5 d'octubre de 2024, dissabte: Témpores d'acció de gràcies i de petició

TÉMPORES D'ACCIÓ DE GRÀCIES I DE PETICIÓ

Presentem en este dia d'acció de gràcies i de petició la nostra gratitud a Déu Pare, de qui procedixen tots els dons, per tots els beneficis rebuts. És l'acció de gràcies de l'Església, que recull en la seua pregària els sentiments de tota la humanitat.
I amb la nostra acció de gràcies, la nostra súplica: demanem perdó i presentem humilment les nostres peticions per totes les nostres necessitats, amb la confiança de ser escoltats per qui ens estima més que nosaltres mateixos. Amb les nostres súpliques, ens fem ressò dels desitjos i anhels de tots els qui patixen.

• J.M. Bausset: Les Témpores d'acció de gràcies i de petició (2015)
• Joan Josep Cardona: Les Témpores d'acció de gràcies i de petició (2015)
• Climent de Roma: Pregària universal.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: L'oració de Jesús (2024, octubre 3)

MISSA QUAN LES TÉMPORES SE CELEBREN

NOMÉS EL DIA 5 D'OCTUBRE

Lectura primera Dt 8,7-18

Déu t’ha donat la força per a enriquir-te 

 

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés va dir al poble:

«El Senyor, el teu Déu, et portarà a un país fèrtil, un país de rius, de fonts i d’aigües profundes, que afloren per les valls i les muntanyes; un país de blat i d’ordi, de vinyes, figueres i magraners; un país d'oliveres, d’oli i de mel; un país on el pa és abundant, on no falta res; un país on hi ha pedres de ferro, on podràs extraure el coure de dins de les muntanyes. T’alimentaràs bé, fins a assaciar-te, i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t’haurà donat.

Guarda’t bé d’oblidar el Senyor, el teu Déu: no deixes mai de complir els seus manaments, les seues decisions i els seus decrets que jo et done hui. T’alimentaràs fins a assaciar-te, viuràs en cases confortables, es multiplicaran els teus ramats de vaques i d’ovelles, acumularàs plata i or, i augmentaran tots els teus béns. Però mira que no s’enorgullixca el teu cor i ja no et recordes més del Senyor, el teu Déu, que et va fer eixir de la terra d’Egipte, un lloc on eres esclau; que t’ha fet passar per este desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’alacrans, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer brollar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien. Et va afligir i et va provar perquè al remat volia afavorir-te. Per tant, quan hauràs acumulat tots aquells béns, no penses dins de tu que te’ls ha donat la teua força i l’energia de les teues mans: recorda’t del Senyor, el teu Déu: ell, que volia complir l’aliança que havia jurat als teus pares, és qui t’ha donat la força per a enriquir-te».

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)

Sou beneït, Senyor, 

Déu del nostre pare Israel,

des de sempre i per sempre.

R. Vos sou Senyor de l'univers.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,

la glòria, l’esplendor, la majestat;

perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.

Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;

està en les vostres mans donar força i valentia,

fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

Lectura segona 2C 5,17-21

Reconcilieu-vos amb Déu

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 

 

Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.

I tot açò és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres este servici de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraent-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. Per tant, nosaltres som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va carregar el pecat a aquell que no havia experimentat el pecat, per a que gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 7,7-11

El qui demana, obté

᛭ Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran; perquè qui demana obté, qui busca troba i a qui toca li obrin. Si un fill vos demana pa, ¿qui de vosaltres li donarà una pedra? O bé, si vos demana un peix, ¿qui li donarà una serp? Penseu, per tant, que si vosaltres, que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui li les demanen».

Missa del dia: subsidi litúrgic (Comissió Diocesana de Pastoral de l'Ambient i Ecologia Humana, València 2011). La primera lectura i l'evangeli no són els que toquen, però tota la resta pot ser útil.

* * * * *

La celebració de les quatre Témpores és una antiga tradició de l’Església romana que es va estendre a tota l'Església d'Occident. Seria un dia (o dies si se celebren en forma de tridu) per a incorporar —des de la litúrgia— el magisteri del papa Francesc sobre el do de la creació, lliurada a la humanitat i destinada per l'obra pasqual del Senyor a una nova creació. A les Hores majors la salmòdia és pròpia, també els himnes. A l’Ofici es proclama la cèlebre i bella oratio de sant Climent de Roma. L’Església ha recorregut i implora sempre l'ajuda de Déu en les necessitats del món, perquè siga alliberat de tot mal. Així mateix, tota pregària de petició implica sempre l'acció de gràcies i la conversió.

A l'antic calendari, les Témpores se celebraven en les quatre estacions de l'any que marcaven el ritme de la natura. Les Témpores de tardor eren les més significatives. Se celebraven en tres dies: dimecres i divendres (dies penitencials, de dejuni) i dissabte en què se celebrava com una vigília dominical. No pocs pensen que la Conferència Episcopal hauria de repensar el significat pastoral d'esta celebració (o celebracions) dignificada en els llibres litúrgics (Litúrgia de les Hores, Leccionari, Missal) amb una gran riquesa de continguts. Relacionada amb les Témpores hi ha la qüestió de les Rogatives. [font]

Santoral

Commemoració dels sants màrtirs que, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, van rebre la palma del martiri. († Trèveris, Alemanya, s. IV)

Santa Caritina, màrtir. († Gorgos, a Cilícia, s. IV)

