29 d'octubre de 2024, dimarts XXX

DIMARTS DE LA SETMANA XXX / II

Lectura primera Ef 5,21-33

Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmeten als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seua esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet a Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.

I vosaltres, marits, ameu les vostres esposes, tal com Crist ama l'Església. Ell s'ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, a fi de portar a la seua presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res paregut: una Església que fora santa i immaculada. Igualment, els marits han d'amar l'esposa com el seu propi cos.

Qui ama la seua esposa  s'estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimara el seu propi cos; al contrari, tots l'alimenten i el visten. També Crist ho fa així amb la seua Església, perquè som membres del seu cos.

Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua esposa, i ells dos formen una sola carn». Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església, però també val per a vosaltres: que cada u ame la seua esposa com a ell mateix, i que l'esposa siga respectuosa amb el marit.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: cf. 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. Feliços els fidels del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els fills, com rebrots d'olivera,

al voltant de la taula. R.

D'esta manera serà beneït

el fidel del Senyor.

Que el Senyor et beneïxca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Cf. Mc 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 13,18-21

A mesura que el gra creix, es fa com un arbre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús:

«¿A què es pareix el Regne de Déu? ¿A què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort: a mesura que creixia, es va fer com un arbre, i els ocells van fer niu en les seues branques».

Digué també:

«¿A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el rent que una dona va posar dins de tres mesures de farina, fins que va fermentar tota la pasta».

 

Martirologi Romà

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Felicià, màrtir. (c. s. III)

2. Commemoració de sant Narcís, bisbe de Jerusalem, mereixedor d'alabances per la seua santedat, paciència i fe. Sobre quan havia de celebrar-se la Pasqua cristiana, va manifestar estar d'acord amb el papa sant Víctor, i que no hi havia un altre dia que el diumenge per a celebrar el misteri de la Resurrecció de Jesucrist. Va descansar en el Senyor a cent setze anys. (c. 222)

3. A Vercelli, lloc de la regió italiana de Ligúria, sant Honorat, bisbe, el qual, deixeble de sant Eusebi en el monestir i company seu també en la presó, va succeir el seu mestre en la seu, per a continuar ensenyant la doctrina verdadera, i a l'hora de la mort va meréixer donar el viàtic al bisbe sant Ambrosi. (s. IV/ V)

4. A Sidó, a Fenícia, hui el Líban, sant Zenobi, prevere, que durant la duríssima persecució sota l'emperador Dioclecià va animar uns altres al martiri, i finalment també ell va ser coronat amb la mort. (s. IV)

5. A Edessa, d'Osroene, a Mesopotàmia, actual Turquia, sant Abraham, anacoreta, la vida del qual va ser escrita per sant Efrem, diaca. (366)

6. Al territori de Vienne, a la Gàl·lia, hui França, sant Teodari, abat, el qual, deixeble de sant Cesari d'Arle, va establir unes cel·les per a monjos i va ser designat pel bisbe com a intercessor davant de Déu i prevere penitenciari per a tots els habitants de la ciutat. (c. 575)

7. A Galway, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Colmà, bisbe. (632)

8. A Moustier-en-Fagne, prop de Cambrai, a Nèustria, França actualment, sant Dodó, abat, que, presidint el monestir de Wallers, va preferir retirar-se a la vida eremítica. (s. VIII)

9. A Secondigliano, prop de Nàpols, a la regió italiana de Campània, beat Caietà Errico, prevere, que va fomentar els retirs espirituals i la devoció a l'Eucaristia, per a guanyar ànimes per a Crist, i va fundar també la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. (1860)

10. Beata Clara Badano (1971- Torí 1990). Laica, també coneguda com Clara Llum o Clara Llum Badano, formà parte del moviment dels focolars, va morir a només 18 anys d'un osteosarcoma. 

11. Beat Rosari Àngel Livatino (1952- Agrigent 1990). Laic, jove magistrat, jutge auxiliar en el tribunal d'Agrigent, Sicília, màrtir, assassinat per uns sicaris per orde de la “Stidda”, grup criminal mafios. 

Sant Narcís de Girona, bisbe i màrtir, festa a la diòcesi de Girona

• J.M. Bausset: Sant Narcís, bisbe i màrtir (2015)