9'octubre de 2024, dimecres: Sant Donís

DEDICACIÓ DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL

BASÍLICA METROPOLITANA DE VALÈNCIA

• 

  Porta dels Apòstols de la Seu
  de València (1886)

  Solemnitat a la catedral: Lectures.
• Festa a la ciutat i diòcesi de València: Lectures.

• Vicent Sorribes: Dedicació de l'Església Catedral de València (1951)
• J.M. Bausset: La Dedicació de la Catedral de València (2015)

Nou d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana

• Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Homilia en el VII centenari de la mort del rei Jaume I (1976)
• Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Valencians, cristians, ciutadans (1988)
• Ramon Arnau: Sentit cristià del 9 d'Octubre
• J.V. Gómez Bayarri: La festivitat del 9 d'Octubre a través de les cròniques (2015)
• Paraula del dia: senyera (AVL)

DIMECRES DE LA SETMANA XXVII / II

Lectura primera Ga 2,1-2.7-14

Reconegueren la gràcia que Déu m'ha concedit

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, una altra vegada, catorze anys més tard, advertit per una revelació, vaig pujar a Jerusalem acompanyat de Bernabé, emportant-me també a Titus. En un encontre amb les persones més autoritzades, vaig exposar la Bona Nova que anuncie als pagans, per tindre la seguretat que tot el que havia fet, i encara faig, no va desencaminat.

Ells van vore clarament que Déu m'ha confiat l'anunci de l'Evangeli als pagans incircumcisos, igual com ha confiat a Pere la dels jueus, que són circumcidats. Déu mateix, que va fer de Pere l'apòstol dels circumcisos, ha fet també de mi l'apòstol dels qui no ho són. Per això Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes de l'Església, reconegueren la gràcia que Déu m'ha concedit, i, en senyal de comunió, ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, per a que anàrem als qui no són jueus, i ells, als jueus. Només ens demanaren que ens recordàrem dels seus pobres, cosa que he procurat fer amb tot l'interés.

Però quan Cefes vingué a Antioquia, el vaig contradir obertament, perquè el que feia no estava bé. Primer menjava amb els no jueus, però quan vingueren alguns de part de Jaume, ho evitava i se n'apartava, per por dels jueus. Aleshores, els altres jueus cristians van imitar la seua insinceritat: fins i tot Bernabé acabà fent com ells. Jo, quan vaig vore que allò no s'avenia amb la veritat de l'Evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que eres jueu, vius com els pagans i no com els jueus, ¿com és que ara obligues els pagans a fer com els jueus?»

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Alabeu el Senyor, tots els pobles,

glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.

O bé:

Al·leluia.

El seu amor per nosaltres és immens,

la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Rm 8,15b

Heu rebut un esperit que ens ha fet fills

i ens fa cridar: Abbà, Pare!

Evangeli Lc 11,1-4

Senyor, ensenyeu-nos a pregar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús pregava en un lloc. Quan va acabar, u dels deixebles li va demanar: «Senyor, ensenyeu-nos a pregar, tal com Joan ensenyava als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu, digau:

Pare, 

siga santificat el vostre nom.

Vinga a nosaltres el vostre Regne.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia de hui.

I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació».

• El Parenostre (Cercapou)
• Guillem Anglés: El Parenostre (segle XIV)

* * * * *

Dia Mundial del Correu

Instaurat per primera vegada l’any 1969, la UPU (Unió Postal Universal) va declarar el 9 d’octubre com a Dia Mundial del Correu. Esta institució, establida en 1874 i la seu de la qual es troba a Berna, Suïssa, és la segona organització internacional més antiga en l’àmbit mundial.

Santoral

Sant Donís [o Dionís o Dionisi], bisbe, i companys, màrtirs (mem. ll). Segons la tradició. Dionisi, enviat pel Romà Pontífex a la Gàl·lia, va ser el primer bisbe de París, i allí, juntament amb el prevere Rústic i el diaca Eleuteri, van patir tots als afores de la ciutat. (s. III). 