Commemoració de santa Mamlaca, verge i màrtir, que, oriünda de la regió de Beth Garmay, es va traslladar a Pèrsia, actual Iraq, on va ser condemnada a mort pel rei Sapor II. († c. 343)

Sant Apol·linar, bisbe, germà de sant Avit, bisbe de Viena del Delfinat, que, home ple de fervor per la justícia i l'honestedat, va saber restituir el vigor i l'esplendor de la religió cristiana en esta seu, durant llarg temps desproveïda de pastor. († Valença, a la regió de la Gàl·lia Vienense, França actualment, c. 520)

Commemoració dels sants Maur [o Maure o Mur] i Plàcid, monjos, que des de la seua adolescència van ser deixebles de l'abat sant Benet. († s. VI)

Plàcid, deixeble de sant Benet (s. VI) i conegut únicament pels Diàlegs de sant Gregori el Gran, era venerat antigament com a confessor el 5 d'octubre, data en què el martirologi Jeronimià esmenta un màrtir homònim de Sicília. Al segle XI a Montecassino es van confondre els dos Plàcids, i un segle després, Pere el Diaca teixí la faula que el fa morir a Messina amb altres trenta-sis monjos. [font: MCL, p. 1534]

Els Diàlegs de Sant Gregori el Gran presenten sant Maur com un dels primers deixebles de sant Benet, i fa veure en ell la plasmació de l'ideal d'obediència. Segons una tradició poc fundada, Maur degué ser enviat a la Gàl·lia per establir un monestir. De fet, el nostre sant ha estat confós amb l'abat Maur Glanfeuil, a l'Anjou (s. VII). [font: MCL, p. 998]

Sant Jeroni, bisbe, que va enriquir la seua Església amb munificència i sol·licitud pastoral. († Nevers, França, 816)

Sant Meinolf, diaca, que va construir i va enriquir el monestir de Böddeken, i el va confiar a una comunitat de vèrgens. († Paderborn, lloc de Saxònia, actual Alemanya, c. 857)

Commemoració de sant Froilà de Lugo, bisbe, que primer va ser eremita i després, ordenat bisbe, va evangelitzar les regions alliberades del jou dels musulmans, va propagar la vida monàstica i es va distingir per la seua beneficència cap als pobres. († León, 905)

Sant Atilà de Zamora, bisbe, que, quan era monjo monjo, va ser company de sant Froilà en la predicació de Crist per les terres devastades pels musulmans. († Zamora, 916)

Beat Pere d'Imola, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va distingir per la seua caritat en la cura de malalts. († Florència, Itàlia, 1320)

Commemoració de santa Flora, verge de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va dedicar a atendre els malalts pobres en un hospital i va viure íntimament unida amb el cor i el cos, a la Passió de Crist. († Beaulieu, en el territori de Cahors, a França, 1347)

Beat Sants, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, al qual seguien les multituds quan predicava la Paraula de Déu. († Cori, lloc del Laci, a Itàlia, 1392)

Beat Raimund [o Raimond o Raimon] delle Vigne o de Càpua, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser prudent moderador espiritual de santa Caterina de Siena, de qui va compondre una fidel biografia. († Nüremberg, a Baviera, actual Alemanya, 1399)

Beat Mateu (Joan Francesc) Carreri, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser vehement i fecund predicador de la Paraula de Déu en el seu temps. († Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, 1470)

Beats màrtirs Guillem Hartley i Joan Hewett, preveres, i Robert Sutton, que, per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica, en temps de la reina Isabel I van ser penjats prop de la ciutat, però en diferents llocs. († Londres, 1588)

Santa Anna Schäffer, verge, la qual, als dèneu anys, en el seu ofici de serventa es va abrasir amb aigua bullent i, després, després d'agreujar-se el seu estat de salut, va viure amb ànim seré en esperit de pobresa i oració, oferint el seu dolor per la salvació de les ànimes. († Mindelstetten, al territori de Ratisbona, a Alemanya 1925)

Beat Bertomeu Longo, jurisperit, que, preocupat pel culte a Maria i la formació cristiana dels llauradors i dels xiquets, va fundar el santuari del Rosari, a la vall de Pompeia, i també una congregació de Germanes amb el mateix títol, amb els béns que generosament li va donar la seua piadosa esposa. († Pompeia, prop de Nàpols, a Itàlia, 1926)

Sant Tranquil·lí Ubiarco, prevere i màrtir, que en la persecució contra l'Església no va deixar de complir amb les seues funcions ministerials, per la qual cosa va ser penjat d'un arbre, i va acabar així el seu gloriós martiri. († Prop del lloc de Tepatitlán, a Mèxic, 1928)

Beat Rafael Alcocer Martínez (Cuesta de la Elipa, Madrid 1936). Màrtir. Sacerdot benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos, afusellat in odium fidei.

Santa Maria Faustina (Elena) Kowalska, verge de la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que va anunciar sol·lícita el misteri de la divina misericòrdia. († Cracòvia, a Polònia, 1938)

Beat Marià Skrzypczak, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació de Polònia per un règim contrari a Déu, per la seua invicta fe va rebre el martiri en ser afusellat davant de  l'església del lloc de Plonkowo, també a Polònia (1939)

Beat Albert Marvelli (Rimini, Itàlia 1918-1946). Laic, enginyer, polític, membre de l'Acció Catòlica.