DIMECRES DE LA SETMANA XXIX / II
Lectura primera Ef 3,2-12
Déu ha revelat el misteri de Crist:des d'ara tots els pobles compartixen la mateixa promesaLectura de la carta de sant Pau als cristians d'EfesGermans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seua gràcia. Per una revelació he conegut el misteri secret, que acabe d'esbossar breument; només de llegir-lo podeu vore com he comprés el misteri de Crist, que la humanitat no havia conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El misteri és este: que d'ara en avant, per l'Evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i compartixen la mateixa promesa en Jesucrist.I jo soc estic servidor d'este Evangeli per un do de la gràcia que Déu m'ha concedit amb la seua acció poderosa. A mi, que soc el més insignificant del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables de Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu, creador de l'univers, guardava secret des de sempre.Així, a través de l'Església, ha volgut fer conéixer les múltiples manifestacions de la saviesa a les potències i les autoritats que estan en les regions celestials. D'esta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la nostra fe.
Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)
El Senyor és el Déu que em salva,
confie en ell, no m'espante.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
R. Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seues gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.
Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquen per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran en la teua ciutat. R.
Al·leluia Mt 24,42a.44
Vetleu, estigueu a punt,que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
Evangeli Lc 12,39-48
A qui molt li donen, molt li demanaran᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús digué als deixebles:«Tingau present que, si l'amo de casa haguera sabut a quina hora de la nit havia de vindre el lladre, no hauria permés que li entraren a casa. Estigau a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu».Pere li preguntà:«Senyor, ¿dieu esta paràbola per a nosaltres o per a tot el món?»El Senyor li respongué:«¿Qui és l'administrador fidel i sensat a qui l'amo confiarà els seus servents, per a que els done al temps degut l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així. Vos assegure que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensa: "El meu amo tarda a vindre", i comença a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que no espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conéixer-la, s'ha fet mereixedor d'assots, en rebrà pocs.A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li confien, li reclamaran encara més».
* * * * *
Fem memòria hui de sant Joan de Capestrano, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va nàixer a Capestrano, Itàlia, l'any 1386. Va treballar amb constància en la formació del clero, va estar al servici de la fe i dels costums catòlics en quasi tot Europa, i amb la seua determinació va mantindre el fervor del poble fidel, defenent també la llibertat dels cristians enfront del perill d'invasió dels turcs. Va morir a Hongria l'any 1456.
- J.M. Bausset: Sant Joan de Capestrano (2015)
Martirologi Romà
2. Prop de Cadis, sants Servand i Germà, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV)
3. A Pèrsia, actual Iraq, els sants màrtirs Joan, bisbe, i Jaume, prevere, que van ser empresonats durant el regnat de Sapor [o Xapur] II i al cap d'un any van consumar la seua lluita morts a espasa. (344)
4. A Antioquia de Síria, sant Teodoret, prevere i màrtir, que, segons narra la tradició, va ser capturat per Julià l'Apòstata, regent d'Orient i, per persistir en la confessió de la fe cristiana, va ser martiritzat. (c. 362)
5. A la ciutat de Colònia, a Germània, Alemanya actualment, commemoració de sant Severí, bisbe, digne de lloança per les seues virtuts. (c. 400)
6. A Pavia, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Severí Boeci, màrtir, insigne per la seua ciència i els seus escrits, que estant empresonat va compondre un tractat sobre la consolació de la filosofia, i va servir a Déu amb fidelitat fins a la mort que li va infligir el rei Teodoric. (524)
7. A Siracusa, a la regió de Sicília, també a Itàlia, sant Joan, bisbe, de qui el papa sant Gregori el Gran va alabar els costums, la justícia, la saviesa, la manera d'aconsellar i la cura dels béns de l'Església. (c. 609)
8. A Roan [Rouen], a Nèustria, actual França, sant Romà, bisbe, que va abatre els símbols dels pagans que eren encara venerats a la seua ciutat, va convéncer els bons a millorar i els malvats a abandonar la seua conducta. (c. 644)
9. A la regió d'Herbauges, prop de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, sant Benet, prevere. (a. s. IX)
10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Ignasi, bisbe, que, per haver représ el cèsar Bardas pel repudi de la seua legítima esposa, va ser objecte d'injúries i desterrat. Restituït a la seua seu per intervenció del papa sant Nicolau I, va descansar en la pau del Senyor. (877)
11. A Ramsey, a Anglaterra, santa Etelfleda, que, encara adolescent, es va consagrar al Senyor en el monestir fundat per son pare Etelwod i, elegida abadessa, el va governar durant molts anys fins a la seua mort. (s. X)
12. A Campugliano, lloc de Toscana, a Itàlia, sant Al·luci, pacífic faedor de bé als pobres i pelegrins i alliberador de captius. (1134)
Beat Joan Bono |
14. A Milà, de nou a Llombardia, beat Joan Àngel Porro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que, sent prior del convent, cada dia festiu era a la porta de l'església, o recorria els carrers, per a reunir els xiquets i ensenyar-los la doctrina cristiana. (1505)
15. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Thwing, prevere i màrtir, que, acusat falsament de conspiració, va aconseguir la palma del martiri en ser penjat i esquarterat, per orde del rei Carles II. (1680)
16. A Valenciennes, a França, beates Maria Clotilde Àngela de Sant Francesc de Borja (Clotilde Josepa) Paillot i les seues cinc companyes, vèrgens i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per estar consagrades a Déu van ser condemnades a mort i, en presència del poble van pujar al patíbul serenament. (1794)
*Els noms són: Beates Maria Escolàstica Josepa de Sant Jaume (Maria Margarida Josepa) Leroux i Maria Còrdula Josepa de Sant Doménec (Joana Lluïsa) Barré, de l'Orde de les Ursulines; Josefina (Anna Josepa) Leroux, de l'Orde de les Clarisses; Maria Francesca (Maria Lievina) Lacroix i Anna Maria (Maria Augustina) Erraux, de l'Orde de Santa Brígida.
17. A la localitat de Tho-Duc, a Annam, hui Vietnam, sant Pau Tong Viet Buong, màrtir, que, sent soldat, va patir la mort per Crist en temps de l'emperador Minh Mang. (1833)
18. A Reims, a França, beat Arnold (Julià Nicolau) Rèche, germà de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, que, dòcil a l'acció de l'Esperit Sant, es va entregar per complet a la formació dels jóvens en la seua condició de mestre, mostrant-se igualment assidu a l'oració. (1890)
19. A Ciudad Real, beats màrtirs Ildefons Garcia Nozal i Justinià Cuesta Redondo, preveres, i Eufrasi de Celis Santos, Honorí Carracedo Ramos, Tomàs Cuartero Gascón i Josep Maria Cuartero Gascón, religiosos de la Congregació de la Passió. (1936)
20. Al Saler, beat Leonard Olivera Buera, prevere i màrtir. (1936)
21. A Benimaclet, beats Ambrosi Lleó (Pere) Lorente Vicente, Florenci Martí (Àlvar) Ibáñez Lázaro i Honorat (Andreu) Zorraquino Herrero, religiosos de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada