6 d'octubre de 2024, diumenge XXVII

• Enric Benavent, arquebisbe de València: L'oració de Jesús (2024, octubre 3)

DIUMENGE XXVII / Cicle B

Lectura primera Gn 2,18-24

Els dos formen una sola carn

Lectura del llibre del Gènesi

El Senyor Déu digué: «No és bo que l'home estiga sol. Li faré qui l'ajude i l'acompanye». El Senyor Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a vore quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada u dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cada u dels animals i a cada u dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i de fer-li companyia.

Llavors el Senyor Déu va fer vindre sobre l'home una son profunda. Quan quedà adormit, Déu li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor Déu en va fer la dona, i la va presentar a l'home. L'home digué: «Esta sí que és os dels meus ossos i carn de la meua carn. El seu nom serà "dona", perquè ha sigut presa de l'home».

Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua dona, i, des d'aquell moment, els dos formen una sola carn.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5.6 (R.: cf. 5)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. Que el Senyor ens beneïxca tota la vida.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els teus fills com rebrots d'olivera

al voltant de la taula. R.

Així és com els fidels del Senyor seran beneïts.

Que el Senyor et beneïxca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Que pugues vore els fills dels teus fills.

¡Pau a Israel! R.

Lectura segona He 2,9-11

Tant el qui santifica com els qui són santificats

tenen un mateix pare

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per davall dels àngels; però ara, després de la passió i la mort, el veem coronat de glòria i d'honor; perquè, per la gràcia de Déu, la mort que ell va experimentar redunda en bé de tots.

Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fora consagrat pels patiments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyix d'anomenar-los germans.

Al·leluia 1Jo 4,12

Si ens amem els uns als altres, Déu està en nosaltres,

i el seu amor es realitza en nosaltres.

Evangeli Mc 10,2-16

Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, uns fariseus s'acostaren a Jesús per a posar-lo a prova, i li preguntaren si és lícit al marit repudiar la seua dona. Ell els preguntà: «¿Què vos va ordenar Moises?». Li respongueren: «Moisés permet redactar una acta de repudi i despatxar-la».

Jesús els digué: «Moisés va escriure eixe precepte per la durea del vostre cor. Però en el principi Déu va crear l'home i la dona. Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua dona, i, des d'aquell moment, els dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home».

Quan estigueren en casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre açò. Jesús els va dir: «Aquell que repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera; i, si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

La gent presentava a Jesús uns xiquets per a que els imposara les mans, però els deixebles reprenien els qui els havien portat. Jesús, indignat, els va dir: «Deixeu que vinguen els xiquets, no els ho impediu, el Regne de Déu és dels qui són com ells. Vos ho dic de veres: qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet, no hi entrarà». I els agarrava al braç i els beneïa imposant-los les mans.

El Senyor ens desborda amb l'abundància del seu amor quan busquem la seua benedicció a través del seu temor. Jesús, el nostre santificador, vol que ens santifiquem amb ell. Ens recorda que estem cridats a ser una sola carn, a un encontre d'amor perdurable perquè és verdader, no a una aventura passatgera. Estem cridats a ser amants com Déu ama, és a dir, per sempre; i des d'ací, amb estos cossos mortals, fins a l'eternitat, més enllà de la mort. Déu ens ha creat amb una vocació, en condicions d'igualtat, no per a dominar-nos, sinó per a amar amb un amor verdader que travesse la mort.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Pregària dels esposos.

* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (València, 1497)

• Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (AELC)
• F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
• Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.

Aniversari del naiximent de Mateu Ricci, missioner jesuïta (1552)

Santoral

Sant Bru o Brunó, prevere (mem. ll.).

Sant Bru, de Francesc Ribalta
(Museu de Belles Arts de
València)

Sant Bru, prevere, que, oriünd de Colònia, a Lotaríngia, va ensenyar ciències eclesiàstiques a la Gàl·lia, però, com que desitjava portar vida solitària, es va instal·lar amb alguns deixebles a l'apartada vall de Cartoixa (Chartreuse), als Alps, i va donar origen a un Orde que conjuga la soledat dels eremites amb la vida comuna dels cenobites. Cridat pel papa Urbà II a Roma, perquè l'ajudara en les necessitats de l'Església, va passar els últims anys de la seua vida com a eremita al cenobi de la Torre, a Calàbria († 1001) (elogis del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Bru (2014).
• Sant Bru (Cartoixa de Valldecrist)

Sant Sagar, bisbe i màrtir, que va patir en temps de Servili Pau, procònsol d'Àsia. († Laodicea, lloc de Frígia, hui Turquia, c. 170)

Santa Fe d'Agen, màrtir. († Agen, ciutat d'Aquitània, s. IV)

Sant Renat, bisbe. († Sorrento, a la regió italiana de Campània, c. s. V)

Sant Romà, bisbe. († Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, c. 564)

Commemoració del beat Magne, bisbe, qui, en prendre els llombards la seua seu episcopal d'Opitergio, amb la major part del seu ramat es va traslladar al costat de la llacuna veneta, on va fundar la nova ciutat d'Heràclia o Eraclea, així com diverses esglésies en el lloc on més tard es va alçar la ciutat de Venècia. († Venècia, c. 670)

Sant Ivi, diaca i monjo, deixeble de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que va passar d'Anglaterra a esta regió, on va viure entregat a les vigílies i dejunis. († Bretanya Menor, França, c. 704)

Sant Joan, cognomenat "Xenos" [Áγιος Ιωάννης ο Ξένος], que va propagar per tota l'illa de Creta la vida monàstica. († Nazogeraia, a Creta, s. XI)

Sant Pardulf de Garait [Guéret], abat, il·lustre per la seua santedat de vida, del qual es conta que va fer fugir de la seua església els sarraïns que retrocedien davant de Carles Martell. († Garait, a la regió de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, 737)

Sant Adalberó, bisbe de Würzburg, que, per defensar la Seu Apostòlica, va haver de patir molt per part dels cismàtics. Després de ser expulsat diverses vegades de la seua seu, va passar en pau els seus últims anys al monestir de Lambach, fundat per ell mateix. († monestir de Lambach, a Baviera, actual Àustria, 1090)

Sant Artal [o Artald o Artau], bisbe de Belley. Va fundar la cartoixa d'Arvières. Tenia prop de noranta anys quan, al seu pesar, va ser elegit bisbe, encara que als dos anys va renunciar i va tornar a la vida monàstica, on va morir a cent sis anys. († Cartoixa d'Arvières, a Borgonya, França en l'actualitat, 1206)

Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist (Anna Maria) Gallo, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que va suportar moltes i contínues proves, mostrant gran paciència, penitència i amor a Déu i a les ànimes. († Nàpols, 1791)

Beat Francesc Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau ancorada, on va morir víctima de les febres. († Enfront de Rochefort, al litoral de França 1794)

Beata Maria Rosa (Eulàlia) Durocher, verge, fundadora de la congregació de Germanes dels Sants Noms de Jesús i Maria, per a la formació humana i cristiana de les jóvens. († Longueuil, al Canadà, 1849)

Sant Francesc Tran Van Trung, màrtir, que, sent soldat, va resistir enèrgicament les propostes d'apostatar de la fe cristiana, per la qual cosa l'emperador Tu Duc el va fer decapitar. († An-Hoa, a Annam, hui Vietnam, 1858)

Beat Isidor de Sant Josep de Loor, religiós de la Congregació de la Passió, que va complir amb fidelitat les funcions que se li van encomanar i, havent emmalaltit, va ser exemple per als seus germans en suportar terribles dolors. († Courtrai, a Bèlgica, 1916)