Sant Donís és titular d'una església parroquial a València. A la ciutat de València i la redor se celebra amb la mocadorada, perquè hui és el dia dels enamorats valencians. 

• Capella de Sant Donís i Santa Margarida (Seu de València)

Sant Joan Leonardi, prevere, que va deixar la ciutat de Lucca, a la regió italiana de Toscana, on exercia com a farmacèutic, per a arribar a ser sacerdot, i amb la finalitat d'ensenyar als xiquets la doctrina cristiana, restaurar la vida apostòlica del clero i propagar la fe cristiana, va instituir l'Orde de Clergues Regulars, més tard dits de la Mare de Déu, la qual cosa el va portar a patir per això moltes contradiccions. També va iniciar el Col·legi de Propaganda Fide, en el qual, esgotat pels treballs, va descansar piadosament. (1609)

Commemoració de sant Abraham, patriarca i pare de tots els creients, que, cridat per Déu, va eixir de la seua pàtria, la ciutat d'Ur de Caldea, i va peregrinar per la terra que l'Altíssim li havia promés a ell i als seus descendents. Va manifestar tota la seua fe en Déu, esperant contra tota esperança perquè no va negar-se a oferir en sacrifici el fill unigènit, Isaac, que el Senyor li havia donat, ja ancià, de la seua esposa Sara.

Passió dels sants Diodor, Diomedes i Dídim. (Laodicea, a Síria, s. inc.)

Sant Domí, màrtir. (Fidenza, al territori de Parma, a la Itàlia actual, en la via Clàudia, s. IV)

Commemoració de santa Públia, qui, en morir el seu marit, va entrar en un monestir. En este lloc, mentre cantava amb les seues companyes vèrgens les paraules del salm «els ídols dels gentils són or i plata» i «siguen semblants els que els fan», van ser escoltades per l'emperador Julià l'Apòstata, que passava per allí, qui va ordenar que la bufetejaren i reprengueren amb aspror. (Antioquia de Síria, hui Turquia, s. IV)

Sant Sabí de Bigorra, eremita, que va il·lustrar la vida monàstica a Aquitània. (regió de Bigorra, als peus de les muntanyes Pirinenques franceses, s. V)

Sant Domní, eremita. (Città di Castello, al costat del Tíber, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, 610)

Sant Gislé, que va viure com a monjo en una cel·la que ell mateix s'havia construït. (Al territori d'Hainaut, a Austràsia, hui Alemanya, s. VII)

Sant Deusdedit, abat, que va ser empresonat pel tirà Sicard i, consumit per la fam i les privacions, va entregar el seu esperit a Déu. (Al monestir de Montecassino, a Itàlia, 834)

Sant Gunter de Brevnov, eremita, qui, després d'abandonar els béns de la terra, va abraçar la vida monàstica i després es va retirar a la soledat dels boscos entre Baviera i Bohèmia, on va viure i va morir deslligat de tot, però al mateix temps molt unit a Déu i als hòmens. (Al monestir de Brevnov, a Bohèmia, hui Txèquia, 1045)

Sant Bernat de Rodez, abat dels canonges regulars d'eixe cenobi. (En el monestir de Montsalvy, a França, 1110)

Sant Lluís Bertrán, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, a Amèrica meridional, va predicar l'evangeli de Crist i va defensar diversos pobles indígenes. (València, 1581) Se'n feu memòria ahir a l'arxidiòcesi de València.

Sants màrtirs Innocenci de la Immaculada (Manuel) Canoura Arnau, prevere de la Congregació de la Passió, i huit companys* dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant la revolució van ser assassinats sense judici previ, i van aconseguir així la victòria. (Turón, al Principat d'Astúries, 1934)

* Els noms són: sants Ciril Bertran (Josep) Sanz Tejidor, Marcià Josep (Filomé) López López, Victorià Pius (Claudi) Bernabé Cano, Julià Alfred (Vilfrid) Fernández Zapico, Benjamí Julià (Vicent) Alonso Andrés, August Andreu (Romà) Martín Fernández, Benet de Jesús (Hèctor) Valdivieso Sáez i Anicet Adolf (Manuel) Seco Gutiérrez.