rojales, festa a la Mare de Déu del Rosari

A Orpesa, festa a la Mare de Déu de la Paciència

A Crevillent, Domeño, Planes i Sella, festa major.

Aniversari del naiximent de Xavier Casp i Verger (Carlet 1915)

Santoral

Sant Marcel, màrtir. († Càpua, a la regió de Campània, a la Itàlia actual, s. III/IV)

Santa Justina, verge i màrtir. († Pàdua, Itàlia, s. III/IV)

Sants Sergi i Bacus. Icona del segle VII procedent
del monestir de Santa Caterina al mont Sinaí.
Ara en un museu d'art a Kiev (Ucraïna)

Sants Sergi i Bacus [o Baccus], màrtirs. († Resafa, de la província d'Augusta Eufratense, hui Síria, s. III/IV)

Sergi va escampar la sang per Crist a Resafa (Sergiòpolis). El pelegrinatge a sant Sergi va ser un dels més cèlebres de l'antigor. La llegenda li adjunta el nom de Baccus. [font: MCL, p. 1541] 

Sant Marc, papa, que va fundar el títol in Pallacinis i va edificar una basílica al cementeri de Balbina, a la via Ardeatina, on va ser soterrat. († Roma, 336)

Marc va ser successor de sant Silvestre i governà la seu romana durant huit mesos (336). Sant Damas en fa un gran elogi. [font: MCL, p. 1540] 

 

Sant August, prevere i abat, al qual una malaltia li tenia mans i peus anquilosats, de manera que es recolzava sobre els genolls i colzes, i va ser miraculosament curat per intercessió de sant Martí. Va reunir molts monjos i es va dedicar a la pregària contínua. († Prop de Bourges, a Aquitània, hui França, c. 560)

Sant Pal·ladi, bisbe, que va erigir una basílica sobre el sepulcre de sant Eutropi i va fomentar el culte dels sants a la seua ciutat episcopal. († Saintes, també a Aquitània, c. 596)

Beat Martí, cognomenat Cid, que va fundar el cenobi de Bellofonte i el va agregar a l'Orde Cistercenc. († monestir de Bellofonte, anomenat després Valparaíso, al regne de Lleó, 1152)

Beat Joan Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, en la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau, i en la captivitat va continuar demostrant la seua fidelitat a Déu. († En la mar, enfront de Rochefort, a França, 1794)

Beat valencià Josep Llosà Balaguer, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir (memòria a Benaguasil). († Benaguasil, 1936)