16 d'octubre de 2024, dimecres XXVIII

DIMECRES DE LA SETMANA XXVIII / II

Lectura primera Ga 5,18-25

Els qui són de Jesucrist

han crucificat la carn amb les seues passions i els seus desitjos

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, si vos deixeu guiar per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Està ben clar a on porten les obres de la carn: a la luxúria, a la immundícia, a la dissipació, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, recels, ràbies, baralles, divisions, sectarismes, enveges, embriagueses, orgies i coses semblants. Ja vos vaig advertir, i vos advertixc encara, que els qui obren així no podran heretar el Regne de Déu.

En canvi, el fruit de l'Esperit és l'amor, l'alegria, la pau, la paciència, l'afabilitat, la bondat, la fidelitat, la placidesa, el domini d'un mateix. Contra estes coses no hi ha Llei que valga.

Els qui són de Jesucrist han crucificat la carn amb les seues passions i els seus desitjos. Ja que l'Esperit ens dona la vida, deixem-nos guiar per l'Esperit.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Jo 8,12)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb dels descreguts.

Té el seu amor en la llei del Senyor,

la medita nit i dia.

R. El qui vos seguix, Senyor, té la llum de la vida.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

les fulles no li cauen mai,

totes les seues obres acaben bé. R.

Eixa no serà la sort dels injusts;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda els camins dels justs,

i els dels malvats acaben mal. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 11,42-46

Ai de vosaltres, fariseus!

Ai de vosaltres també, mestres de la Llei!

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor digué: «¡Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol verdura, però passeu per alt la justícia i l'amor de Déu! Açò és el que havíeu de complir, sense passar per alt allò altre.

¡Ai de vosaltres, fariseus, que vos agrada ocupar els primers bancs en les sinagogues i que la gent vos salude en les places!

¡Ai de vosaltres! Sou com sepulcres que no es veuen, i que la gent xafa sense saber-ho».

Un mestre de la Llei li digué: «Mestre, dient això ens esteu ofenent també a nosaltres».

Jesús va replicar: «Sí, ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que carregueu als altres sacs pesadíssims, però vosaltres no els toqueu ni amb un sol dit!»

* * * * *

Festa de la Mare de Déu d'Aigües Vives a Carcaixent

Aniversari de la defunció del servent de Déu Miquel Costa i Llobera, prevere i poeta (1922)

Aniversari de la defunció de Francesc de Paula Burguera i Escrivà, escriptor i polític valencià (2015)

Martirologi Roma

Santa Eduvigis

Santa Eduvigis, religiosa (mem. ll.).

Fem memòria de santa Eduvigis, religiosa, duquessa de Silèsia, a Alemanya. Va resplandir per la seua santedat: com a mare educadora de set fills, com a viuda entregada al servici dels malalts, com a religiosa de vida contemplativa al monestir de monges cistercenques que ella mateixa havia fundat i del qual era abadessa la seua filla Gertrudis, lloc on va acabar la seua vida en 1243.

Santa Margarida Maria d'Alacoque, verge (mem. ll.).

Recordem santa Margarida Maria d'Alacoque, verge, monja de l'Orde de la Visitació de la Mare de Déu, nascuda a França l'any 1647. Donar a conéixer a tots l'amor de Déu, revelat en Jesucrist i simbolitzat en el seu cor, va ser la raó de la seua vida. Va morir al monestir de Paray-le-Monial en 1690.

• J.M. Bausset: Santa Margarida Maria d'Alacoque (2015)

A Jerusalem, commemoració de sant Longinos [o Longí], venerat com el soldat que va obrir amb la llança el costat del Senyor crucificat. (s. I)

A la regió de Toul, a la Gàl·lia, hui França, sant Elifi, que és venerat com a màrtir. (s. IV)

Commemoració dels sants Martinià i Saturià, màrtirs a Àfrica, juntament amb dos germans seus, tots els quals, durant la persecució sota el rei arrià Genseric, eren esclaus d'un vàndal i van ser convertits a la fe de Crist per una altra esclava, santa Màxima, verge. Per la seua constància en la fe catòlica van ser apallissats amb vares nuoses fins a descobrir els seus ossos i, desterrats a la regió dels mauritans, per convertir-ne alguns a la fe de Crist van ser condemnats a mort. Santa Màxima, després de superar molts combats, va acabar com a mare de moltes vèrgens en un monestir. (s. V)

Al territori de Llemotges, a Aquitània, hui França, sant Amand i el seu deixeble sant Junià, eremites. (s. VI)

Prop d'Arbon, a Germània, actual Alemanya, sant Gal, prevere i monjo, que, encara adolescent va ser rebut per sant Columbà al monestir de Bangor, a Hibèrnia, per a dedicar-se després a propagar l'Evangeli en estes regions i ensenyar als germans la disciplina monàstica. Va descansar en el Senyor ja quasi centenari. (645)

A Noyon, lloc de Nèustria, França en l'actualitat, sant Mumoln o Mommelin, bisbe, que, sent monjo, va ajudar sant Andomar en la tasca d'evangelitzar, fins que va ser elegit bisbe per a succeir sant Eloi. (c. 680)

Al monestir de Hersfeld, a la regió de Francònia, a Germània, hui Alemanya, sant Lull [o Lul], bisbe de Magúncia, que, sent company i col·laborador de sant Bonifaci en la missió d'evangelitzar, va ser ordenat bisbe per ell, perquè fora mestre dels preveres, doctor de la Regla per als monjos, predicador fidel i pastor per al poble cristià. (786)

A la regió de Retz, prop de Nantes, a Bretanya Menor, actual França, sant Vidal, eremita. (s. VIII)

A la regió de Mirepoix, prop dels Pirineus, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Galderic [o Galdric], agricultor, cèlebre per la seua devoció a la Mare de Déu. (c. 900)

A Briude, a la regió de Clarmont, a Aquitània, de nou a França, santa Bonica, verge. (s. IX/XI)

A Pamiers, al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, igualment França, sant Anastasi, monjo, el qual, nascut a Venècia, va abraçar la vida eremítica a l'illa de Tombolènia, prop de Mont-Saint-Michel, i va passar després al monestir de Cluny, on va acabar vivint en soledat els últims anys de la seua vida. (c. 1085)

A Comenge [Comminges], de nou al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, sant Bertran o Bertrand, bisbe, que, seguint els consells del papa sant Gregori VII, va treballar incansable per la reforma de l'Església, va reconstruir la seua ciutat abandonada i derruïda, va edificar l'església catedral, i va instituir-hi una comunitat de canonges regulars segons la Regla de sant Agustí. (c. 1123)

Al monestir d'Igny, a la regió de Reims, així mateix a la Gàl·lia, mort del beat Gerard, abat de Claravall, que durant la visita que feia en este monestir va ser assassinat per un monjo al qual havia représ. (1177)

Al lloc de Materdomini, a la regió italiana de Campània, sant Gerard Maiella, religiós de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, ple d'amor per Déu, va abraçar un gènere de vida austera, i consumit pel zel per Déu i les ànimes, encara jove va descansar en el Senyor. (1755)

Prop de Cracòvia, ciutat de Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beats Anicet Koplin, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, i Josep Jankowski, de la Societat de l'Apostolat Catòlic, preveres i màrtirs, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim contrari a Déu i a la religió, van proclamar la seua fe en Crist fins a la mort, el primer en la cambra de gas i el segon assassinat pels guàrdies del camp. (1941)

Beat Agustí Thevarparampil "Kunjachan" (Palai, Kerala, l'Índia 1891-1973). Sacerdot de ritu siromalabar, anomenat "Kunjachan" (xicotet sacerdot).