22 d'octubre de 2024, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 2,12-22

Jesucrist és la nostra pau:

de dos pobles, n'ha fet un

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, abans vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a l'aliança i a les promeses de Déu. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu.

Ara, en canvi, sou en Jesucrist: els qui abans estàveu lluny, vos heu acostat gràcies a la sang del Crist.

Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un, ja que ell ha destruït el mur que els separava: l'enemistat; abolint en el seu propi cos la Llei  dels minuciosos preceptes.

Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat, en ell, una nova humanitat. Per la seua mort en la creu ha reconciliat els dos amb Déu i els ha unit en un sol cos, fent morir en ell l'enemistat.

Ell ha vingut a anunciar la Bona Nova de la pau: la pau a vosaltres, que estàveu lluny, i la pau als qui estaven prop. Per ell uns i altres tenim accés al Pare, guiats per un sol Esperit.

Per això ja no sou estrangers ni forasters, sinó ciutadans del poble sant i família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell tota la construcció va alçant-se harmoniosament per a ser un temple sant gràcies al Senyor. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 9b)

Jo escolte què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau al seu poble

i als qui l'estimen.

La salvació està prop dels seus fidels,

i la seua glòria habitarà en el nostre país.

R. El Senyor anuncia la pau al seu poble.

La fidelitat i l'amor es trobaran,

s'abraçaran la justícia i la pau;

la fidelitat germinarà en la terra,

i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La justícia anirà davant d'ell,

encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia Lc 21,36

Vetleu i pregueu en tot moment

per a poder-vos presentar sense temor

davant del Fill de l'home.

Evangeli Lc 12,35-38

Feliços els criats que l'amo, quan arribe, trobe vetlant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Estigau a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la boda, per a obrir-li tan bon punt arribe i toque a la porta. Feliços aquells criats que l'amo trobe desperts quan arribe. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix es posarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o de bon matí i els troba ben desperts».

Meditació

Papa Francesc: Àngelus (7 d'agost de 2016)

«Feliços els criats que l'amo trobarà vetlant quan arribe» (Lc 12, 37): és la felicitat d'esperar amb fe el Senyor, d'estar preparats amb actitud de servici. Ell és present cada dia, toca a la porta del nostre cor. I serà benaurat qui li òbriga, perquè tindrà una gran recompensa: és més, el Senyor mateix es farà criat dels seus criats –és una bonica recompensa. En el gran banquet del seu Regne passarà Ell mateix a servir-los. Amb esta paràbola, ambientada a la nit, Jesús presenta la vida com una vigília d'espera laboriosa, preludi del dia lluminós de l'eternitat. Per a poder participar cal estar preparat, despert i compromés amb el servici als altres, amb la tranquil·litzadora perspectiva que «des d'allí» no serem nosaltres els que servim a Déu, sinó que serà Ell mateix qui ens aculla en la seua taula. Pensant-ho bé, això ocorre ja cada vegada que trobem el Senyor en l'oració, o també servint els pobres, i sobretot en l'Eucaristia, on Ell prepara un banquet per a nodrir-nos de la seua Paraula i del seu Cos. 

* * * * *

A Calp, festa al Santíssim Crist de la Suor

Sant Joan Pau II, papa (mem. ll.).

Aniversari de l'adopció del Credo de Calcedònia, en què es reconeix la doble naturalesa, humana i divina, de Jesucrist, en el marc del concili de Calcedònia (451)

"Seguint els sants Pares, tots unànimement confessem un sol i un mateix Fill, Nostre Senyor Jesucrist, complet en la seua divinitat, complet en la humanitat, Déu verdader i home verdader amb una ànima racional i amb un cos; consubstancial al Pare segons la seua divinitat i alhora consubstancial a nosaltres en la humanitat; en tot semblant a nosaltres, llevat del pecat; abans del segles engendrat del Pare segons la divinitat, però segons la humanitat [engendrat] els darrers dies per nosaltres i per la nostra salvació de la verge Maria, Mare de Déu. Un sol Crist, Fill, Senyor, unigènit, que té dos naturaleses sense mescla ni transformació, sense divisió i sense separació [ἐν δύο φύσεσιν ἀσυγχύτως, ἀτρέπτως, ἀδιαιρέτως, ἀχωρίστως - en duabus Naturis inconfuse, immutabiliter, indivise, inseparabiliter], car la unió no ha suprimit la distinció de les naturaleses, cadascuna ha conservat les seues propietats i s'ha trobat amb l'altra en una sola persona o hipòstasi. Igualment Jesucrist no ha estat dividit o separat en dos persones, sinó que només hi ha un únic Fill, unigènit, Déu Verb, Senyor Jesucrist". 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Marc, bisbe de Jerusalem, que va ser el primer bisbe procedent dels gentils que va ocupar la seu de l'Església de la Ciutat Santa, i va treballar amb fe i zel per a reunir els seus fidels dispersats per la guerra. (s. II)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sant Aberci, bisbe, deixeble de Crist, bon Pastor, del qual es conta que va peregrinar per diverses regions anunciant la fe, i fou alimentat amb una mística menja. (s. III)

3. A Adrianópolis, a Tràcia, actual Edirne a Turquia, sants màrtirs Felip, bisbe d'Heraclea, i Hermetes, diaca. El primer d'ells, Felip, en demanar el prefecte Justí, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, que tancara l'església, entregara els vasos sagrats i mostrara els llibres litúrgics, li va respondre que no podia donar estes coses ni ell rebre-les, per la qual cosa, després de ser empresonats i assotats, van ser cremats vius. (303)

4. A Roan [Rouen], de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Meló de Cardiff, bisbe, que és considerat com a primer apòstol de la fe cristiana en esta ciutat i iniciador de la seu episcopal. (s. IV)

5. Al territori de Besançon, a la Gàl·lia, també a l'actual França, sant Valeri, diaca de l'església de Langres, al qual van donar mort uns pagans. (s. IV)

6. A la regió de Châlons, a Nèustria, de nou a la França actual, sant Llupenci de Javols, abat de la basílica de Sant Privat de Javols, que després d'haver rebut injustament moltes injúries de part d'Innocenci, comte de la ciutat, va ser decapitat. (c. 684)

7. A Aush [Ausch], a Aquitània, així mateix a França, sant Leotad, bisbe. (s. VII)

8. Al monestir de Berceto, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Moderà [o Morand], abat, abans bisbe de Rennes, a la Gàl·lia, insigne pel seu amor a la soledat i la devoció als llocs sants. (c. 720)

9. Al territori de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Benet, que va portar vida eremítica a Massérac. (s. IX)

Santes Nunilo i Alòdia

10. A Osca, santes Nunilo [o Nunilona] i Alòdia, vèrgens i màrtirs, que filles de pare no cristià, però educades en la fe cristiana per sa mare, com que no volien renegar de Crist, van ser degollades, després un llarg empresonament, per disposició del rei de Còrdova, Abd ar-Rahman II. (851)

11. A Fiesole, lloc de Toscana, sant Donat d'Escòcia, bisbe, insigne per la seua erudició i la seua pietat, oriünd d'Irlanda i peregrinant cap a Roma, va ser elegit bisbe d'esta ciutat. (c. 875)